tag:blogger.com,1999:blog-41906115308215473162024-03-19T03:17:45.251-07:00fra Octavi.Bloc de fra Octavi Vilà Mayo, monjo cistercenc.
«Nempe monachum
facit professio,
praelatum necessitas.»
Sant Bernat,
De moribus et officio
episcoporum tractatus seu.
Epistola XLII ad
Henricum Archiepiscopum
Senonensem, IX, 33
fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.comBlogger644125tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-39536696330656048052024-03-18T14:45:00.000-07:002024-03-18T14:45:44.783-07:00Dilluns V de Quaresma<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b><span style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">Dilluns V de Quaresma</span><o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Dilluns 18
de març de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Seminari
Interdiocesà<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: black; line-height: 106%;">Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62</span><span style="line-height: 106%;">, Salm </span><span style="color: black; line-height: 106%;">22,1-3.4.5.6 </span><span style="line-height: 106%;">i </span><span style="color: black; line-height: 106%;">Jo 8,1-11</span><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 106%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">«Jesús s’ajupí i s’entretenia
dibuixant a terra amb el dit.» Els mestres de la llei i els fariseus creuen
haver trobat el moment i l’ocasió per acusar a Jesús, ho intentaven un cop i un
altre i li preguntaven coses insidiosament o el posaven davant de situacions
amb la voluntat de trobar un pretext per acusar-lo. Ara li porten una dona
sorpresa en flagrant adulteri i la llei de Moisés ordena d’apedregar-la, però
Jesús no respon, s’ajup i dibuixa amb el dit sobre la sorra. Què deuria
dibuixar Jesús perquè aquells homes, que creien haver trobat ja la manera de
comprometre-lo, se n’anessin, retirant-se un darrera l’altre des del més vell
fins al més jove i acabessin deixant sol a Jesús amb aquella dona? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Jesús s’ajup, dibuixa, alça el
cap i els diu una sola frase, s’ajup de nou per a seguir dibuixant i alça el
cap de nou per a parlar amb aquella dona sorpresa en pecat. Els diu als seus
acusadors una sola frase, cert, però una frase que no pot deixar a ningú
indiferent: «aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar
pedres.» Jesús no nega pas el pecat d’aquella dona, ni el disculpa, ni el
justifica; el que fa és que els acusadors se n’adonin de que ells són també
pecadors, tant o més que aquella dona sorpresa en flagrant adulteri. De fet a
aquells mestres de la llei i a aquells fariseus no els importava massa castigar
el pecat, ni encara menys prevenir-lo, el que volien era tenir un pretext per a
acusar a Jesús i treure’s de sobre a aquell profeta incòmode que els posava un
cop i un altre en evidència. Tenien ulls però no hi veien, no veien que aquell
que perdonava els pecats ho feia amb tota legitimitat, perquè era i és el Fill
de Déu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">El pecat ens encega i ho fa molt
sovint. També aquells homes que cobejaven a Susana, aquella dona boniquíssima
que reverenciava a Déu, encegats per la passió s’oblidaren de Déu i dels deures
de la justícia i en no aconseguir el que pretenien no dubtaren a acusar
injustament a aquella dona que s’estimà més caure a les mans de dos
calumniadors que pecar davant del Senyor. La justícia dels homes és sovint
injusta, condemnem no pas per ser fidels a la justícia, sinó molt sovint per
satisfer els nostres capricis, les nostres ambicions. I no cal recórrer a les
sentències formals, que es mouen per normes ja establertes i ben delimitades,
sinó que ens hi trobem en els petits judicis de cada dia, quan menyspreem,
menystenim o ignorem als nostres germans. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">El Senyor escoltà el clam de
Susanna tot desvetllant l’esperit profètic en aquell jovenet que es deia
Daniel. El Senyor salvà aquella dona sorpresa en flagrant adulteri de ser
apedregada i li donà una nova oportunitat quan Jesús, el Fill de Déu fet home,
li digué «ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més.» Ens costa perdonar, ens
costa prendre consciència de la nostra naturalesa pecadora, de les nostres
febleses tant físiques com morals, com diu sant Benet a la seva Regla. Quan
tant sols partint d’aquesta consciència podrem ser capaços d’ajudar al nostre
germà que cau, no tant sols jutjant-lo, sinó fent-ho sempre seguint l’exemple
de Crist, sobretot amb voluntat d’ajudar-lo a no pecar més o al menys a
intentar-ho. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Pere preguntà a Jesús: «<span style="mso-fareast-language: CA;">Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al
meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? – i Jesús li respongué - No et
dic set vegades, sinó setanta vegades set.</span>» (Mt 18,21-22). Jesús digué també
als seus deixebles: «No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com
judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.» (Mt 7, 1-2). Jesús
no justifica pas el pecat, ans al contrari el combat perquè ha vingut a
destruir-lo; no predica el «buenisme», per utilitzar una expressió actual, sinó
la misericòrdia que no és pas impunitat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Us esteu preparant per a rebre
més tard o més d’hora el ministeri sacerdotal que implica també el poder de
perdonar els pecats dels altres en nom de Déu, cal fer-ho recordant que ho fem
en nom del Senyor i no oblidant-se mai dels propis de pecats. En Crist tenim
l’exemple de com fer-ho, Ell, l’únic sense pecat, cerca de salvar les ànimes,
de reconduir al qui cau i fer-lo seguir pel bon camí i ho fa sobretot i per
damunt de tot amb amor i amb justícia. Sant Joan Pau II escrivia: «El nostre
Salvador Jesucrist va instituir a la seva Església el Sagrament de la
Penitència, perquè els fidels caiguts en pecat després del Baptisme rebessin la
gràcia i es reconciliessin amb Déu.» (<i>Reconciliatio et Paenitentia</i>, 30).
Gràcia i reconciliació que s’expressen en la misericòrdia amb la que Déu ens
acull sempre que caiem, una misericòrdia que cal que prediquem, practiquem i
compartim amb la ferma voluntat d’ajudar i procurar el millor per als qui
penedits s’acosten al Senyor, Ell que és compassiu i benigne.</span><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-51419069307569007732024-03-03T02:30:00.000-08:002024-03-03T02:30:00.137-08:00Diumenge III de Quaresma / Cicle B<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b><span style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Diumenge III de Quaresma / Cicle B<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Diumenge 3
de març de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Santa Maria
de Valldonzella<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: black; line-height: 106%;">Ex 20,1-17</span><span style="line-height: 106%;">,
Salm </span><span style="color: black; line-height: 106%;">18,8.9.10.11</span><span style="line-height: 106%;">,
</span><span style="color: black; line-height: 106%;">1C 1,22-25 </span><span style="line-height: 106%;">i
</span><span style="color: black; line-height: 106%;">Jo 2,13-25</span><span style="font-size: large; line-height: 106%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: arial; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">El Messies és per a uns un
escàndol i per a d’altres un absurd, ho era per als jueus i per als grecs del
temps de l’Apòstol sant Pau, però sovint ho continua essent avui per a tanta
gent que no coneix al Crist o que el descarta. Aquesta cultura del descartament
de Déu de l’allunyament de Déu, de prescindir de Déu sols la podrem combatre i
compensar amb una fe viscuda en plenitud, amb sinceritat de cor i amb caritat,
amb l’amor. Deia el Papa Francesc que «estimem de veritat als altres en la
mesura en què ens reconeixem estimats per Ell, pel nostre Senyor i Salvador.
Ajudem en la mesura en què ens sentim ajudats; ens aixequem si ens deixem
aixecar per Ell cada dia.» (20 de febrer de 2023). Certament la llei del Senyor
és perfecte, però cal que li confiem el descans de la nostra ànima i la nostra
ànima hi descansarà en la mesura en que complim la seva llei de manera natural,
per pur amor a Ell i als altres, en la mesura en que l’estimem i ens sentim
estimats per Ell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ens fem sovint altres deus, com l’afany
de posseir, de dominar, de controlar; un afany que es fa realitat, trista
realitat, tant a nivell personal com a nivell col·lectiu. Perquè sinó d’on
surten les guerres, els conflictes, les lluites sinó d’un afany de poder sigui
polític, militar, econòmic o fins i tot espiritual, d’un desig de la casa i
dels béns de l’altre? Déu no és un absurd ni un escàndol o en tot cas ens
sembla a hores d’ara un escàndol: no matar, no robar, no declarar falsament
contra un altre, no procurar el descans als altres, no honorar pare i mare o no
enganyar-los; perquè sovint ens hem<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>acostumat tant a que tot s’hi val, a que la fi, la fi que nosaltres
creiem legitima i que de fet no ho és pas als ulls de Déu, justifica qualsevol
mitjà, que qualsevol altra cosa ens sembla escandalosa i absurda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">També en temps de Jesús poc a poc
el culte a Déu s’havia convertit no pas en una conversió del cor, sinó en una
pràctica ritual buida de sentit espiritual, que movia l’activitat econòmica del
temple i l’omplia de venedors, de vedells, de moltons, de coloms i de canvistes
asseguts. Davant d’aquell espectacle, davant d’aquell absurd i d’aquell
escàndol, Jesús no se’n pogué estar i consumit pel zel del temple del Senyor fent-se
un fuet, els tragué a tots, escampà les monedes i bolcà les taules. Sovint la
nostra vida interior està plena de monedes, de moltons i de vedells; d’ídols de
plata i d’or que aquests sí que són realment un absurd i un escàndol, perquè
són un mur que ens impedeix de complir la llei de Déu i d’estimar-lo a Ell i estimant-lo
a Ell estimar als germans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">En aquesta Quaresma, que és el
temps de conversió per excel·lència, ens hem de deixar destruir per Crist,
destruir tot allò que ens impedeix apropar-nos-hi i que ens deixa en mans de
l’absurd i del caduc. En aquest temps de conversió ens hem de deixar
reconstruir interiorment per Crist per poder esdevenir així vertaders temples
de Déu, recuperant aquella imatge que Déu posa en la seva creatura i que hem
enterbolit amb tants falsos ídols. En benefici nostre prenem en va el nom de
Déu, el manipulem, ens volem fer un déu a mida que digui el que nosaltres volem
escoltar i Déu no està a l’albir del caprici humà, està al servei de l’home, certament
però perquè cerca la seva salvació i deixant aleshores com a absurdes i
escandaloses les nostres pobres mires.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ens cal expulsar del nostre cor
tot impediment, tot allò que ens allunyi de Déu. Obrir-lo als manaments del
Senyor i posar l’esperança en aquest temple net de tot mercadeig, que és el
santuari del cos de Crist al que ens acostem i que compartim en cada Eucaristia
com un tast d’allò que la passió, la mort de Jesús a la creu i la seva
resurrecció al tercer dia ens ofereixen. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Visquem doncs aquest temps de
gràcia quaresmal com un vertader camí vers la Pasqua, vers aquest temple
definitiu, lliure de tot fals ídol, on adorarem al Senyor en esperit i en
veritat (Cf. Jn 4,23). Confiats en Jesús que ens coneix a tots; que no té cap
necessitat que li revelin el que som els homes; perquè Ell sap prou què hi ha a
l'interior de cada home.</span><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-39081499534302225492024-02-29T08:00:00.000-08:002024-02-29T08:00:00.139-08:00Al·locució Sala Capitular dijous 29 de febrer de 2024<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Al·locució
Sala Capitular dijous 29 de febrer de 2024<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Estimats
germans de comunitat. En primer lloc disculpeu la urgència en convocar-vos avui
ara i aquí, però és deguda a circumstàncies que s’escapen a la meva voluntat i
depenen d’altres dinàmiques eclesials. Us he convocat aquí a la Sala Capitular
pel fort simbolisme que té per a nosaltres aquest lloc. Aquí vestim l’hàbit,
aquí fem la professió temporal i si és el cas la renovem, aquí fem la promesa
d’obediència prèvia a la professió solemne i aquí escoltem dia rere dia la
Regla del nostre Pare sant Benet i setmanalment els comentaris de l’abat. Aquí
també hem vetllat fa poc dies encara el cos del nostre estimat P. Abat Josep,
perquè aquest lloc està molt vinculat a la figura de l’abat, aquí són elegits
els abats com jo ho vaig ser el tres de desembre de 2015. Per això avui ens
trobem aquí reunits perquè el que us haig de comunicar és també solemne i
important per a mi i crec que també per a tots i cadascun de vosaltres i per la
comunitat en general.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">El Senyor ens
crida, n’estem certs; ens ha cridat a tots a seguir-lo pel camí estret de la
vida monàstica i qui sap si ens hi vam resistir a seguir-lo o si ens calgué
ajuda d’algú per a discernir que és el que el Senyor volia de nosaltres.
Recordo el meu procés de discerniment que durà un temps. Jo que coneixia des de
ben petit aquesta comunitat i aquest lloc, que havia tractat amb profunditat
amb molts dels monjos que avui ja no ens acompanyen i de manera molt especial
al P. Abat Maur Esteve, de fet vaig començar a sentir la crida a incorporar-me
a aquesta comunitat de la mà de l’abat Josep, amb ell i com a secretari de la
Germandat vaig descobrir la <i>Lectio divina</i> i fou ell qui m’ajudà a
discernir que volia el Senyor de mi. No fou pas una decisió fàcil ja que les
pressions familiars, laborals i socials o de l’entorn més proper a mi,
intentaven de temptar-me i d’allunyar-me de la crida. Però Déu ho pot tot i si
Ell vol i algú ens ajuda a discernir la seva voluntat, la força necessària per
a tirar endavant ens ve sobreafegida, és la gràcia de Déu que actua si li
deixem l’espai necessari. Els inicis de la meva vida monàstica es veieren aviat
afectats per una malaltia, feliçment superada però que ha quedat ja per sempre
més com un moment també fort de relació amb el Senyor i molt especialment amb
la comunitat, des de l’abat Josep fins als companys de noviciat vaig sentir
proximitat, afecte i escalfor i això m’ajudà i molt a superar aquesta prova no
tant sols física sinó també moral i espiritual i mai no us podré agrair prou el
vostre escalf. Quasi tot just acabats els estudis de teologia em vau elegir
abat i em confirmareu com a tal sis anys després. Foren també moments per a
discernir que volia Déu de mi, malgrat la migradesa de les meves forces, de les
meves febleses tant físiques com morals i dels meus defectes de fàbrica, com
els definia l’abat Maur Esteve. En aquells moments també vaig tenir qui
m’ajudés i ho concreto en tres monjos: El P. Abat Josep, el P. Lluc i el mateix
P. Abat General Mauro-Giuseppe, ells em van ajudar a vèncer pors i a reconèixer
la voluntat de Déu en la vostra decisió. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ara us haig de
dir que fa pocs dies vaig rebre una comunicació que primerament em va
trasbalsar, han estat uns primers dies de lluita, d’agonia, en el sentit
originari del terme. Com en el relat de la vocació de Samuel (Cf. 1Sa, 3) vaig
creure sentir primer una veu humana i veia en qui em comunicava la novetat no
pas al Senyor sinó a un nou Elí. La pregària ha estat un element decisiu per a
discernir i de nou algú, l’únic a qui se m’havia autoritzat a comunicar la notícia,
m’ajudà a discernir i em feu reconèixer de nou la veu del Senyor en aquella
proposició i que la resposta no podien ser excuses o pretextos, l’única
resposta tenia que ser: «Parla, que el teu servent escolta.» (1Sa 3,10).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 14.15pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; tab-stops: 0cm right 326.2pt; text-align: justify; text-autospace: none; vertical-align: middle;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ens ho diuen les nostres
Constitucions i ho hem escoltat fa ben pocs dies aquí mateix, així l’article 24
diu: «El vot d’obediència que professem amb esperit de fe i d’amor per seguir
Crist, obedient fins a la mort, ens obliga a sotmetre la nostra voluntat als
Superiors legítims, que actuen en lloc de Déu quan manen d’acord amb les
nostres Constitucions. L’obediència significa, abans de tot, un cor obert per a
rebre els estímuls de l’Esperit Sant, ja que Ell bufa on vol i ens fa saber la
voluntat de Déu de moltes maneres. La seva veu ens la transmeten en primer lloc
la veu de l’Església i la del propi Abat, a qui pel vot volem prestar humilment
obediència d’acord amb la Regla i aquestes Constitucions, unint les forces de
la intel·ligència i els dons de la voluntat i de la gràcia en l’execució de les
coses que ens mani i en el compliment de les tasques que ens encomani. Però cal
tenir present, sempre i on sigui, la dignitat de la persona humana.» I
l’article 25 § 2 afegeix: «Tots els monjos estan obligats a obeir el Summe
Pontífex, com a llur suprem Superior, també en virtut del vincle sagrat
d’obediència (c. 590, § 2).» I és aquest darrer cas el que ara em fa dirigir-me
a vosaltres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">El passat 5 de
febrer vaig rebre una comunicació del Nunci del Sant Pare a Espanya en la que
em comunicava que el Papa Francesc havent-li arribat el parer dels qui havia
demanat l’opinió, havia pensat en mi com a bisbe. La primera reacció fou
d’incredulitat i de prevenció, la segona de por i de rebuig. Havent demanat
temps per a discernir i pregar i havent-me autoritzat a poder consultar-ho amb
algú, van començar uns dies d’intensa agonia, fins que amb l’ajut de la
pregària i del consell he vist de nou la voluntat de Déu. No és fàcil per a mi
fer aquest pas, vaig venir al monestir l’any 2005 amb la sensació d’haver
trobat una estabilitat que duraria fins al final de la meva vida i poc a poc hi
ha hagut noves crides i la necessitat de discernir sobre elles i de cercar
quina era la voluntat de Déu en cada moment concret.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ara és el
moment de demanar-vos perdó per tots els meus mancaments com a abat, de
pensament, paraula, obra i omissió. Perdó per si us he fet patir, si us he
exigit més del que calia o podíeu, perdó per si no us heu sentit prou
escoltats. Són les meves mancances que tant de bo em fessin exclamar com
l’Apòstol «quan sóc feble és quan sóc realment
fort.» (2Co 12,10). Ara entre vosaltres hi ha germans preparats, més d’un, i
amb les qualitats suficients per a succeir-me, confieu en el Senyor i Ell de
nou us portarà a fer allò que cal fer tal com estableixen les Constitucions de
la nostra Congregació en aquests casos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Avui a les
dotze del migdia la Santa Seu anunciarà públicament el meu nomenament com a
bisbe de Girona. Ho comunicarà la Santa Seu i al mateix moment ho comunicarà a
Girona l’administrador diocesà i aquí mateix a Poblet el senyor Arquebisbe i jo
mateix. Entraran en aquell moment per tant en vigor els articles 90 i 91 de les
nostres Constitucions que diuen: «Art. 90 El Prior claustral exercirà la funció
d’Abat en les coses espirituals i temporals; però, quan la seu és vacant, no es
pot fer cap provisió d’oficis i res no serà canviat, llevat que s’hagin de
prendre decisions importants o que hi hagi una causa, declarada urgent pel
Capítol conventual amb la majoria absoluta dels vots, que ho exigeixi.» i «Art.
91 No es pot dir que constitueixi un canvi, però, l’admissió al noviciat i a la
professió, i donar lletres dimissòries per als ordes sagrats, que són coses que
es poden fer igualment quan la seu abacial és vacant, observant d’altra banda
tot el que d’acord amb el dret s’ha de complir.» I també l’article 78 estableix:
«Art. 78 § 1. Quan la seu abacial és vacant per qualsevol causa legítima, el
Prior, com més aviat millor, que avisi el Pare Immediat, (...) Pertoca al Pare
Immediat determinar el dia de l’elecció, un cop escoltat el parer del Capítol
conventual d’aquell monestir. – i - § 4. En quedar vacant, per qualsevol causa,
la seu del monestir de l’Abat President, que el primer Assistent avisi l’Abat
General, el qual farà el que calgui d’acord amb les normes que s’exposen en els
paràgrafs precedents.» El procediment doncs està previst i el P. Abat General
espera la comunicació oficial ja que de fet n’està assabentat per mi mateix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ara puc dir
com el cardenal Basil Hume en una ocasió similar: «necessito les vostres
pregàries i la vostra amistat. La bretxa que existeix entre allò que es pensa i
el que s’espera de mi i el que jo sé que soc és considerable i espantosa. Hi ha
moments en la vida en els que un home se sent molt petit i, en tota la meva
vida, aquest és un d’aquests moments. – I afegia - És bo sentir-se petit perquè
aleshores sabem que qualsevol cosa que fem és Déu qui la porta a terme i no pas
nosaltres.» (22 d’abril de 1974). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Dos darrers
precs, el primer és que a les dotze sonin les campanes per demanar l’ajut de
Déu a la meva nova tasca i el segon que m’acompanyeu el diumenge 21 d’abril a
les 5 de la tarda en la meva ordenació episcopal i inici de ministeri a la
catedral de Girona. Ara us dic dues paraules gràcies i perdó. Gràcies a tots
per la vostra ajuda aquests vuit anys i escaig i permeteu-me que les doni de
manera molt especial i concreta al P. Prior, al P. Rafel, en qui he tingut el
primer dels col·laboradors i que sempre ha fet la seva tasca amb diligència,
lleialtat i honradesa. Gràcies per tot el que m’heu donat. Perdó per totes les
meves imperfeccions, que són moltes, i em teniu a la vostra disposició i ho
estic a la del nou abat per tot allò que us calgui i li calgui. Seguirem units
en Crist tot i la distància. Que el Senyor us beneeixi i us acompanyi i a mi
m’ajudi i m’empari. No us oblideu de pregar per mi, com jo ho faré per
vosaltres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Beneïm al
Senyor.</span><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-8088651298081615972024-02-25T04:00:00.000-08:002024-02-25T04:00:00.137-08:00Diumenge II de Quaresma / Cicle B<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b><span style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Diumenge II de Quaresma / Cicle B<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Diumenge 25
de febrer de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="line-height: 106%;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Capella de
Santa Caterina<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span style="color: black; line-height: 106%;">Gn </span><span style="color: black; line-height: 106%;">22,1-2.9a.10-13.15-18</span><span style="line-height: 106%;">, Salm </span><span style="color: black; line-height: 106%;">115,10 i
15.16-17.18-19 </span><span style="line-height: 106%;">, </span><span style="color: black; line-height: 106%;">Rm 8,31b-34</span><span style="color: black; line-height: 106%;"> </span><span style="line-height: 106%;">i </span><span style="color: black; line-height: 106%;">Mc 9,2-10</span><span style="line-height: 106%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: arial; font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">En els tres textos de
l’Escriptura que ens proposa l’Església per aquest segon diumenge de Quaresma
apareix com a tema dominant la filiació, la relació entre pare i fill. Són
efectivament diversos els relats i d’alguna manera ens poden resultar incòmodes
o poc comprensibles des de la nostra mentalitat actual. De fet quin pare
estaria disposat a sacrificar al seu fill per sigui el motiu que sigui? Cert de
que Abraham finalment no va haver de sacrificar al seu fill únic, que just al
darrer moment un àngel del Senyor aturà la seva mà i impedí aquella situació
tant cruel i forassenyada. Però Déu ens estima de manera forassenyada, ens
estima fins a l’extrem de que el seu Fill, únic també com Isaac, morí per a
tots nosaltres. Ens ho diu l’Apòstol, si Déu va lliurar al seu propi fill, vol
dir que està disposat a donar-nos-ho tot juntament amb el seu Fill.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">No és que Déu jugui amb les
persones, que posi a prova la seva resistència, però quan es tracta d’amor, del
seu amor vers nosaltres, no té mesura. Ho fa amb un objectiu, que és el nostre
bé, la nostra salvació, vol oferir-nos la possibilitat de ser fills seus, com
ho és el mateix Crist. Què significa això? Ho veiem en l’episodi del la
muntanya alta, en presència de Déu s’hi està tant bé que fa exclamar a Pere:
«Rabí, que n’estem de bé aquí dalt!» Ells, Pere, Jaume i Joan, que formen el
nucli més proper a Jesús, amb qui Ell comparteix aquest moment de gloria com
també compartirà el moment de màxima angoixa a Getsemaní quan pregui mentre els
tres deixebles cauen rendits de cansament, aquests apòstols de primera hora fan
un tast del que significa la vida de la gloria, on s’obliden dolors, penes i
angoixes, on res té sentit excepte la presència de Déu. Tampoc Pere, Jaume i
Joan ho entengueren, tot just baixant de la muntanya alta es preguntaven què
volia dir allò de ressuscitar d’entre els morts. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La salvació encara no s’havia
revelat, Crist encara no havia mort i per tant no havia ressuscitat i els
deixebles no podien saber com seria tot allò que els deia i que a més els
manava de no explicar. Pau, en canvi, ja ha fet experiència del Crist
ressuscitat i pot exclamar que és el mateix Jesucrist qui seient a la dreta del
Pare intercedeix per tots nosaltres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">En aquest camí vers la Pasqua que
és la Quaresma, també nosaltres ens preguntem que vol dir tot això, en aquest
camí cap a la pasqua personal de cadascun de nosaltres que és la nostra pròpia
vida, ens sorgeixen preguntes, dubtes, interrogants, no entenem determinades
actituds, paraules o gestos del Senyor. Nosaltres no hem pogut experimentar
aquest tast de la gloria com Pere, Jaume i Joan, no hem pogut escoltar
directament les paraules de Jesús, ni hem vist els seus miracles i per això
a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vegades se’ns fa més difícil que als
apòstols creure, perquè ells veieren i cregueren. Però tenim uns altres ulls,
els ulls de la fe, que ens permeten de veure-hi i creure en Crist. Una fe que
és el resultat de la mateixa fe dels apòstols transmesa per l’Església i fonamentada
en l’Escriptura, cert, però per damunt de tot en la persona de Crist. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">En paraules del Papa Francesc: «anar
cap a Jesús, trobar a Jesús, conèixer a Jesús és un do que Déu concedeix.» (18
d’abril de 2013). O com deia el Papa Benet XVI: «No es comença a ser cristià
per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment,
amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació
decisiva.» (<i>Deus caritas est</i>, 1). La persona és el Fill, aquest fill
lliurat per tots nosaltres, Jesús fet amor fins a l’extrem.</span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-18666464152340882432024-02-18T02:58:00.000-08:002024-02-18T02:58:55.586-08:00Diumenge I de Quaresma / Cicle B<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b><span style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Diumenge I de Quaresma / Cicle B<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Diumenge 18
de febrer de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span style="color: black; line-height: 106%;">Gn 9,8-15</span><span style="line-height: 106%;">, Salm <span style="color: black;">24,4-5b.6-7b.8-9</span>,
<span style="color: black;">1Pe 3,18-22 </span>i <span style="color: black;">Mc
1,12-1541</span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Quina necessitat hi havia de que
Jesús fos temptat? La salvació, el pla de la salvació, arranca des de la base,
la salvació s’aixeca amb uns bons fonaments. Ja no es tracta de salvar-ne uns
quants, com a Noé i a la seva família, ens ho ha dit la primera Carta de Pere,
ara l’objectiu amb Jesucrist és la salvació de tota la humanitat; ja no seran
vuit persones en total sinó tots, els cridats a la salvació. Crist ha mort per
a conduir-nos a Déu, ha vingut per salvar a justos i a injustos i per la nostra
salvació ha pagat un preu molt alt, el de la seva pròpia vida. Crist morint una
sola vegada per raó dels nostres pecats convida a la salvació a tota la
humanitat. Déu volgué que el seu Fill es fes en tot igual a nosaltres, llevat
del pecat, i per això experimentà també la temptació. Així com morint ens
mostrà que la mort ja no té la darrera paraula, que després de la mort hi ha la
vida vertadera i plena; així vencent la temptació, vencent els enganys del
maligne, ens mostrà que resistir a la temptació i vèncer-la és possible, sempre
i quan ens confiem a la gràcia de Déu. Jesús ens mostra amb obres, amb fets,
que és possible que la nostra vida reprodueixi la seva; que és possible fer
camí darrere d’Ell i arribar per Ell i amb Ell al Pare. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">L’adhesió al pla de salvació
demana però dues coses: Conversió i fe. Ens ho diu el mateix Jesús amb les
paraules amb les que predicà a Galilea, un cop empresonat el Baptista:
«Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.» La Quaresma és el camí de conversió
per excel·lència, és el moment en que l’Església ens convida a preparar-nos no
tant sols per a la celebració pasqual anual, sinó també i sobretot per a la
nostra pròpia Pasqua a la que sols podrem arribar-hi amb plenitud i joia
convertint-nos i creient en aquell qui fent-se home com nosaltres i per a
nosaltres, trencà les cadenes que unien a la humanitat amb la mort i obrí les
portes del reialme a qui vulgui seguir-lo. La porta que hi dona accés, el signe
que ens fa pertànyer a Crist no és altra que el baptisme. Aquesta aigua, ens ha
dit sant Pere, que no tant sols renta el cos com la d’aquell diluvi dels temps
de Noé, sinó que salva i que renta del pecat, és el baptisme. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Pel baptisme som incorporats a
l’Església i com afirma la Constitució <i>Lumen Gentium</i> del Concili Vaticà
II: «El Crist, un cop enlairat de terra, atragué tothom cap a Ell (cf. Jn
12,32); ressuscitat d’entre els morts (cf. Rm 6,9), va enviar el seu Esperit
vivificador sobre els deixebles i per Ell va constituir el seu Cos, que és
l’Església, com a sagrament universal de salvació; assegut a la dreta del Pare,
actua incessantment en aquest món a fi de portar els homes a l’Església i per
ella unir-los més estretament i, nodrint-los amb el seu propi Cos i Sang,
fer-los participants de la seva vida gloriosa» (<i>LG</i> 48).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La Quaresma és el temps favorable
per a apropar-nos més i més a aquest gran misteri que és la salvació. Hi ha
mitjans que ens ajuden a la seva comprensió com la pregària, l’almoina o el
dejuni. I els dos grans eixos són la conversió, l’adequació de la nostra vida a
la vida de Crist, i la fe en que Ell vingué al món per a compartir amb
nosaltres la filiació divina, per fer-nos fills amb el Fill i tenir així a Déu
per Pare. El camí està però ple de temptacions, com a Crist també ens surten al
pas a nosaltres a cada moment i una forta temptació pot ser la de la monotonia.
Així diu el Papa Francesc que: «L’accedia ha estat definida com “el dimoni del
migdia”: ens atrapa a la meitat del dia, quan la fatiga està en el seu punt més
alt i les hores que ens esperen ens semblen monòtones, impossibles de viure.» Per
evitar-la ens cal viure la Quaresma amb il·lusió, amb plenitud, com un vertader
camí cap a la salvació pasqual i no per haver-la viscut ja tantes vegades se’ns
ha de fer monòtona, rutinària, perquè aleshores la viurem sense<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’esperança de que si Crist es feu realment
home i si patí i morí realment per a nosaltres: «El Fill de Déu, unint en si la
naturalesa humana i vencent la mort amb la seva mort i resurrecció, ha redimit
l’home i l’ha transformat en una nova criatura.» (<i>LG</i>, 7) Déu en aquesta
hora favorable, en aquest temps de salvació, convida a la seva creatura, ens
convida a tots nosaltres, a convertir-nos, a creure en l’Evangeli per poder
seure amb Ell a la dreta del Pare.</span><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-81150224346930259022024-02-14T02:14:00.000-08:002024-02-14T02:14:41.845-08:00Dimecres de Cendra<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Dimecres de Cendra<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">14 de febrer de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">Jl 2,12-18</span><span style="line-height: 115%;">; Salm </span><span style="line-height: 115%;">50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17</span><span style="line-height: 115%;">; </span><span style="line-height: 115%;">2C 5,20-6,2</span><span style="line-height: 115%;">; </span><span style="line-height: 115%;">Mt 6,1-6.16-18</span></span><span style="font-size: large; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ara és l’hora favorable, ens ha dit l’Apòstol. La Quaresma
és un temps favorable per a la conversió, un temps privilegiat, un temps per a
viure intensament el camí cap a la Pasqua, la que celebrem anualment i la
nostra mateixa Pasqua. Pot ser un camí a vegades costós, segur que no és mai sempre
planer; però el que no costa res, res no val, no ho valorem, tant sols allò que
requereix esforç es viu, un cop assolit, amb més joia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La conversió, la conversió amb tot el cor, l’esquinçament
dels cors i no dels vestits, no és un camí fàcil i ens cal recórrer-lo poc a
poc, fixant-nos ben bé en on posem els peus i no hi ha millor bagatge per
aquest pelegrinatge cap a la Pasqua que fer el bé, pregar i dejunar. No pas fent-ho
amb un posat trist, desfigurant-nos la cara perquè tothom se n’adoni del que
estem fent, sinó posant-hi bona cara perquè tant sols aquell qui veu en el
secret ho conegui. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Escriu el Papa Francesc en el seu missatge per a la Quaresma
d’aquest any: «És temps d’actuar, i per Quaresma actuar és
també aturar-se. Aturar-se en pregària, per a acollir la Paraula de
Déu». (Papa Francesc, Missatge per a la Quaresma 2024). És aquest aturar-se un
aturar-se actiu, aturar-nos a revisar la nostra vida, a valorar els nostres
mancaments, les nostres faltes, allí on caiem un cop i un altre i on si ens hi
esforcéssim, si ens confiéssim a l’acció de la gràcia de Déu, tal volta podríem
sortir-nos-en i avançar en el nostre camí de conversió personal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Escriu el Papa Francesc que cal que «Acollim la Quaresma com
el temps fort en el qual la seva Paraula s’adreça de nou a nosaltres.». (Papa
Francesc, Missatge per a la Quaresma 2024). Escoltar aquesta Paraula que el
Senyor ens adreça, rumiar-la, fer-nos-la nostra, que ens toqui el cor és una molt
bona pràctica quaresmal. Sovint estem més pendent de la nostra imatge exterior,
de la façana, de fer posat de tal o qual cosa, que de ser sincers i coherents
amb el nostre cor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La nostra societat és una societat de la imatge, de la
immediatesa, on tot passa de pressa i poques coses perduren; al Senyor no li
impressionen les imatges, els posats tristos, les cares desfigurades, les
pregàries pal plantats a les cantonades, no li impressionen les almoines fetes
a tocs de trompeta; el Senyor ho veu tot i valora el que hi ha de real, de
sincer, de veritable en els nostres cors li agrada que tanquem les portes amb
pany i clau, que defugim els observadors entusiastes, que la nostra esquerra no
sàpiga que fa la dreta, Ell que veu tot el que és secret sap recompensar la
sinceritat, la netedat de cor. La Paraula de Déu ens empeny vers aquesta
sinceritat, vers aquesta coherència, perquè la Paraula transforma la vida,
transforma les nostres vides i ens fa avançar més i més en el camí de la fe tot
practicant la caritat sincera i neta de tota ambició. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Escriu el Papa Francesc que «La fe i la caritat porten de la
mà l’esperança.». (Papa Francesc, Missatge per a la Quaresma 2024). I és que
aquest camí nostre de conversió quaresmal no és un sense sentit, no és quelcom
per aparentar, és quelcom per viure-ho amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb
totes les forces. Per això si el recorrem adequadament, si mirem de fer-lo tal
com cal, ens obre a l’esperança. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La Quaresma és camí cap a la Pasqua i la nostra mateixa vida
és també camí vers la Pasqua; perquè Déu va enviar al seu Fill únic, el va fer
home, va fer-lo tant igual a nosaltres que patí i morí; però no per aturar-se
aquí, sinó per anar molt més enllà del que mai Déu havia anat des de que la
humanitat caigué en la mortalitat. Crist visqué, patí i morí per tal de
ressuscitar i guanyar també per a nosaltres la vida eterna, aquella que si el
nostre cor s’esquinça i es converteix podrem compartir amb Ell que ens ha fet
fills de Déu juntament amb Ell i així tenir a Déu per Pare. Déu és compassiu i benigne,
estima tant que Ell mateix és l’amor i a les seves creatures<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens convida a apropar-nos-hi a recuperar la
seva imatge aquella que ha posat en cadascun de nosaltres i que fent camí de
conversió hem d’anar desbrossant. Per això ara és també l’hora de la salvació,
si esdevenim col·laboradors de Déu, com ens ha dit l’Apòstol, serem salvats.
Sols Déu salva i allibera si ens convertim i creiem en l’Evangeli.</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-68635200013174748262024-02-02T01:30:00.000-08:002024-02-02T02:39:18.305-08:00Presentació del Senyor<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Presentació del Senyor<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">2 de febrer de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">Ml 3,1-4</span><span style="line-height: 115%;">; Salm </span><span style="line-height: 115%;">23,7.8.9.10</span><span style="line-height: 115%;">; </span><span style="line-height: 115%;">He 2,14-18</span><span style="line-height: 115%;">; </span><span style="line-height: 115%;">Lc 2,22-40</span></span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: arial;">Simeó, un home just i pietós, Anna una dona
dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions; vet aquí els
escollits per a rebre la revelació. En les seves velleses seguien esperant, no
havien perdut mai l’esperança de poder veure el Messies i allò que l’Esperit
Sant havia promès a Simeó a la fi s’acomplí. Una família observant amb els
preceptes que manaven la llei de Moisés pujà al temple per realitzar la
cerimònia de purificació de Maria i presentar a l’infant primogènit al Senyor
tot oferint-li un parell de tórtores o dos colomins; era una de tantes famílies
que al llarg de l’any acomplien amb allò prescrit. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: arial;">Calia que Jesús es fes en tot semblant als germans,
ens ha dit la Carta als<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Hebreus, i com
tot jueu observant Ell i llur família acomplien el ritual de Moisés. Però
aquella família no era una família qualsevol, malgrat les aparences; aquell
infant no era un infant qualsevol, malgrat que res el distingia dels altres.
Maria i Josep formaven una família, però sagrada, destinada per Déu a acollir
en el seu sí al Salvador del món; Jesús era un infant primogènit, però concebut
en el ventre de Maria per obra de l’Esperit Sant i és alhora el Fill primogènit
i únic de Déu. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: arial;">Déu escriu en la simplicitat de la història humana
el relat de la nostra salvació, ho fa de manera planera, senzilla, quasi
anònima, perquè no ha arribat pas encara l’hora de la revelació i aquesta queda
limitada de moment a uns pocs escollits: Maria, Josep, uns pastors que vigilaven
el ramat en la nit, uns mags vinguts de llunyanes terres i ara Simeó i Anna.
Uns vetllaven en la nit al ras, uns altres escrutaven els signes dels astres,
avui Simeó i Anna pregaven i vetllaven sense perdre en cap moment l’esperança
de que abans de morir veurien al Salvador. I la seva esperança fou
recompensada, Simeó prengué la salvació en braços i Anna en parlava a tots els
qui esperaven el temps en que Jerusalem seria redimida. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: arial;">El camí està preparat, al temple hi ha entrat molt
més que l’àngel de l’aliança, hi ha entrat el mateix Messies, el rei de la
gloria pel qui el salmista demana d’engrandir les portalades eternes. Com diu la
Carta als Hebreus Jesús s’ha emparentat amb nosaltres per tal de fer-nos
lliures, perquè puguem perdre el temor a la mort. Ell destituirà la mort, cert;
però per destituir-la cal que passi la prova del sofriment humà, sols morint
pot confortar-nos a nosaltres que som provats per totes les limitacions que
comporta la condició humana. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: arial;">L’obra de la salvació no és amiga de grans
manifestacions, sols de les justes i necessàries; l’obra de la salvació no
cerca grans anuncis, sols els que calen; l’obra de la salvació es revela a qui
Déu vol i quan vol i no és amiga per fer-ho de triar als poderosos, ans al
contrari, cerca als humils de cor, però rics en esperança. Des de bon
començament Crist s'amaga als pretesos savis i prudents, però es revela als
humils. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: arial;">Aquest sacrifici ritual d’avui al temple no és
altra cosa que l’anunci del gran sacrifici que Déu oferirà en bé de tots
nosaltres; com Abraham oferí Isaac a la muntanya, el Pare oferirà al seu Fill a
la creu. Escriu sant Bernat: «Avui en efecte, es va oferir no perquè li calgués
fer-ho, ni perquè fos subjecte de la Llei, sinó perquè ell mateix ho va voler.
I sobre la creu el mateix, s'oferirà no perquè mereixés la mort, ni perquè els
seus enemics tinguessin poder sobre ell, sinó perquè ell mateix ho va voler.» (<i>Sermó
II per a la Presentació del Senyor</i>). <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: arial;">La història de la salvació no és planera, mostra
d’això és que una espasa de dolor traspassarà l’ànima de Maria; perquè la llum
que es revela a les nacions és una senyera combatuda, motiu de que alguns
s’alcin mentre d’altres cauen. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ens ho diu el mateix Jesús: </span>«Us penseu que
he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi
divisió.» (Lc 12,51). L’eterna lluita entre el bé i el mal farà que el mal
s’oposi amb totes les seves forces al pla de salvació de Déu. Però Crist ens
sortirà vencedor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ell és el gran sacerdot, compassiu i acreditat davant de Déu
per expiar els pecats del poble. Ell és el salvador de tots els pobles, de tots
els homes, de tots nosaltres. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El Salvador és aquest noi que anava creixent, fent-se fort,
entenimentat i al que Déu havia donat el seu favor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ell és la bondat i l’únic camí que porta a la salvació.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-66328027368904754732024-01-29T03:00:00.000-08:002024-01-29T09:19:45.067-08:00Exèquies P. Josep Alegre i Vilas. Abat de Poblet 1998 - 2015<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><a name="_Hlk63664392"><b><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Exèquies
P. Josep Alegre i Vilas <o:p></o:p></span></span></b></a></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="mso-bookmark: _Hlk63664392;"><b><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Abat de Poblet 1998 - 2015<o:p></o:p></span></span></b></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="mso-bookmark: _Hlk63664392;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Dilluns 29 de gener de 2024 <o:p></o:p></span></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="mso-bookmark: _Hlk63664392;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Monestir de Poblet<o:p></o:p></span></span></span></p>
<span style="font-family: arial;"><span style="mso-bookmark: _Hlk63664392;"></span>
</span><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 18.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 18pt; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: black; line-height: 115%;">Jb 19,1.23-27a</span><span style="line-height: 115%;">; Salm 26,1.4.7 i 8b i 9a.13-14; 2C
5,1.6-10 i <span style="color: black;">Jo 12,23-28<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">«Per a mi, viure és Crist, i morir
m'és un guany» escriu l’Apòstol als Filipencs (Fl 1,21). La vida del
monjo, la vida del cristià és un viure per Crist, un viure cercant a Crist i
que té com a conclusió i com a recompensa l’encontre personal amb el Senyor, la
vida eterna. Sant Benet expressa molt clarament a la Regla, que l’objectiu del
monjo, d’una comunitat, és arribar tots junts a la vida eterna (Cf. RB 72,12).
Perquè el monjo és un cercador de Crist en comunió, em comunitat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Aquí rau la plena confiança del monjo en que Crist, aquell a
qui cerquem, d’aquell de qui aprenem com cercar al Pare, és el nostre defensor
i que a la fi testificarà a favor nostre, ens farà costat i tant de bo qui sap
si el contemplarem cara a cara, el veurem amb els nostres ulls, com ens ha dit
Job. Això és el que demanem avui, ara i aquí pel nostre germà. Perquè el centre
de la vida de l’abat Josep, del P. Josep, ha sigut Crist, ell ha estat un
enamorat del Crist, en Ell ha confiat, a Ell s’ha confiat i a Ell esperava
veure al final d’aquesta vida que vivim en el cos, com emigrats lluny del
Senyor on no podem fer altra cosa que creure, sense veure’l. Demanem pel nostre
germà Josep, de que pugui veure Déu cara a cara, ara que ha comparegut al
tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé
o el mal que haurà obrat vivint en el cos, com ens ha dit l’Apòstol. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Nuestro hermano José ha sido un
hombre de fe profunda y de una esperanza aún más profunda. Des del bautismo,
caminando en la fe en el seno de su familia, fue avanzando hacia el Señor, con
paso firme y seguro y así este camino le fue preparando para aceptar las tres
llamadas que recibió a lo largo de su vida: primero la llamada a la vocación
sacerdotal, luego la llamada a la vocación monástica, que era para él una
ocasión privilegiada de acercarse a Dios a cada instante, en cada ocasión, y
finalmente aceptando el servicio abacial en esta su comunidad.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Primer vint-i-cinc anys com a prevere, després quasi trenta
anys com a monjo el seu viure ha estat Crist; que Ell doncs l’aculli
amorosament, misericordiosament, pietosament i el faci entrar en aquell temple
que és obra de Déu, no fet de mans d’homes, sinó etern. S’acompliria així la
seva esperança, com la del salmista quan diu: «n’estic cert, fruiré en el país
de la vida de la bondat que em té el Senyor.» El nostre germà verbalitzava aquesta
seva esperança en el Senyor dient: «És bo amb els qui confien en ell. És bo amb
els qui esperen en silenci i pacientment la seva salvació, la seva paraula. Ell
és la font de la vida. Tots viurem gràcies a Ell.» (Homilia 2 de novembre de
2015). <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">El monjo és l’home de l’esperança, d’una espera silenciosa,
pacient i sempre confiada, que diu com l’Apòstol:
«Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per
a guardar fins a l'últim dia el tresor de la fe que m'ha estat confiat.» (2 Tm
1,12). La fe és un tresor que guardem però en la gerra de terrissa de la nostra
fragilitat humana, de les nostres febleses tant físiques com morals, com diu
sant Benet (Cf. RB 72,5). Els monjos estem certs de en qui creiem, de qui cerquem
al clos del monestir i lliurem per arribar-hi el noble combat de la fe amb dos
esplèndides armes: la pregària i el contacte amb la Paraula. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">El nostre germà Josep ha estat un enamorat de la pregària, de
l’Ofici Diví i de la pregària personal, íntima i reservada; i el seu amor per
la Paraula, pel contacte sovintejat, diari i intens amb la Paraula de Déu, la <i>Lectio
divina</i>, ha estat tant intens que no se n’ha pogut estar de transmetre’l, d’encomanar-lo
als qui hem estat els seus deixebles tant monjos com laics. Amb aquests dos
pilars espirituals que omplen de sentit la vida del monjo, el nostre germà ha
pogut fonamentar-hi tant la vida comunitària com la vida de servei a Crist i
als germans, que és la imatge fixe que dona el monjo de la seva vocació. Una
imatge que ha de ser sempre viscuda amb sinceritat, amb netedat de cor,
allunyada d’exhibicionismes, perquè en paraules del P. Abat Josep: «La força
del testimoniatge està en la veritat. Si s'intueix que no hi ha set de Déu, que
l'amor no és l’essencial, el testimoniatge s’afebleix, per molt belles que
siguin les paraules que s'escoltin en els locutoris.» (<i>Apunts</i> <i>Al
voltant de la vida contemplativa</i>). <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Tenir set de Déu, els monjos hem d’estar sempre assedegats de
Déu, desitjant de poder viure a la casa del Senyor, desitjant-ho amb tota
l’ànima, volent arribar davant d’Ell i fent camí vers Ell amb aquella claror
que il·lumina i que salva, com ens ha dit el salmista. Aquesta set que és
intrínseca a la vida del creient, és la que confiem en saciar a la fi de la
cursa, fruint en el país de la vida de la bondat del Senyor. I això és el que
demanem en aquesta celebració pel nostre germà, el P. Abat Josep, que visqui ja
a la casa del Senyor tots els dies de la seva vida, d’aquesta vida que ara tot
just ha encetat, una vida que és l’única i veritable vida. I per arribar-hi cal
morir, ens ho ha dit el Senyor en l’Evangeli «si el gra de blat quan cau a
terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit.» (Jn 12,24). <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Així arriba el monjo a la mort, amb la serenor que dona la
confiança de l’encontre amb l’amic i l’amat, amb el conegut i estimat. Com
escriu Rainer Marie Rilke: «Déu és l'altre, aquesta alteritat que no entenem.
En aquest sentit, s'assembla a la mort. De fet, la mort està en Déu com un
aspecte primordial de la vida.» Si la mort està en Déu i si Déu és el nostre amat,
amic i estimat, què podem témer? És la confiança dels qui no estimen la seva
pròpia vida en aquest món i la guarden per a la vida eterna. La vida d’aquí, la
vida terrenal és un regal de Déu, el gran regal que ens fa, l’oportunitat que
ens ofereix, però tot i ser un regal del que hem de tenir tota cura, no és la
finalitat d’aquesta creatura feta a imatge de Déu que som nosaltres, la
finalitat és tornar a aquell qui l’ha creat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Estem fets per Déu per tal de poder arribar a compartir la
seva vida plena i eterna, Hi ha qui ens ha obert el camí cap a Déu, el mateix
Crist que es va fer home per tal de compartir la nostra mort, de morir com a
home, i que va ressuscitar com a Fill de Déu per tal d’obrir-nos les portes de
la immortalitat i fer-nos fills de Déu amb el Fill. Unes portes a les que ara
truca el nostre germà el P. Abat Josep i a la porta pot mostrar en el seu
bagatge el seu amor a Crist, a l’Església, a la seva comunitat, a la Paraula, a
la pregària i al servei. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Ens ho ha dit Jesús, qui el segueix es fa servidor seu i el
Pare honorarà als qui han estat els seus servidors. Servir és viure la fe,
perquè la fe no és una cosa merament passiva, sinó que és una relació personal
amb la persona de Crist, que ens cal manifestar mitjançant unes obres
concretes. Fem aquestes obres cada dia, creient i vivint les paraules del
Ressuscitat. (Cf. Homilia 2 de novembre de 2015). Això li demanem avui al
Senyor, que tot examinant-li les obres que ha fet el reconegui mereixedor
d’aquest honor, mai guanyat, sempre gràcia de Déu. Perquè nosaltres no ens
guanyem el cel, nosaltres no som perfectes, sols Crist és l’home perfecte (Gaudium
et Spes, 22), i tot allò que de dolent o d’imperfecte hem fet, de pensament, de
paraula, d’obra o d’omissió, necessita sempre de la gràcia i la misericòrdia
del Pare. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">A aquesta misericòrdia apel·lem avui pel nostre germà, ell
que hi confià tant en aquest món. Una misericòrdia que demanem arrelant en el
record del seu passat, en tot el bé que ens ha fet a tants monjos, a tants
creients, a tants homes i dones; una misericòrdia que demanem ara i aquí en
present, pregant pel nostre germà el P. Abat Josep; una misericòrdia que
preguem perquè es faci realitat en un futur gloriós per a ell i també un dia
per a tots nosaltres. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Demanem al Senyor que giri la seva bondadosa mirada sobre el
nostre germà en aquesta Eucaristia que és passat, perquè la celebrem en comunió
amb tots aquells qui ens ha precedit en la vida monàstica i en la fe; que és
present perquè «celebrem aquest banquet de l'Eucaristia tot recordant aquest
germà nostre que també es va asseure al voltant de la taula en temps passats. I
– que és futur perquè - ho celebrem esperant, d'aquesta manera, preparar-nos
per a asseure'ns amb tots els germans que ens han deixat, en el banquet de la
casa del Pare.» (Cf. Homilia 2 de novembre de 2014). <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">La muerte vivida por Jesucristo y
en Jesucristo no tiene la última palabra, la última palabra la tiene Dios, Él
sabe lo que hace, por qué lo hace y cuándo y cómo hacerlo y nosotros, que a
veces dudamos de la idoneidad de los planes del Señor, debemos confiarnos
siempre en Él. Es para llamarnos a su lado que venimos al mundo, somos
criaturas de Dios, hemos sido hechos hijos suyos por el misterio de la
encarnación, pasión, muerte y resurrección de su Hijo, ante un amor tan inmenso
como el suyo no hay lugar para la duda. Y nosotros debemos amarle, como le amó
profundamente nuestro hermano el P. Abad José. Un amor que razona san Bernardo
diciendo: «hay dos razones por las que Dios debe ser amado por sí mismo. Una,
porque no hay nada más justo; otra, porque nada se puede amar con más provecho.
Preguntarse por qué debe ser amado Dios plantea dos cuestiones, pues podemos
dudar radicalmente de dos cosas fundamentales: qué razones presenta Dios para
que le amemos y qué ganamos nosotros con amarle. A estos dos planteamientos no
encuentro otra respuesta más digna que la siguiente: la razón para amar a
Dios es él mismo.» (<i>Tratado sobre el amor</i>, I,1)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">La mort no ens ha de fer por, sols ens pot esporuguir si
perdent la fe, si perdem l’esperança. Vist des de l’esperança, la mort és
l’avantsala de la vida, de la trobada amb el Senyor, amb aquell a qui cerquem
aquí al monestir nit i dia, en cada moment de la nostra jornada; a vegades amb
deler, a vegades amb esforç; tal com ha fet al llarg de la seva vida el nostre
germà, confiat sempre en Crist i confiat també en Maria, la Mare a la que ha
estimat amb una intensitat profunda i sincera. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Demanem-li amb confiança i esperança al Senyor que ara que el
cos del nostre estimat P. Abat Josep reposarà als peus de Maria, allí on ell
s’aturava a pregar-li dia rere dia abans de Matines, tot just encetada la seva
jornada; Maria hagi estat per a ell la porta segura cap al seu Fill, aquella
dona que «tot és en ella tan il·luminat que no hi trobem cap tenebra, foscor o
tebiesa.» (Homilia 15 d’agost de 2014), com la definí el nostre germà, el
nostre estimat P. Abat Josep. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">En aquests moments ens sentim torbats per la rapidesa de la
seva malaltia, però era per arribar a aquesta hora que el nostre germà havia
vingut al món, per arribar a aquesta hora pel que s’havia preparat com a creient,
com a prevere i com a monjo i ens havia alliçonat a preparar-nos-hi també a
tots nosaltres. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Estimat P. Josep, que Maria, mare de misericòrdia, mare de
Cister, t’introdueixi a la presència del seu Fill i Senyor nostre, i que Ell et
rebi amb aquella bondat i aquell amor que sols Déu, que és Pare enamorat de la
seva creatura, pot transmetre.</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-6900084810009546892024-01-28T03:30:00.000-08:002024-01-28T03:30:00.213-08:00Diumenge de la setmana IV durant l'any / Cicle B<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><b><span style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Diumenge de la setmana IV durant l'any / Cicle B</span></b><o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: arial;">28 de gener de 2024<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Capella de
Santa Caterina<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 107%;">Dt 18,15-20</span><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 107%;">,
Salm </span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 107%;">94 </span><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 107%;">, </span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 107%;">1C 7,32-35</span><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 107%;"> i
</span><span style="color: black; font-size: 10pt; line-height: 107%;">Mc 1,21-28</span><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Qui no vol viure sense neguit? Ens pregunta Pau. Evidentment cap de
nosaltres vol viure amb neguit, ningú vol, tots volem viure amb pau d’esperit. Però
la pau interior no és fàcil de tenir i encara menys de mantenir. Els qui
l’escoltaven l’Apòstol s’estranyaven de la seva manera d’ensenyar, tal com els
qui eren aquell dissabte a la sinagoga de Cafarnaüm s’estranyaven del mestratge
de Jesús. Pau parlava en nom del Senyor, acomplia ben bé el que Déu havia dit a
Moisès dient el que el Senyor li havia ordenat de dir. I Déu no vol pas
lligar-nos amb preceptes carregosos, sols vol facilitar-nos una vida viscuda
amb la dignitat pròpia dels fills de Déu, pensant sempre en el que ens pugui
ser més avantatjós per aconseguir-ho, ens vol veure vivint sense tràfecs que
ens distreguin, sense neguits.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però hi ha qui ens posa paranys, qui vol neguitejar-nos, tot i que potser
a vegades ens sembli a primera vista que vol afavorir-nos. És la lluita
constant, la de cada dia entre el bé i el mal, entre un mal que sembla
comoditat a priori però que a la fi és el pitjor dels camins i un bé que se’ns
pot presentar com a dificultat o entrebanc però que és realment allò de més
avantatjós per a nosaltres. En paraules del Papa Francesc: «La vida cristiana
és un combat permanent. Es requereixen força i valentia per a resistir les
temptacions del diable i anunciar l'Evangeli. Aquesta lluita és molt bella,
perquè ens permet celebrar cada vegada que el Senyor venç en la nostra vida.» (</span><i style="font-family: arial;">Gaudete
et exultate</i><span style="font-family: arial;">, 158). Aquesta lluita amb el mal no és pas nova, ho hem
escoltat en l’Evangeli, l’esperit maligne es posà en alerta davant de Jesús, el
reconegué com al Sant de Déu, sabia que davant del Fill de Déu tenia totes les
de perdre i perdria també la possessió sobre aquell home posseït. El bé guanya sempre
al mal, però tant sols si hi ajuda Déu.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Què vol dir tot això? Es preguntava aquella gent. Jesús ensenyava amb
autoritat una doctrina que sonava a nova i manava sobre els esperits malignes.
Déu, el seu Pare, havia posat als seus llavis les seves mateixes paraules; el
Pare parlava per la boca de Jesús. Jesús deia tot el que el Pare li ordenava de
dir, perquè Ell era, és, molt més que un profeta, molt més que Moisès o que
Abraham; el mateix Jesús digué als mestres de la llei i fariseus que li
reclamaven un senyal: «aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.» (Mt 12,42).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En aquesta lluita nostra contra el mal, quan podem ben bé dir com
l’Apòstol; «no faig el bé que voldria,
sinó el mal que no voldria.» (Rm 7,19), el maligne, el
senyor del mal, està sempre a punt per a temptar-nos, per a arrossegar-nos cap
on ell vol. Com escriu el Papa Francesc: «no pensem que és un mite, una
representació, un símbol, una figura o una idea. Aquest engany ens porta a
baixar els braços, a descurar-nos i a quedar més exposats. Ell no necessita
posseir-nos. Ens enverina amb l'odi, amb la tristesa, amb l'enveja, amb els
vicis. I així, mentre nosaltres baixem la guàrdia, ell aprofita per a destruir
la nostra vida, les nostres famílies i les nostres comunitats, perquè «rugint
com un lleó, ronda cercant qui engolir.» (1P 5,8).»</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Quan el mal està a punt d’imposar-se, de dominar-nos, ens cal confiar-nos
a aquell, que ha vingut a destruir el mal, l’únic capaç de dir «calla i surt»,
l’únic que ho fa amb autoritat, amb aquella autoritat que sols pot venir del
Pare: Crist el nostre Salvador i Senyor.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-49560273933028612122024-01-26T02:00:00.000-08:002024-01-26T21:34:42.994-08:00Sant Robert, Sant Alberic i Sant Esteve. Abats de Cister<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Sant Robert, Sant Alberic i
Sant Esteve<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b><span style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Abats de Cister<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial;">26 de gener de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Sir 44,1-10-15; Salm 149; He 11,1-2.8-16; Mc 10, 24b-30<o:p></o:p></span></span></p>
<p style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Què
en queda de l’ideal monàstic d’aquells tres homes sens dubte piadosos, sens
dubte dignes de que la seva bondat no sigui mai oblidada; d’aquells homes que
sense cap mena de dubte són els nostres pares en el monaquisme? Perdura per
sempre el seu record? Ens mantenim, com a posteritat seva que som, fidels a
l’aliança? Recordem la seva glòria? No són preguntes retòriques, provenim d’una
tradició monàstica més que centenària i avui som nosaltres el responsables de
respondre a aquestes qüestions. La història de l’Església, la història del
cenobitisme, la història d’un orde monàstic no és una simple retòrica, un
record del passat al que recórrer en una mena de lectura romàntica un dia l’any
i oblidar-ho la resta. Som hereus d’aquests pares piadosos; Robert, Alberic i
Esteve i de tants d’altres en els orígens de Cister i al llarg dels anys que
han passat des de la fundació del nou monestir fins als nostres dies. Cadascun dels
qui han cercat Crist al clos d’un monestir cistercenc ha estat hereu i
continuador de la llavor plantada pels nostres Sants Pares al desert de Cister
i avui aquesta responsabilitat, aquest repte de mantenir viva la flama del
monaquisme cistercenc està a les nostres mans, és responsabilitat nostra.<o:p></o:p></span></p>
<p style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Sols
així es pot mantenir el seu bon nom viu a cada generació, sols així guardem la
bona memòria dels antics, sols així podrem aspirar en el món futur a la vida
eterna. Què els mantingué, què els mogué als nostres Sants Pares a fundar
Cister? D’on tragueren el coratge per afrontar el repte? Gràcies a la fe ho
aconseguiren, com abans que ells Abraham, Isaac, Jacob i Sara. Els nostres
Sants Pares es refiaren del Senyor, es confiaren a Ell i com que allò que als
homes els és impossible, per a Déu no és, perquè Déu ho pot tot; tenint ells a
Déu al <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>seu costat, deixar casa, germans,
germanes, pare, mare, fills o camps significà invertir sobre segur, per obtenir
el cent per u i han arribat, així tots junts, a la vida eterna; que els que
avui celebrem, la seva santedat, la certesa de que són al costat del Pare
vetllant pels seus fills, és a dir per nosaltres.<o:p></o:p></span></p>
<p style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Cercaren
de viure en la fe, de morir en la fe, de viure delint-se en tot moment per aquella
pàtria que és millor que cap altre pàtria, aquella que fins i tot aquets homes
piadosos, aquests homes fidels a l’aliança, contemplaren de lluny estant aquí a
la terra, una pàtria però a la que no deixaren mai d’aspirar, que cercaren
professant la vida monàstica, i que incerts com estaven de si la seva vida de
monjos responia vertaderament al seguiment de Crist i de la Regla, cercaren de
viure-ho amb més intensitat al nou monestir. D’ells escriu el menologi
cistercenc que: «passant no del dolent al bo, sinó del bo al millor, d'un estat
bo a un altre de més perfecte, van demostrar per la seva altura de mires la
virtut de les seves ànimes i els seus desitjos de santedat. Així, doncs, són
dignes de ser celebrats amb el nostre mes agraït record i veneració.»<o:p></o:p></span></p>
<p style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I
celebrar-los és mantenir-nos fidels gràcies a
ells, mantenir el seu bon nom viu en la nostra generació, és mantenir el
seu record per sempre, és parlar de la seva saviesa i fer-ne l’elogi i no hi ha
altra camí per fer-ho que el que ells recorregueren, mantenint la fidelitat al
lloc i a la Regla. Pot semblar avui una tasca impossible, pot semblar més fàcil
fer passar un camell pel forat d’una agulla, però gràcies a la fe, amb Déu al
costat, refiats de Déu, res no és impossible. Nosaltres que cerquem de ser-ne
fills, gràcies a ells, hem de viure amb sinceritat i de cor el que ens diu la
Declaració de l’Orde, essent: «doncs, veritables seguidors dels Pares fundadors
del «Monestir Nou», - i ho serem - si no deixem de cercar camins i maneres que
ens permetin de viure la nostra vocació cada vegada més plenament, segons la
voluntat de Déu.» Que així sigui amb l’ajut d Déu.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-85433835479882417252024-01-21T02:48:00.000-08:002024-01-21T02:48:04.456-08:00Diumenge de la setmana III durant l'any / Cicle B<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><b><span style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Diumenge de la setmana III durant l'any / Cicle B</span></b><o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: arial;">21 de gener de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: black; line-height: 107%;">Jn 3,1-5.10</span><span style="line-height: 107%;">,
Salm </span><span style="color: black; line-height: 107%;">24,4bc-5ab.6-7b.8-9 </span><span style="line-height: 107%;">, </span><span style="color: black; line-height: 107%;">1C 7,29-31</span><span style="line-height: 107%;"> i </span><span style="color: black; line-height: 107%;">Mc
1,14-20</span><span style="line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">«No podem deixar perdre l’oportunitat present», ens ha dit l’Apòstol. La
gran oportunitat que Jesús ens dona, que ens ofereix, és la fe, és la invitació
a seguir-lo cadascun de nosaltres des de la vocació a la que ha estat cridat, cridats
a anar darrere d’Ell. El Senyor crida, crida també avui com quan tot passant
vora el llac de Galilea cridà a Simó i a Andreu i poc més enllà a Jaume i a
Joan. I també espera avui la nostra resposta, vol saber si som capaços de
deixar les xarxes, mentre n’estem tirant el filat, mentre les estem repassant, i
tot per anar-nos-en amb Ell.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La gent de Nínive atengué també la veu de Déu, reconegué en la veu de
Jonàs, la veu mateixa del Senyor, escoltà la crida al penediment i la seguí, es
a dir es convertiren i s’apartaren del mal camí. Nosaltres com Simó i Andreu,
com Jaume i Joan, com la gent de Nínive també som cridats, cadascun a una
vocació concreta: la monàstica, la de pares i mares de família, en definitiva a
la de viure la fe amb total lliurament al Senyor.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Pau és, com de costum, ben radical quan ens diu de viure com si res no
ens fes plorar, com si res no ens alegrés, com si no tinguéssim res, com si no
traguéssim cap profit d’aquest món. Posem sovint la mirada, els afanys en coses
terrenals, efímeres: tant que fins i tot ens arribem a creure que ens poden
omplir la vida de sentit, però certament «aquest món que veiem amb els ulls
passa aviat.» Sempre passa massa aviat, molt més aviat del que havíem previst,
desitjat i calculat. Quan ens arriba l’hora de la dificultat, de la prova, ens
n’adonem de que res del que fins llavors donava, sinó sentit si al menys
satisfacció a la nostra vida, val gran cosa.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L’Apòstol escriu: «Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és
de la terra.» (Col 3,2). Això és el que feren els ninivites, això és el que
feren Simó, Andreu, Jaume i Joan i això és al que ens convida el Senyor quan
ens crida en els moments de contacte amb la seva Paraula, en els moments de
pregària i, de manera cabdal, quan es fa present entre nosaltres, assemblea
reunida en el seu nom, durant la celebració de l’Eucaristia. Ara i aquí Crist ens
diu veniu amb mi, veniu darrere meu.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En paraules del Papa Benet XVI, seguir al Crist: «es tracta d'un canvi
interior de l'existència. M'exigeix que ja no estigui tancat en el meu jo,
considerant la meva autorealització com la raó principal de la meva vida.
Requereix que em lliuri lliurement a Un altre, per la veritat, per amor, per
Déu que, en Jesucrist, em precedeix i m'indica el camí. Es tracta de la decisió
fonamental de no considerar ja els beneficis i el lucre, la carrera i l'èxit
com a fi última de la meva vida, sinó de reconèixer com a criteris autèntics la
veritat i l'amor. Es tracta de l'opció entre viure només per a mi mateix o
lliurar-me pel més gran. I tinguem molt present que veritat i amor no són
valors abstractes; en Jesucrist s'han convertit en persona. Seguint-ho a ell,
entro al servei de la veritat i de l'amor. Perdent-me, em trobo.» (1 d’abril de
2007).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La nostra resposta a la seva crida és sempre lliure. Els ninivites podien
haver escollit de seguir portant la vida de disbauxa que acostumaven a portar i
no optar pel dejuni ni per vestir-se amb sacs negres; Simó i Andreu, Jaume i
Joan podien ben bé haver clos les seves orelles a la crida del Senyor i haver
seguit tirant el filat o repassant les xarxes. Però ells no deixaren perdre
l’oportunitat que se’ls presentava; cert que no l’havien buscat, fou Crist, fou
el Senyor qui sortí a buscar-los, qui els cridà, qui deixà que se n’anessin amb
Ell, darrere d’Ell.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I moltes vegades el seguiment de Crist té un preu, un preu molt alt. El
pagaren Pere, Andreu i Jaume, com també el bisbe Fructuós i els seus diaques
Auguri i Eulogi, als qui celebra avui l’Església de Tarragona. «Jo adoro l’únic
Déu que ha fet el cel, la terra, el mar, i tot el que contenen.» digué Fructuós
al governador Emilià i Eulogi afegí «Jo no adoro Fructuós sinó Aquell que
Fructuós adora». Tots ells ho deixaren tot per seguir al Crist, fins i tot
deixaren la vida, el que no van deixar perdre és l’oportunitat de seguir-lo
fins al final, amb totes les seves conseqüències.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Jesús es presentà predicant la Bona Nova de Déu, cridant a la conversió;
estava així sembrant la llavor de la fe i tot seguit en recull els primers
fruits, les primeres vocacions, els primers cridats; s’aixequen, ho deixen tot
i el segueixen. No foren les seves soles forces les que els empenyeren a
fer-ho, no fou tant sols la seva voluntat la que els mogué. Fou la gràcia la
que actuà damunt d’ells, quan ells obriren els seus cors a l’acció de Déu i es
deixaren arrossegar pel buf de l’Esperit, que a vegades és un ventijol suau, a
vegades un vent impetuós, com en el cas de la conversió de Pau, però que sempre
actuà damunt nostre si ens obrim a la seva gràcia.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Tots som cridats, cadascun a una hora, cadascun a una vocació. Tots som
cridats a posar la mirada en aquell món que no passarà, en el Regne. Tots som
cridats a anar darrere Crist, tots som cridats a no deixar-nos perdre aquesta
oportunitat que és la trobada amb el Senyor.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Avui aquí, en aquesta celebració també ens crida Crist a la conversió, a
convertir els nostres cors i a acollir la Bona Nova de Déu, la bona nova del
Regne.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com ens diu el Concili Vaticà II: «Tothom és cridat a aquesta unió amb el
Crist, llum del món. D’Ell venim, per Ell vivim i cap a Ell anem.» «Emparats
amb tants i tants grans mitjans de salvació, tots els cristians, de qualsevol
estat i condició, són cridats pel Senyor, cadascun en el propi camí, a aquella
perfecció de santedat amb què el mateix Pare és perfecte.»(</span><i style="font-family: arial;">Lumen gentium</i><span style="font-family: arial;">,
3 i 11).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">De nosaltres depèn la resposta.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-14213959239700052862024-01-19T10:30:00.000-08:002024-01-19T22:49:28.017-08:00Presentació de l'opuscle de la Germandat de la Crucifixió de Valls<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: center;"><b><span style="color: black; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: arial;">Presentació de
l'opuscle de la Germandat de la Crucifixió <o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: center;"><b><span style="color: black; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: arial;">en el 75è
aniversari del misteri de la Crucifixió de Jesús de Valls<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: center;"><b><span style="color: black; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: arial;">Divendres 19 de
gener de 2024<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: center;"><b><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Il·lma. Alcaldessa,
senyor Jordi Gasque President de la Germandat, Pare Ramón Olomí en
representació del consiliari, senyor Pol Montserrat moderador de l’acte, benvolguts
i benvolgudes tots,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Primer que tot
dues paraules: Gràcies i felicitats. Gràcies per la vostra invitació a ser
present avui aquí i felicitats per aquest 75è aniversari que fa que aquest acte
d’avui sigui molt especial per a la Germandat, per a la Setmana Santa i per a
Valls.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ens trobem avui
aquí per presentar un nou opuscle de la Germandat de la Crucifixió de Valls, de
la vostra germandat. Podríem ben bé dir que arriba una nova Setmana Santa i que
procedim a fer un acte com cada any, però certament no és pas així. En primer lloc
perquè com ens diu el nostre Arquebisbe Joan Planelles en la seva presentació
d’aquest opuscle «és cert que cada any us prepareu per afegir-vos als actes de
Setmana Santa de la ciutat i, a més, col·laboreu a fer que aquesta tingui més
reconeixement. Però, preparar-se cada any no vol dir tornar a fer, literalment i
estrictament, el mateix que s’ha fet sempre. «Malgrat que la principal
finalitat de la vostra entitat és la de “tornar” a fer aquells actes i
celebracions que veniu fent magníficament des de fa molt de temps i fer-los amb
la màxima brillantor possible, cal que viviu el que feu com una novetat
permanent». I aquest any és certament diferent, no ja tant sols perquè després
de l’aturada de la pandèmia aquestes darreres setmanes santes ja han estat diferents,
sinó molt especialment perquè celebreu el 75è aniversari de la construcció i
incorporació del vostre pas a la Setmana Santa de Valls.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La Setmana Santa
és una celebració essencialment religiosa, el seu origen religiós és
indubtable, però en ser un d’aquells moments en que la celebració litúrgica
surt al carrer en certa manera ha traspassat els límits estrictes d’un acte
religiós per esdevenir un element també de la cultura popular. Aquestes
manifestacions de religiositat popular, com les podríem qualificar, són ben
pròpies de la nostra cultura i no ens ha de fer por l’estreta relació entre una
vessant i l’altra. La nostra cultura arrela en la religiositat, aquest és un
punt que potser a vegades oblidem. Al llarg de l’any: Nadal, Setmana Santa,
Corpus o les festes majors, aquí a Valls sant Antoni, la Mare de Déu de la
Candela o sant Joan essent celebracions religioses han passat a formar part de
la cultura popular; un altre terme no pas menor perquè la cultura la fa un
poble i no és una obra de laboratori, d’aquí que arreli en la religiositat tant
present en la nostra societat. Ho escriu Mossèn Antonio Rodríguez, el vostre
consiliari: «són tradicions nascudes de les nostres arrels cristianes que,
segle rere segle, han anat configurant el tarannà col·lectiu del nostre poble.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En el cas de la
vostra germandat aquests elements són ben evidents, en ella arrela fonamentalment
la fe, el substrat religiós i d’aquest parteixen la participació de la societat
civil en tant que organitzadora i incentivadora d’actes.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ho escriu la vostra alcaldessa Dolors Farré
en la seva salutació en el programa: «La nostra Setmana Santa és, des de la
seva recuperació, un dels grans moments del calendari de celebracions de la
ciutat. (...) De fet, les celebracions de la ciutat són encara més grans perquè
neixen precisament des de la participació i des de la implicació directa de la
ciutadania i del conjunt del nostre teixit associatiu. N’és un exemple la
Germandat de la Crucifixió.» Aquestes manifestacions de religiositat al carrer
no serien pas possibles, no han estat mai possibles, sense l’arrelament en la
societat que les promou, manté i porta a terme. Com diu la Presidenta de la
Diputació en la seva presentació «sou un reflex clar de la contribució del
teixit associatiu i cultural en la vida de la ciutat i del país.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És evident el
vostre arrelament en la història de Valls, també en el present i ho heu de ser
en el futur. El passat és sovint enyorat i no sempre fou tant brillant com a
vegades el volem recordar, el present és el reflex de l’esforç i del treball
d’un col·lectiu, perquè ho sabeu prou bé, res no s’improvisa, la Setmana Santa,
quan es visualitza al carrer, ha estat fruit de molta feina, de molta
preparació, de molta planificació perquè tot surti bé, per anar millorant allò
que l’any anterior no reeixí i així pas a pas, any rere any, anar fent viva i
present la Setmana Santa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Això no és
sempre fàcil, no és mai fàcil, ho sabeu prou bé i ho recorda en la seva
salutació el vostre President Jordi Gasque i Garcia. La Germandat ha viscut
moments de gloria, moments de crisis i moments d’incertesa i això es visualitza
de manera molt gràfica en la disponibilitat d’un pas i en la possibilitat de
tenir prou gent com perquè aquest surti al carrer. Ho escriu molt clarament el
vostre President quan diu «la inconsciència de la joventut ens va empènyer a
treure dos misteris al carrer, La Carretada i el Sant Crist de Lepant.» Perquè
en alguns moments de la vostra història ha calgut aquesta inconsciència, diria
millor aquesta valentia de prendre la iniciativa i, mai millor dit, «que sigui
el que Déu vulgui.» I Déu ha volgut que rere cada crisi, cada ensopec amb la
història hàgiu reeixit i tornat al carrer. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Els misteris de
Setmana Santa, els passos, «l’art que forma part indestriable de moltes
tradicions de casa nostra», com escriu Noemí Llauradó, Presidenta de la
Diputació, adquireixen el seu ple sentit quan es mostren al carrer. Cal que aquest
patrimoni sigui conservat de la millor manera possible, com ho feu a l’església
de Sant Joan amb els passos més històrics o a l’església del Carme, però la
Setmana Santa no es per museïtzar-la 365 dies l’any, necessita que durant uns
dies recuperi la seva principal característica, que sigui aquesta mena de
catequesi plàstica i popular que no pot tenir altre marc que el carrer. Una
zona museística que aculli els misteris ha de servir per preservar-los i
sobretot per divulgar el que significa i el que és la Setmana Santa,
sobretot<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ales noves generacions. Aquest
aspecte, el de la conservació i restauració d’aquest ric patrimoni el tracta
molt acuradament a l’opuscle l’Aleix Álvarez Vall especialista en imatgeria
festiva i religiosa que ja d’antuvi ens fa adonar que pas significa literalment
sofriment i ens alerta de les patologies que afecten als misteris en tant que
peces que s’exposen durant unes hores al carrer i a les que afecten la humitat,
la temperatura, la llum, la ventilació, la contaminació atmosfèrica, les
accions humanes i especialment els muntatges i desmuntatges, que són sempre
complicats així com per exemple la decoració amb flors tot i que es faci amb la
major cura possible.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Cal evitar de
guardar aquest patrimoni en llocs, en magatzems que no reuneixen les
condicions, com tantes vegades passa en tants llocs i que suposa al cap i a la
fi el deteriorament d’aquest patrimoni artístic. Preservar-los sempre per
mostrar-los. Són elements diferents, certament, però ningú no entendria els
vostres gegants i gegantons, tots els elements del seguici popular única i
exclusivament tancats darrera una vitrina, els cal interactuar amb la canalla,
amb la gent al carrer, sols així adquireixen la seva vertadera dimensió. Un
misteri, un pas de Setmana Santa es mostra en tot el seu sentit quan recorre
els vostres carrers, amb el joc de llums que al capvespre del Divendres Sant el
il·lumina i en mostra les ombres, en una escenografia més arrelada en el temps i
en la pràctica, que en els plantejaments tècnics.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per això és
important aquest any, aquest 75è aniversari, per a vosaltres i per a tots els
vallencs i vallenques. Un detall ben concret ho mostra, l’arrelament del vostre
pas en la cultura de la vostra vila que el coneix amb un nom casolà, familiar.
“La carretada” és un nom que li ha donat la gent, que mostra en primer lloc la
grandària del misteri, un nom que arrela ja al segle XVIII amb el primer pas fins
a la seva desaparició l’any 1893; un nom que es recupera en restaurar-se el pas
el 1913, que es manté amb el nou pas de 1935, obra també d’un vallenc,
l’escultor Anselm Nogués i Garcia, destruït durant la Guerra Civil, i un nom que
recupereu de nou amb el misteri actual de 1949. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com escriu el
vostre President: «el camí ha estat farcit d’entrebancs, però persistim amb la
intenció de preservar i transmetre una part de la nostra història, tradició de
pares a fills i d’avis a nets.» Així ho viviu, la tradició és la història que
manteniu avui, en el present, però no per mantenir-la sols avui, sinó per
transmetre-la al futur. Cal que cadascun de vosaltres es digui, com escriu el
vostre President: «em sento orgullós de participar a la Processó del Sant
Enterrament». Com s’hi sentiren els vostres avis que són el passat, les arrels,
com us n’heu de sentir vosaltres els pares que sou el present, l’avui, com se
n’hauran de sentir els vostres fills que són el futur, el demà. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per això la Setmana Santa no es pot museïtzar durant tot l’any, això
seria matar-la, cal que es mostri tal com és, tal com a estat pensada, per ser
presentada al carrer. Com ho sintetitza molt bé Mossèn Joan Àguila quan escriu:
«Sortir amb les imatges pel carrer expressant respecte i devoció són una gran
ocasió evangelitzadora i catequètica, ja que és l’oportunitat de donar
testimoni davant de no-creients i curiosos del Misteri central de la nostra fe.
A més, la processó del Divendres Sant té un ordre cronològic i pedagògic que
esdevé anunci explícit del que van suposar les darreres hores de la vida de
Jesús. El ritme que s’estableix, pausat i sense presses, també ajuda a que la
contemplació dels misteris no sigui només una mirada curiosa de les imatges,
sinó la possibilitat de deixar-se corprendre per les expressions i gestos que
connecten directament amb el nostre sentiment més pregon de dolor, patiment,
angoixa... i tot viscut des de l’Esperança i la confiança absoluta en Déu.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Cal preservar el
patrimoni que aquí a Valls és molt ric, perquè conserveu passos com les obres
de Lluís Bonifàs i Massó, anteriors a la Guerra Civil, tota una riquesa que ens
permet veure encara en viu als carrers aquelles obres un xic diferents a les
que es van anar creant després i que representen l’arrel profunda en l’art, la
religiositat i la cultura popular. Vosaltres avui mostreu al carrer allò que
els vostres pares us van llegar per tal de que demà siguin els vostres fills
els qui mostrin allò que els llegueu vosaltres. Aquest caràcter familiar no es
limita a cada casa, traspassa al teixit associatiu. El vostre és un cas més que
evident d’arrelament amb la relació amb l’Escola del Treball, que fou l’eix
sobre el qual es recuperà el vostre pas ara ja fa 75 anys.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Tot plegat ho
explica molt bé en el vostre opuscle en Pol Montserrat i Rovira recorrent els
diferents moments històrics que ha viscut la Germandat. La primera dada
documental la tenim datada l’any 1761 informant de la seva participació en la
processó del Dijous Sant. Era tradicional aquesta ubicació de la processó en
aquest dia i no seria fins uns anys després en que es desplaçaria en moltes
poblacions cap al Divendres Sant, més aviat per raons operatives ja que aquest
dia permetia de disposar d’unes hores lliures d’ accions litúrgiques. Cal tenir
present que fins la reforma de la Setmana Santa del Papa Pius XII Dissabte Sant
era anomenat Dissabte de Gloria i la celebració de la resurrecció del Senyor es
feia durant el mateix dissabte encara de dia; arrel d’aquesta reforma es
configurà el Tríduum Pasqual tal com avui el coneixem tot i que amb alguna
variació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Potser val la
pena d’aturar-se un moment en aquesta ordenació litúrgica que al cap i a la fi
condiciona i situa les celebracions al carrer. La celebració de la Setmana
Santa conté segurament els estrats més arcaics conservats en la litúrgia
romana. D'altra banda, al costat d'aquests elements venerables, se’n van
mantenir uns altres, incorporats arbitràriament al llarg del temps. Totes dues
dades, units a la importància indiscutible de la Setmana Santa en el marc de
l'any litúrgic, han fet d'aquests dies un moment d'especial interès per a
l'Església. La celebració de la Vetlla Pasqual primer, l’any 1951, i del
conjunt de la Setmana Santa després, l’any 1955, han estat objecte de
successives reformes i remodelacions. En la reforma de 1955 el Papa Pius XII va
aprovar la nova normativa litúrgica sobre la Setmana Santa, en la qual es van
restaurar algunes de les cerimònies que havien estat alterades a través dels
anys. Adequant horaris, per exemple, es volia fer més fàcil la concurrència en
les cerimònies tornant-les al seu horari originari i apropiat. En els temps
apostòlics l'Església Catòlica celebrava la litúrgia del Dijous Sant, del
Divendres Sant i de la Vetlla Pasqual en les mateixes hores del dia en què es
calculava que havien succeït els fets. La institució de l'Eucaristia va tenir
lloc el capvespre del Dijous Sant, la Passió i la Crucifixió van tenir lloc en
les primeres hores i el migdia del Divendres Sant i la Resurrecció va tenir
lloc durant la nit del Dissabte Sant, arribant al matí del dia de Pasqua amb les
primeres aparicions del Senyor. Els oficis litúrgics, com s’acostuma a anomenar
la litúrgia d’aquests dies sants, eren celebrats al matí de cadascun d’aquets
dies.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La reforma de la litúrgia de la
Setmana<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Santa feta pel Papa Pius XII cercava
tornar als orígens, facilitar la participació dels fidels i recuperar el sentit
i la centralitat d’aquestes dies. Per això es va restaurar la celebració de la
Vetlla Pasqual durant la nit, essent fosc, recordant aquella nit en que Crist
ressuscità. Es cercava sobretot de destacar la unitat celebrativa del Tríduum
Pasqual, quan celebrem la passió, la mort i essencialment la resurrecció del
Senyor, ja que aquest darrer és el centre de la nostra fe; Crist va patir i va
morir per vèncer la mort. Aquestes disposicions litúrgiques doncs van anar
situant les celebracions de les processons en diferents moments fins a
l’esquema que encara avui conservem. Un detall sobre aquest tema l’explica en
Rafael Castells a l’opuscle quan escriu: «Més records dels anys seixanta són quan
es va optar de fer l’exposició de misteris a la plaça del Blat, ja que
antigament aquesta exposició es feia dins a l’església de Sant Joan. Això va
succeir perquè el Divendres Sant a la tarda es feia una funció litúrgica dins
de l’església i es necessitava el lloc que ocupaven els misteris. També recordo
que el Dijous Sant a la nit era tradició anar a visitar els Monuments a les
diferents esglésies, capelles i convents. A l’església de Sant Francesc hi
havia torns de vetlla que feien els membres de la Germandat del Sant Crist de
la mateixa, o també n’era el cas de l’església de la Mare de Déu del Carme amb
membres de la Confraria d’Alumnes i Ex-Alumnes del Col·legi Pare Claret. En els
dos casos anaven amb les vestes respectives.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Així doncs
teníem que al segle XVIII la processó se celebrava el Dijous Sant i ja hi
participava un pas de grans dimensions que incloïa les imatges d’un Crist de
tamany natural estirat damunt la creu, una Mare de Déu als peus contemplant
l’escena, dos jueus clavant amb els claus a Crist a la creu i un darrer
personatge subjectant-li els peus amb una corda, al qui s’anomenava
“l’estiracordetes”, una denominació simpàtica que mostra un altre cop
l’arrelament del misteri en la cultura popular. Les imatges, com totes
aleshores, eren fetes de cartró, policromades i vestides amb roba, els sicaris
vestits com els pagesos de l’època amb calça curta i brusa. Era la tipologia
habitual dels passos i pel material en que estaven fets la seva conservació era
sempre precària. Ens comenta Pol Montserrat que entre 1893 i 1913 el pas deixà
de sortir al carrer fins que amb la refundació de la Germandat i la restauració
del misteri aquest tornà a participar en la processó ja fins l’any 1930, quan
el seu estat era de nou força precari. Així l’any 1930 seria encarregat un nou
pas, l’obra de Anselm Nogués que sortiria definitivament en la processó de 1935.
Era composat per un Crist jacent a la creu, tres jueus i un soldat romà. Recordem
que durant la II República alguns anys les processons no sortiren al carrer,
tant més que fins i tot algun any el Divendres Sant coincidí amb el 14 d’abril
aniversari de la proclamació de la República l’any 1931 i per tant festa
oficial. Així durant el conflicte civil subsegüent el pas dels anys trenta i
l’antic, tots dos misteris, serien destruïts, malgrat haver intentat de
protegir-los en un magatzem privat i sols es salvaria la imatge de la Mare de
Déu del primitiu misteri. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquesta obra
d’Anselm Nogués que tants poc anys pogueren contemplar els vallencs i
vallenques als seus carrers ens és molt ben explicada per Sebastià Sánchez i
Sauleda que repassa la vida i l’obra del seu autor amb obres a Montserrat, el
tercer misteri de dolor del rosari escultòric, o a la façana de la Biblioteca
nacional a Madrid, amb l’estàtua d’Antonio de Nebrija, per citar algunes de les
seves obres més emblemàtiques. De la categoria de l’obra feta per a la vostra
Germandat sols recordar el que escriu en Sebastià Sánchez: «L’espera va valer
la pena, ja que la reacció dels ciutadans de Valls en veure la feina de Nogués
va ser molt positiva.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Si ja als anys
trenta el nou pas havia estat promogut per una comissió, un cop acabat el
conflicte bèl·lic i durant la dura postguerra calgué esperar a l’any 1948 per
plantejar-se l’encàrrec d’un nou misteri. I aquí hi ha una dada molt important
que significa i diu molt de la història de la Germandat de la Crucifixió, el
nou pas no s’encarrega a un escultor o a un taller de fora, com en tants altres
casos i en tantes altres poblacions, l’encàrrec es fa al professor d’escultura
Joan Borrull i Soler de l’Escola del Treball, que tingué la seva seu en aquest
lloc on ens trobem avui, i el professor hi feu participar als seus alumnes:
Ignasi Ferré i Cabré, Joan Ferrer i Briansó i Pere Benaiges i Buyó. Ells
realitzaren les quatre figures i el professor de fusteria Magí Ferrando i
Canela juntament amb els seus alumnes la peanya i la base de fusta i el també
professor Joan Güell i Bonet el xassís. El vostre pas és una obra col·lectiva i
això diu molt, la Germandat no es limità a adquirir o a encarregar a un
escultor el nou misteri, hi involucrà l’Escola del Treball amb els<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>seus professors i els seus alumnes treballant
plegats, De l’elaboració de la maqueta feta per Joan Borrull al gener de 1948 a
la benedicció del misteri el Diumenge de rams de 1949 passaren pocs mesos. Fou
un treball fet a moltes mans, fet a Valls, fet amb celeritat, ben fet , amb un
bon resultat i que significà la connexió entre dues institucions profundament
vallenques i molt arrelades a la ciutat com la Germandat de la Crucifixió i
l’Escola del Treball. Podem imaginar que tant pels alumnes com pels professors
que hi van intervenir veure el misteri recórrer els carrers de Valls la nit del
Divendres Sant deu haver estat sempre un moment especialment emotiu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">D’aquesta
relació entre l’Escola del Treball i el misteri de la crucifixió ens en parla
en Francesc Murillo i Galimany en una interessant aportació al vostre opuscle. Una
relació amb les associacions i entitats cíviques i religioses que no era nova;
com explica en Francesc Xavier Cortés i Nadal quan escriu sobre la Congregació
Mariana i els seus 115 anys de presència a Valls fent-se especial ressò de la
relació entre la vostra Germandat i la Congregació Mariana de Valls. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Certament la història té moments d’alts i baixos i la darrera part de la
dècade des anys seixanta i els inicis de la dels anys setanta del segle XX
portà a una crisi de les processons, del nombre de participants i dels recursos
humans i econòmics que s’hi podien emprar. En paraules de Josep Maria Rovira
escrivint sobre aquells anys: «Retornant al text que recordava de l’any 1975,
després dels apunts que han servit per aclarir la decisió personal d’accedir a
ocupar la presidència de la germandat, i tot el que marcarà tota la intervenció
en el càrrec, segueixo amb les notes que diuen així: “La premura del temps va portar
a actuar de manera immediata i es va passar a organitzar la sortida a la
processó del misteri de la Crucifixió de Jesús. També ens vam proposar treure
el misteri del Sant Crist de Lepant, germandat que ja no sortia a la processó
des de mitjans dels anys seixanta. Tots els meus alumnes tenien gran interès
que fes consultes als dirigents de la Germandat del Sant Crist de Lepant i la Mare
de Déu del Roser a fi de sol·licitar al president i a la junta que ens
permetessin treure el seu misteri juntament amb el de la Crucifixió de Jesús,
el qual es trobava en molt bon estat de conservació en el seu conjunt. A la
nostra petició adreçada a la junta, en concret al Sr. Isidre Ferré i Vila, van
permetre que preparéssim el misteri conjuntament amb el nostre i que tornés a
sortir a la processó.” Així doncs amb molta empenta i ben disposats a
treballar, ens vam posar a organitzar tota la feina a fer. Les ganes i
entusiasme eren prou grans per superar dificultats i entrebancs de tota mena.
La voluntat de superació no van permetre que les dificultats fossin
invencibles. Amb aquest esperit de superació es va aconseguir sortir amb els
dos misteris a la processó del Divendres Sant de 1975. Hi van participar una
gran multitud de joves, que amb gran esforç s’havien posat a prova, i amb tota
seguretat van superar les seves possibilitats i segurament que van créixer com
a persones.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A tall
d’anècdota es recorda a Tarragona una processó de meitats dels anys setanta, a
la presidència final de la qual hi havia el Dr. Pere Batlle i Huguet canonge,
arqueòleg i prefecte de la Congregació de la Sang, entitat que organitza la
processó del Sant Enterrament a Tarragona, i al seu costat en Lluís Maria
Mezquida, periodista local conegut pels seu pseudònim de “Petròfilo”; el Dr.
Batlle, veient la poca participació, com alguns passos tenien que ser portats
per membres d’altres confraries en no poder reclutar les seves prou gent i el
desproporcionat equilibri respecte a la participació d’autoritats i forces
militars, digué al seu acompanyant “Mezquida això s’acaba”. Certament corria el
risc d’acabar-se, de fet es va acabar en moltes poblacions que ja no han tornat
a recuperar aquests tipus de manifestacions i val a dir també que molts cops
amb la complaença del que podríem dir les autoritats religioses que no veien
amb bons ulls les processons als carrers. A Valls però es va lluitar contra
aquesta crisi fins al darrer moment i el mateix Mossèn Josep Pascual i Palau,
consiliari de la Comissió de Germandats i Confraries, ajudà a tornar a vincular
l’Escola del Treball amb la Germandat de la Crucifixió. Fou quan «la
inconsciència de la joventut ens va empènyer a treure dos misteris al carrer,
La Carretada i el Sant Crist de Lepant.», en paraules del vostre actual
President i actor ja en aquells moments. Fins que l’any 1979 «les noves
corrents religioses i socials van fer que l’any 1979 fos l’últim any en que la
Processó del Sant Enterrament sortia al carrer.», com ho sintetitza en Pol
Montserrat al seu article. Ho explica en Rafael Castells dient: «Cap als anys
setanta, després del Concili Vaticà II, hi va haver una mica de barreja de
conceptes, i les processons de Setmana Santa no van acabar de trobar l’encaix. En
un moment determinat, l’assistència a la processó va minvar significativament.
En algunes ciutats de la zona, Tarragona o Reus, ho van saber aguantar, però en
el cas de Valls hi va haver alguna germandat que va desaparèixer, com és el cas
de la Germandat del Sant Crist de Lepant o el Gremi de Corders que acompanyaven
el misteri del Davallament de la Creu, i en altres van disminuir substancialment
el nombre d’assistents. Davant d’aquest fet, l’any 1979, després de diferents
accions per revertir la situació, es va optar per, temporalment, no organitzar
la processó.»</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Caldria esperar
vint-i-tres anys, que no són pocs quan gent que venia de les antigues
confraries i gent que venia dels moviments associatius civils es proposaren de
recuperar aquesta manifestació i així fou. I recuperar quelcom perdut durant
vint-i-tres anys no es pas una tasca fàcil. Com escriu Rafael Castells: «L’Ajuntament
s’hi va mostrar a favor, per part de la clerecia local també van tenir molt bona
disposició, sobretot amb l’arribada de Mn. Josep Bofarull, com també dels
antics membres de les germandats i confraries.» <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per això que
avui celebreu feliçment el 75è aniversari del vostre misteri en plena activitat
és motiu d’orgull i de satisfacció per a tots vosaltres i de felicitació per
part de tots nosaltres. Ara gaudiu d’un grup de portants estables, membres de
la Colla Jove dels Xiquets de Valls, una mostra més de l’arrelament social de
la vostra Germandat a Valls i de la interrelació entre entitats socials com amb
aquesta tant significativa en el món casteller. Cert que mai no hi ha res segur
i que ben bé pot ser que de nou apareguin moments de baixa, moments de crisis;
però una cosa podeu tenir per certa, en cas de nova crisi la remuntada és
possible i ho heu experimentat més d’un cop; sabeu a més de que és possible com
fer-ho, connectant amb el teixit associatiu de la ciutat; això són dos elements
que la història de la vostra Germandat us ha llegat i no és pas un regal
d’escàs valor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ara em voldria
referir de manera especial a dues col·laboracions publicades a l’opuscle, les
de Rafael Castells i París i la de Josep Maria Rovira i Garriga a les que ja he
fet alguna referència. Crec que tenen una gran importància en tant que es
presenten com a vivències i com a reflexions personals. Cada confrare, cada
membre d’una germandat o d’una confraria ho és per una raó o altre, molts cops
per raons familiars, ho som per tradició familiar i això sovint es va
transmetent de generació en generació fins avui. Heretar la vesta del pare, com
explica el senyor Castells es quelcom que va molt més enllà de traspassar un
vestit, peculiar certament, és com passar un testimoni, un relleu en aquesta
cursa generacional que tant sovint està present en el món de la Setmana Santa,
com en d’altres àmbits associatius certament. Aquestes col·laboracions
representen, com també la del President, la història viva i viscuda de la
Setmana Santa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com escriu Josep
Ignasi Boada i Gasulla en la seva aportació: «hem d’estar preparats per posar
al centre de les nostres confraries la fe que hem de ser capaços de mantenir i
mostrar com el gran tresor que sempre ha estat.» La clau ha de ser la fe,
l’esperança i la caritat. La fe és el que mostrem als carrers aquests dies
sants, una processó va més enllà de ser un acte tradicional, folklòric; és un
acte de fe i aquesta fe es mostra en la caritat primer que tot entre els
mateixos membres d’una germandat i d’una confraria, lligams de germanor que
surten enfora cap als qui ens envolten, especialment cap als qui els cal més ajuda
i suport. I la fe mostrada en la caritat dona com a fruit l’esperança. El
cristià és l’home i la dona de l’esperança, ho ha de ser, si no té esperança
res no val. Sense esperança no hi ha fe vertadera, perquè la mateixa fe és
esperança. Jesús, el Crist, a la creu on ha estat clavat, confia el seu darrer
alè al Pare, ho fa esperançat, cert de que el seu sacrifici no ha caigut en el
no res; la seva mort és aquella llavor que caient en terra bona dona molt de
fruit, el fruit de la vida vertadera i plena.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Escriu el nostre Arquebisbe en la
seva darrera Carta Pastoral: «Germans i germanes en Crist, se’ns demana de
donar la talla, d’estar a punt per a l’aventura d’anunciar arreu el missatge
engrescador de Jesús de Natzaret. Preparem-nos també per al proper Jubileu de
l’any 2025 que porta per lema «Peregrins de l’esperança». Quina expressió tan
bonica! – escriu l’arquebisbe Joan - No som nosaltres sols qui tenim les
solucions, sinó que peregrinant tots junts, amb tants homes i dones del nostre
entorn, ens disposem a caminar vers la veritat de Déu. Però la nostra
peregrinació no és un anar d’aquí d’allà, sinó que té les seves arrels en la
Creu de Crist, força per a un món nou basat en l’amor de donació dels uns pels
altres. És aquí on trobem la nostra esperança, l’esperança de la humanitat
sencera.» (<i>Heu estat fills, sigueu també mares</i>, p. 59).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En aquest 75è aniversari del
vostre misteri, que és la vostra senya d’identitat, la imatge de cara enfora
més important que teniu i que heu de conservar, sigueu també testimonis del
passat, exemples en el present i esperança pel futur. Sabeu ben bé de crisis i
d’èxits, de moments alts i de moments baixos, però sempre heu perseverat i heu
restat mirant que de cada entrebanc en sortís un futur millor. Deia el Papa
Francesc en una audiència a confraries religioses: «m'agradaria convidar-vos a
articular el vostre camí en tres eixos fonamentals: l'evangèlic, l'eclesialitat
i l'esperit missioner. Resumiria aquesta indicació així: - deia el Papa Francesc
- caminar seguint els passos de Crist; caminar junts; caminar anunciant
l'Evangeli.» (16 de gener de 2023). D’aquests tres eixos que destacava el Papa:
l’evangèlic correspon a la fe, l’eclesialitat a la caritat i l’esperit
missioner a l’esperança. Que així seguiu caminant com a germandat i pugueu
celebrar molts més aniversaris del vostre misteri i de la vostra Germandat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Moltes gràcies, felicitats i molt
bona Setmana Santa.</span><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-81165293949919705642024-01-12T00:30:00.000-08:002024-02-05T09:17:08.124-08:00Divendres de la I setmana durant l'any / II<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Viernes de la I semana durante el año / II<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="PT" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Monasterio Cisterciense de Santa Cruz<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Casarubios del Monte<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">12 de enero de 2024<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #241f1f; font-size: 10pt; line-height: 107%;">1Sam 8.4-7.10-22a; Sal 88,16-19 y Mc 2,1-12</span><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Israel
deseaba ser como los otros pueblos y tener un rey. No les importaban todos los
inconvenientes como dar a sus hijos y a sus hijas al servicio de un hombre, ni
de pagarle tributos o de convertirse en esclavos. «No importa, queremos tener
un rey» respondían. Prefieren un rey humano al mejor rey, a Dios; prefieren ser
como todos los pueblos a sentirse especiales, diferentes por tener a Dios por
rey.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Hoy
también en nuestra sociedad hay quien rechaza a Dios, quien no lo quiere por
rey. Pro a su vez hay gente de fe que confía en Dios, que teme el esfuerzo para
llegar hasta Dios; como aquel paralítico y sus amigos que no dudaron en
levantar el tejado del lugar donde se encontraba Jesús para poder bajarlo y
dejarlo en su presencia.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Así
deberíamos hacer nosotros, así deberíamos vivir nuestra fe, acercando a los que
amamos a Jesús, a Cristo, acercándole al mayor número de personas, sabiendo que
es el mejor rey, mirando siempre de acercar a su reino al mayor número de
personas. Esto sólo lo podemos hacer con nuestro amor, viviendo con plena
conciencia nuestra fe e intentando contagiar a los demás la alegría de la fe,
de la confianza en Cristo.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Hoy
celebramos la memoria de san Elredo, el definió la vida del cristiano diciendo:
«Señor, yo te busqué, y te busqué con el amor; porque quien camina amándole es
indudable Señor que te busca.» (<i>Espejo de la caridad</i> I,3).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Tengamos
al Señor por rey, antepongámosle a cualquier señor terrenal y sirvámosle con el
amor, amándole y amándole a Él amando a los hermanos, buscando lo mejor para
ellos, acercándolos a Cristo y empleando en esta tarea todos nuestros
esfuerzos.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">En
palabras de san Elredo: «Que tu amor admirable se apodere de todo mi amor y no
lo arrastre la codicia del mundo. ¿Pero qué digo? ¿Deseo esto solo para mi? Que
see cumpla Señor, que se cumpla lo que dijo el profeta. Se acordará y volverán al
Seño todos los confines de la tierra.» (<i>Espejo de la caridad</i> IV,16).</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-30844051945856739332024-01-11T00:30:00.000-08:002024-02-05T08:59:23.777-08:00Dijous de la I setmana durant l'any / II<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Jueves de la I semana durante el año / II<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Monasterio Cisterciense de San Benito<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Talavera de la Reina<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">11 de enero de 2024<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #241f1f; font-size: 10pt; line-height: 107%;">1Sam 4,1b-11.19-20; Sal 43,10-25 y Mc 1,40-45</span><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">«Habla
que tu siervo escucha», esta es la respuesta de Samuel al Señor en uno de los
relatos vocacionales de la Escritura más bellos.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Samuel
no sabe reconocer al principio la voz de Dios, no la distingue de la voz de Elí;
pero Elí comprende al fin, como si se tratase de un verdadero director
espiritual, que es Dios quien llama al joven Samuel.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Todos
necesitamos de ayuda para interpretar la voz del Señor, para saber reconocerla.
Esto es hoy todavía más evidente cuando tantas voces se alzan, cuando tanto
ruido en nuestra sociedad, tantos falsos mensajes nos confunden y aturden.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">«Aquí
estoy para hacer tu voluntad», nos ha dicho el salmista y esta es la actitud
que el Señor nos pide cuando nos llama a una vocación concreta, sea monástica,
sacerdotal o de família. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Santiago
y Juan, con Pedro, comprendieron esta llamada y contemplamos en el Evangelio
los primeros frutos de su vocación al apostolado. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">El
Señor nos llama a estar abiertos a su llamada, a reconocer su voz, dispuestos a
seguirle, pero debemos estar seguros de que es Él quién nos llama y no nuestra propia
voluntad, la que nos quiere arrastrar a la comodidad, al egoísmo.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Llevar
la luz de Dios en las entrañas, este es el camino que nos indica el Salmo 39.
Este es el camino para crecer en la fe y en el amor, el camino para acercarnos
al Señor.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-6487962844192320062024-01-10T00:30:00.000-08:002024-02-05T08:47:05.924-08:00Dimecres de la I setmana durant l'any / II<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Miércoles de la I semana durante el año / II<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Monasterio Cisterciense de San Benito<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Talavera de la Reina<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">10 de enero de 2024<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #241f1f; font-size: 10pt; line-height: 107%;">1Sam 3,1-10.19-20; Sal 39,2-10 y Mc 1,29-39</span><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">«Si
ti quieres», le dice el leproso a Jesús y Él le respondió «Sí quiero: sana». <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">La
confianza en Dios de este hombre nos sirve de ejemplo, el ve a Jesús, se le
acerca, deposita en Él toda su confianza. No obtuvieron el favor de Dios los
israelitas ante los filisteos, por mucho que se empeñaron y llevaron el arca de
la Alianza con ellos, al final hasta el arca fue capturada.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">El
pueblo de Israel había sido infiel y no obtuvo el favor del Señor. En cambio, el
leproso desde su humildad obtuvo su sanación.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Dios
está siempre de nuestra parte si nos acercamos a Él con el corazón limpio de
envidias, de ambiciones, de todas aquellas bajezas que tanto nos afectan.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">El
leproso se convirtió de un marginado a un mensajero de la buena nueva, un
evangelizador. Cierto que hizo caso omiso de las palabras del Señor que con
severidad le prohibió contar su sanación, pero era tanta su alegría que no pudo
contenerla tan sólo para sí mismo.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Así
debe ser nuestra fe, no interesada como la del pueblo de Israel ante los
filisteos, sino alegre, limpia como la del leproso.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Si
vivimos la fe con alegría seremos un buen ejemplo para los demás, si la vivimos
de manera particular, dirigiéndonos a Dios tan solo para satisfacer nuestros
intereses, la viviremos con dureza e corazón.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Que
así sea para todos nosotros, vivir la fe con alegría.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-29689595682547058372024-01-09T00:30:00.000-08:002024-02-05T08:47:41.015-08:00Dimarts de la I semana durant l'any / II<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Martes de la I semana durante el año / II<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Monasterio Cisterciense de San Benito<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Talavera de la Reina<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">9 de enero de 2024<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #241f1f; font-size: 10pt; line-height: 107%;">1Sam 1,9-20; Sal 2,1-8 y Mc 1,21b-28</span><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">¿Qué
es esto? Pregunta todo el mundo. Expone con claridad, manda a los espíritus inmundos
y lo obedecen. Sólo aquellos espíritus inmundos sabían reconocer en Jesús la
fuerza de Dios.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">No
es nueva, ya Ana había confiado en ella, la había suplicado para poder
engendrar a un hijo, que seria el profeta Samuel, dedicado también a proclamar
la voluntad de Dios.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Dios
quiere lo mejor para nosotros, aunque a veces no le entendamos, no le
reconozcamos. Debemos mirarles siempre con los ojos de la fe y confiarnos a Él. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Habrá quien se sorprenda, nos creerán quizás ebrios o fuera de lugar, porqué el
mundo muchas veces no entiende, se sorprende de la presencia de Dios. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Seamos
nosotros gente de Dios, abiertos siempre a su voluntad, confiados en su fuerza y
mensajeros de su buena nueva. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Que
así sea.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-63911805633083397042024-01-08T01:00:00.000-08:002024-01-08T01:00:00.148-08:00Dilluns de la I setmana de durant l'any / II<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Lunes semana I durante el año / II<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Misa Conventual - Basílica del Pilar de Zaragoza<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span lang="ES" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">8 de enero de 2024<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">1S 1,1-8</span><span lang="PT" style="line-height: 115%;">; Salmo
responsorial </span><span style="line-height: 115%;">115,12-13.14
i 17.18-19 y</span><span style="line-height: 115%;"> </span><span style="line-height: 115%;">Mc
1,14-20</span></span><span lang="PT" style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: arial;">«Venid
conmigo» les dijo Jesús. El momento de la llamada del Señor ha llegado, el
reino está cerca y Jesús escoge a los que serán pescadores de hombres,
mensajeros del Evangelio. Acabamos de cerrar el tiempo litúrgico de la Navidad,
lo hicimos ayer con la celebración de la fiesta del bautismo del Señor y hoy,
al comenzar el tiempo ordinario el Evangelio nos presenta ya las primeras
llamadas del Señor a sus apóstoles. Jesús ve, Jesús les dice, ellos lo dejan
todo inmediatamente y le siguen. Así de simple es la llamada, así de simple la
respuesta.<o:p></o:p></span></span></p>
<p style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: arial;">Seguir al
Señor pide generosidad, pide radicalidad, pide no mirar atrás. Simón, Andrés,
Santiago y Juan lo dejan todo, su trabajo, su familia, lo que había sido su
vida hasta entonces y emprenden un camino en gran parte incierto, pero todos
ellos se fían de quién les llama, creen en Él. Son los primeros discípulos,
pero no son los primeros en ser llamados. Lo hemos recordado estos días, unos
pastores dejaron a sus rebaños cuando fueron convocados por un ángel para
acudir al portal a adorar al niño; unos magos dejaron atrás sus lejanas tierras
para seguir una estrella que les llamaba; José siguió la voluntad de Dios a
través de la llamada de un ángel en un sueño. <o:p></o:p></span></span></p>
<p style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ES-TRAD">I junto a
todos ellos en primer lugar, como ejemplo sublime de entrega, la primera
discípula, aquella que tras la visita de un ángel dejó a un lado todos sus
proyectos para seguir la voluntad de Dios y acoger en su vientre al Hijo de
Dios. En palabras del Papa Francisco: «</span><span lang="ES">Sus manos, sus ojos, su actitud son un
“catecismo” viviente y siempre apuntan al fundamento, el centro: Jesús. María
está totalmente dirigida a Él. Hasta el punto que podemos decir que es más
discípula que Madre.» (24 de marzo de 2021).<o:p></o:p></span></span></p>
<p style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: arial;">Tenemos ante nosotros ejemplos de
seguimiento, de respuestas a la voluntad del Señor. Son hombres y mujeres que
recibieron la llamada y respondieron afirmativamente. Nos deben servir e
ejemplo cuando nos sentimos llamados a servir, cada uno desde nuestra propia
responsabilidad, servir a Dios, a la Iglesia, a la familia y a nuestros
hermanos y hermanas. Todos ellos eran gente abierta a la escucha de Dios,
confiada en Dios. Como Ana, la mujer de Elcaná, que afligida i inapetente rogó
al Señor con todas sus fuerzas y vio recompensada su fidelidad con el don de la
maternidad. El primer ejemplo de discípula de Jesús es el de Maria que con su </span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: left;">«</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-family: arial;">Emblemática respuesta humana, llena de
confianza en la iniciativa de Dios, es el «Amén» generoso y total de la Virgen
de Nazaret, pronunciado con humilde y decidida adhesión a los designios del
Altísimo, que le fueron comunicados por un mensajero celestial. Su «sí»
inmediato le permitió convertirse en la Madre de Dios, la Madre de nuestro
Salvador.» (Benedicto XVI 3 de mayo de 2009).</span></p><p style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: arial;">Pidámosle a Santa Maria bajo la
advocación del Pilar que nos ayude a abrir nuestros corazones al Señor para que
respondamos con generosidad a la vocación a que nos llama a cada uno de
nosotros.</span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"> <span style="mso-bidi-font-weight: bold;"><o:p></o:p></span></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-50182793223002712182024-01-06T01:30:00.000-08:002024-01-06T02:39:32.516-08:00Epifania del Senyor<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Epifania del Senyor<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">6 de gener de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Is 60,1-6; Salm 71; Ef 3,2-3a,5-6; Mt 2,1-12</span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">«Des d’ara, per l’Evangeli, tots els pobles,
en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i
comparteixen la mateixa promesa», ens ha dit l’Apòstol. La universalitat de la
salvació és una de les seves premisses. Crist vingué a salvar al món, a salvar
a la humanitat i si és ben cert que nasqué com a membre del poble que Déu
s’havia escollit per heretat, ben cert és també que no defugí als qui no en
formaven part, als qui aquell poble rebutjava com a pagans, un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>poble que fins i tot el rebutjà a Ell mateix,
però que tindrà sempre davant els ulls la crida a la salvació, la porta oberta
a Crist, malgrat que tantes vegades abans en la història de la salvació fou
infidel a Déu. Ell no deixa mai de cridar a tothom perquè vol la salvació de
tots. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">La festa de l’Epifania, la teofania que avui
recordem i celebrem, aquesta manifestació de Déu davant dels homes, davant
d’uns homes, d’uns mags, vinguts de llunyanes terres i atrets per un signe
meravellós, una estrella que s’havia aixecat per mostrar-los el camí per
arribar fins al rei d’Israel, és la manifestació, l’anunci de la universalitat
de la salvació. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">La festa de l'Epifania, que celebrem, ens
recorda precisament aquesta universalitat de la salvació. El Fill de Déu,
nascut a Betlem, és reconegut i adorat pels Mags arribats des de l'Orient,
representants qualificats de tota la humanitat. (Cf. Sant Joan Pau II 5 de gener
de 2005). <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">L’escena de l’Evangeli de Mateu ens presenta
ben gràficament aquesta realitat. Uns mags veieren una estrella i es posaren en
camí amb el ferm propòsit de retre homenatge a aquell rei amb or, encens i
mirra. «Els Mags d'Orient van davant. Inauguren el camí dels pobles cap a
Crist.» (Benet XVI 6 de gener de 2012). Mentrestant Herodes, el rei dels jueus,
en canvi restà quiet al seu palau, conreant la seva rancúnia i esperant a que
els mags li diguin on està aquell rei per retre-li també homenatge, un homenatge
que al final rebrà a la creu, l’homenatge del martiri, consentit i auspiciat
pel seu successor. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Déu crida als mags, ells responen a la crida
des de llunyanes terres; Herodes no és pas cridat per Déu i resta aturat en el
seu odi vers aquell qui veu ja com un adversari. «Herodes estava interessat en
el nen del qui parlaven els Mags, però no amb la finalitat d'adorar-lo, com vol
donar a entendre mentint, sinó per a eliminar-lo. Herodes és un home de poder,
que en l'altre només veu un rival contra el qual lluitar.» (Benet XVI 6 de
gener de 2011).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%;">Déu parla als qui estan preparats per
escoltar-lo, als qui li obren el cor, mitjançant una estrella o mitjançant un
somni. Déu resta mut davant els qui ja d’antuvi tenen el cor tancat a la seva
paraula, davant dels qui es tanquen a la salvació. «</span>La salvació que ens
porta Crist és «única, plena i completa perquè qui parla i actua és el Fill de
Déu encarnat.» (<i>Dominus Iesus</i>, 6). Els qui rebutgen a Crist, rebutgen la
salvació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">Aquests mags, a qui la tradició ha fet reis,
prestaren el seu homenatge prostrant-se a terra davant l’infant i la seva mare
i reconeixent-li un triple caràcter: el de Déu, el de Rei i el d’home. Això
representen els tres presents: l’encens, l’or i la mirra. En aquesta teofania
es remarca el caràcter reial de Jesús, una reialesa que ja ben bé apunta a no
ser d’aquest món, perquè no hi ha tron, hi ha una menjadora; no hi ha palau, hi
ha un humil establia; no hi ha una cort, hi ha una mare tota sola. Però des
d’aquesta mateixa humilitat la seva crida s’escampa per tota la terra, primer
als pastors del voltant, ara a uns mags vinguts de llunyanes terres; és la
crida universal d’aquest rei que governarà amb justícia el seu poble i serà
recte amb els humils, com ens ha dit el salmista. Els mags entraren a la casa,
veieren al nen amb la seva mare, es prosternaren i l’adoraren. Temps a venir el
deixeble estimat, seguint l’alerta de Maria Magdalena, correrà vers el
sepulcre, entrarà, veurà i creurà.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%;">D’aquesta manera senzilla i planera s’anuncia
la salvació a tot el món</span>. «la voluntat salvífica universal de Déu està
estretament connectada amb l'única mediació de Crist: «Déu vol que tots els
homes se salvin i arribin al coneixement ple de la veritat. Perquè hi ha un sol
Déu, i també un sol mediador entre Déu i els homes, Crist Jesús, home també,
que es va lliurar a si mateix com a rescat per tots» (1 Tm 2,4-6).» (<i>Dominus
Iesus</i>, 13). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Avui a Betlem es manifesta la reialesa del Fill de Déu fet
home, una reialesa que topa ja amb els reis d’aquest món. Demà serà al Jordà on
el Pare reconeixerà com a fill seu a Jesucrist, quan Joan el bategi amb aigua,
un baptisme que practicat per Joan i arribat a la plenitud del seu sentit amb
Crist i l’acció de l’Esperit, és per a nosaltres avui signe de salvació. I a
Canà, allí també amb Maria, com un preanunci de la taula de l’Eucaristia, es
manifestarà la seva humanitat i alhora l’anunci de que si allí l’aigua esdevé
vi, al cenacle el vi esdevindrà la sang del mateix Crist vessada a la creu per
a la salvació de molts. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Fruit d’aquestes seves manifestacions: «El Magisteri de
l'Església, fidel a la revelació divina, reitera que Jesucrist és el mediador i
el redemptor universal: “El Verb de Déu, per qui tot va ser fet, que es va
encarnar perquè, com a home perfecte que és, salvarà a tots i recapitularà
totes les coses”.» (<i>Dominus Iesus</i>, 11). Ell és la llum que il·lumina
també les nits més fosques, és l'estrella radiant del matí, el sol de justícia,
el fulgor misericordiós de Déu, que estima a tots els homes i a tots els pobles
de la terra. (Cf. Papa Francesc 6 de gener de 2023).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Sant Bernat ho expressa amb aquestes paraules: <span style="mso-bidi-font-family: Arial;">«un nen se'ns ha donat, però en qui habita
tota la plenitud de la divinitat. Ja que, quan va arribar la plenitud del
temps, va fer també la seva aparició la plenitud de la divinitat. Vingué en
carn mortal perquè, al presentar-se així davant els qui eren carnals, en
l'aparició de la seva humanitat es reconegués la seva bondat. Perquè, quan es
posa de manifest la humanitat de Déu, ja no pot mantenir-se oculta la seva
bondat.» (<i>Homilia per l’Epifania</i>, 1).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial;">Un nen que és home,
rei i Déu; fet per a nosaltres home perfecte, rei de bondat i Déu misericordiós,
és adorat per uns mags. </span><span style="background: rgb(255, 255, 238); color: black;"> </span>Ja
ha arribat l'hora que els autèntics adoradors adoren el Pare en Esperit i en
veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare, perquè Déu és esperit. Per
això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat. Com els pastors,
com els mags, com se’ns convida a fer-ho a nosaltres. (Cf. Jn 4,23-24).</span><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-43880091660313120762024-01-01T03:30:00.000-08:002024-01-01T03:30:00.145-08:00Octava de Nadal, Solemnitat de la Mare de Déu<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial;">Octava
de Nadal<o:p></o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial;">Solemnitat
de la Mare de Déu<o:p></o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Dilluns 1 de gener
de 2024<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Capella de
Santa Caterina<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: black; font-size: 10.0pt; line-height: 107%;">Nm 6,22-27</span><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 107%;">; Salm <span style="color: black;">66,2-3.5.6
i 8</span>; <span style="color: black;">Ga 4,4-7</span> i <span style="color: black;">Lc 2,16-21</span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La litúrgia
d’aquests dies de Nadal ens va centrant la mirada en diverses escenes. És com
si tinguéssim davant dels ulls un gran pessebre i anéssim fixant la vista en
les diverses escenes i aquestes ens convidessin a reflexionar sobre el que
representen. La vigília de Nadal en la genealogia de Jesús, és Josep qui agafa
el protagonisme; se’ns vol mostrar que les escriptures s’acompleixen i el
Messies serà part del llinatge de David. La nit de Nadal l’escena dels pastors
i de l’establia ens mostren un Messies nascut en la marginalitat, fill d’uns
pares que ni lloc han trobat a l’hostal, anunciat a uns pastors, els darrers
dins l’escala social d’Israel; tot plegat ens mostra l’opció preferencial pels
pobres i pels pecadors de Crist. En paraules del Papa Francesc: «Van ser
precisament ells, i no els savis ni molt menys els poderosos, els qui van
reconèixer en primer lloc al Déu proper, al Déu que va arribar pobre i estimava
estar amb els pobres. L'Evangeli subratlla dels pastors, sobretot, dos gestos
molt senzills, que, malgrat això, no sempre són fàcils. Els pastors van anar i
van veure. Dos gestos: anar i veure.» (1 de gener de 2023). Aquest “anar i
veure” dels pastors ens convida a nosaltres a anar vers Crist i veure’l,
seguint allò que Ell digué als primers deixebles « Veniu i ho veureu. »
(Cf. Jn 1,39).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El dia de Nadal
se’ns presenta el fort contingut teològic de la Paraula, origen de tot, feta
carn, feta home, es vol cridar la nostra atenció sobre el vertader sentit del Nadal,
la redempció humana que estava en la ment de Déu des de la caiguda de l’home al
paradís. Ahir la festivitat de la Sagrada Família ens posava el centre
d’atenció en Josep, Maria i Jesús com a nucli familiar, model per a nosaltres;
l’atenció se centrava en l’establia i en aquests seus estadants ocasionals. El
dia de l’Epifania amb les figures dels mags es vol cridar la nostra atenció
sobre la universalitat de la salvació; una vertadera teofania que la litúrgia
relaciona amb les noces de Canà i el baptisme al Jordà. Avui tota l’atenció se
centra en Maria, la mare. De nou escoltem el relat de Betlem, però ara centrat
en com el viu Maria, conservant tot el que veu i escolta en el seu cor i
meditant-ho. És una bona manera de començar l’any civil centrant la nostra
mirada en Maria, aquella noia de Natzaret a qui la vida canvià en un instant. Abans
de rebre a l’àngel tot transcorria per a ella com ho havia previst, estava
promesa, formaria una família i vindrien fills si el Senyor beneïa la seva
unió. Després, quan l’àngel es retirà tot s’havia trasbalsat i Maria passava a
ser</span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">part i una part molt important del
pla de salvació de Déu. Maria rebé la benedicció de Déu, aquella que aquest
havia anunciat a Moisès. El mateix àngel li havia dit a Maria que Déu la
guardava, de fet l’estava guardant des de la seva mateixa concepció per tal de
que esdevingués mare de Jesús, mare de Déu per obra de l’Esperit Sant, mare del
Fill de Déu fet home. En Maria el temps arribava a la seva plenitud i ho feia
de manera discreta, silenciosa, en la intimitat d’una humil casa de Natzaret.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Maria anava
acumulant molts records per meditar, la seva vida anava de sorpresa en
sorpresa, però sempre confiada, sempre oberta a fer el que Déu li manava de
fer. Així naixia el Fill de Déu, nascut d’una dona, nascut sota la Llei per
rescatar els qui vivien sota la Llei, com ens ha dit l’Apòstol. El Nadal més
enllà de la dolcesa comercialitzada amb la que l’hem adulterat, és una part i
molt important del relat de la redempció. La creu i el sepulcre buit passen
primer per Betlem, per Egipte i per Natzaret. I en tots aquests llocs hi ha
present Maria, a vegades adolorida, a vegades confosa, a vegades més deixeble que
mare </span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">i a vegades més mare que deixeble;
però Maria és sempre una figura excepcional, imprescindible del pla de
salvació. «Avui l'Església venera especialment la Maternitat de María. Aquest
és com un missatge final de l'octava del Nadal del Senyor. El naixement fa
referència sempre a la qui ha engendrat, a la qui dona la vida, a la qui dona
al món a l'Home.» (Sant Joan Pau II, 1 de gener de 1979). Fixem l’atenció avui
de manera molt especial en Maria com a mare de Jesús, com a Mare de Déu i com a
mare de l’Església, la nostra mare.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-30854115288090951192023-12-31T03:30:00.000-08:002023-12-31T03:30:00.242-08:00Diumenge dins l'Octava de Nadal. Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep / Cicle B<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span style="mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Diumenge dins l'Octava de Nadal<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Sagrada Família:
Jesús, Maria i Josep / Cicle B<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Diumenge 31
de desembre de 2023<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Capella de
Santa Caterina<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Gn 15,1-6;21,1-3; Salm
104,1-2.3-4.5-6.8-9; He 11,8.11-12.17-19 i Lc 2,22-40<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Sant Pau VI
parlava a Natzaret un ja llunyà any 1964 de la família formada per Josep, Maria
i Jesús com d’una «lliçó de vida domèstica. Ensenyi Natzaret el que és la
família, la seva comunió d'amor, la seva senzilla i austera bellesa, el seu
caràcter sagrat i inviolable; ensenyi el dolç i insubstituïble que és la seva
pedagogia; ensenyi el fonamental i insuperable de la seva sociologia.» De fet
són poques les referències evangèliques a aquesta etapa de la vida de Jesús, el
que habitualment es denomina com a vida oculta. Sabem de la torbació de Maria i
dels dubtes de Josep abans de formar una família i és que la irrupció de Déu en
els plans humans d’aquella parella havia trastocat la seva vida i de quina
manera. També d’altres parelles al llarg de la història de la salvació havien
vist com la seva vida canviava d’un dia per l’altre amb l’acció de Déu. Un
exemple són Abram i Sara que d’estèrils passaren a ser els pares d’una
descendència tant nombrosa com l’estelada. L’acció de Déu fou eficaç gràcies a
que trobà fe en Abram, en Sara, en Josep i en Maria, i gràcies a la fe ells
s’obriren a complir la voluntat de Déu.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span>Tenim en Josep
i en Maria els models per excel·lència d’aquesta disponibilitat i no pas sense
preguntar-se sobre com i quan serien les coses, però al cap i a la fi sempre
amatents a complir la voluntat del Senyor. Josep i Maria són models de fe, model
de família i alhora model de matrimoni. Escriu el Papa Francesc: «El matrimoni
és una vocació, en tant que és una resposta a la crida específica a viure
l'amor conjugal com a signe imperfecte de l'amor entre Crist i l'Església. Per
tant, la decisió de casar-se i de crear una família ha de ser fruit d'un
discerniment vocacional.» (</span><i>Amoris Laetitia</i><span>, 72). Malgrat la concepció
excepcional de Jesús en el ventre de Maria, Josep i Maria visqueren la vocació
matrimonial com una vertadera família i no deixaren de seguir els costums, els
ritus que seguia tota família jueva observant. </span><span> </span><span>Acomplint la purificació de Maria i la
presentació del nen al temple; peregrinant-hi després, però en cadascun
d’aquests episodis apareix ja un anunci de que aquell no és un infant com els
altres, de que aquell nen forma part del pla que Déu, el seu Pare, ha dissenyat
per tal de portar a terme la redempció humana. <span style="line-height: 107%;">I tot això Maria ho va guardant en el seu cor i tant la seva mare com
el seu</span><span style="line-height: 107%;"> </span><span style="line-height: 107%;">pare estaven meravellats
d'això que es deia d'ell. </span>Foren una família, certament atípica, però que anuncia el model
de família que prefigura a la seva vegada l’Església. Escrivia sant Joan Pau
II: «El matrimoni i la família cristiana edifiquen l'Església; en efecte, dins
de la família la persona humana no sols és engendrada i progressivament
introduïda, mitjançant l'educació, en la comunitat humana, sinó que mitjançant
la regeneració pel baptisme i l'educació en la fe, és introduïda també en la
família de Déu, que és l'Església.» (</span><i>Familiaris consortio</i><span>, 15).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En l’Evangeli
d’avui amb Josep, Maria i el nen, ens surten al pas Simeó i Anna, dos
personatges secundaris que tot i la seva avançada edat no havien perdut
l’esperança de veure amb els seus propis ulls al Salvador. I tal com li havia
promès l’Esperit Sant a Simeó, tal com demanava Anna tot pregant nit i dia al
temple; veieren acomplerta la seva esperança. El Senyor recompensà la seva fe,
una fe que malgrat semblar davant dels ulls dels altres un sense sentit, el
tenia tot i així els seus ulls veieren a aquell qui era, qui és la salvació. La
fe de Simeó i la d’Anna, la fe de Abram i de Sara, la fe de Josep i de Maria
són models no pas inabastables sinó ben humans, ben propers. Deia Benet XVI que
«María i Josep van educar a Jesús abans de res amb el seu exemple: en els seus
pares va conèixer tota la bellesa de la fe, de l'amor a Déu i a la seva Llei.»
(31 de desembre de 2006). En el sí d’aquesta família fou on Jesús creixia, es
feia fort i entenimentat. Un model per a tots nosaltres. En paraules del Papa
Francesc: «la família de Jesús, la de Natzaret és la família-model, en la qual
totes les famílies del món poden trobar el seu sòlid punt de referència i una
ferma inspiració.» (27 de desembre de 2020).</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-11365352545312127302023-12-25T01:30:00.000-08:002023-12-25T02:47:12.130-08:00Nadal del Senyor. Missa del dia<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Nadal del Senyor<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: arial;">Missa del dia<o:p></o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">25 de desembre de 2023<o:p></o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Is 52,7-10; Salm 97; He 1,1-6; Jo 1,1-18</span><o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: arial;">IV – La Paraula<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="font-family: arial;">En
diverses ocasions i de moltes maneres, Déu no ha deixat mai de buscar el moment
per a parlar a l’home, per dir-li que la salvació és al seu abast. Aquell qui
és la resplendor de la gloria de Déu i empremta del seu mateix ésser, aquell
qui existeix des del principi i per qui tot ha vingut a l’existència, s’ha fet
home i ha plantat al món la seva residència. Darrera la imatge endolcida del
Nadal, en certa manera acaramel·lada i avui en gran part dessacralitzada, hi
ha la rotunditat de l’acció de Déu, la plasmació del més gran misteri, de com
Déu es pot fer home i des de la base, des de la humanitat, des d’allò que el
mateix ha creat, redimeix i allibera.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En
diverses ocasions i de moltes maneres Déu havia enviat missatges a la
humanitat, li anava indicant el camí del retorn a Déu. No era altra cosa que
això la llei que donà a Moisès. Però la llei no fou suficient, l’entossudiment
de l’home feia cas omís a la llei i a tots els profetes per la boca dels quals
Déu antigament havia parlat. Però l’amor de Déu no afluixa mai, Déu no deixa
mai d’estimar-nos, malgrat que un cop i un altre l’home li tanqui la porta del
seu cor i moltes vegades ho faci a pany i forrellat. El seu amor arriba fins a
l’extrem de que qui és la Paraula, el verb de Déu es fa home per crear de nou,
per establir una nova aliança amb la seva creatura.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; line-height: 115%;">Com
diu el profeta Isaïes el nostre Déu és rei, però la seva reialesa en no ser
d’aquest món sovint ens desconcerta perquè no actua des del poder de
l’autoritat, sinó des de la legitimitat del seu amor. A Déu no l‘havia vist mai
ningú, ningú el va poder mirar mai cara a cara, </span><span style="font-family: arial;">Moisès es va tapar la
cara perquè tenia por de mirar Déu; però ara la Paraula feta carn
s’ha fet un de nosaltres, ha esdevingut un company de viatge amb la intenció de
mostrar-nos que fins i tot nosaltres malgrat les nostres limitacions, malgrat
les nostres debilitats, malgrat la nostra infidelitat i tebiesa en la fe, podem
caminar cap al Pare, podem arribar a participar de la filiació divina, fets
fills amb el Fill.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquesta paraula feta carn per amor
és paraula de vida tal com el mateix Jesús va dir: «Us ben asseguro que els qui
escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida
eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a
la vida.» (Jn 5,24). El verb fent-se home ha omplert de sentit la vida humana,
una vida que vagava en la solitud, que un cop i un altre rebutjava la crida de
Déu, s’obstinava en allunyar-se de Déu. La Paraula feta carn enforteix el
lligam entre Déu i la seva creatura, li dona ple sentit i la retorna al camí de
la salvació.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La vinguda del Fill al món demana de la nostra
corresponsabilitat, som cridats a la fe, a compartir la joia de la salvació,
ens cal respondre-hi afirmativament. Amb la mateixa confiança de Maria, amb la
mateixa disponibilitat de Josep, amb la mateixa entrega que Joan el Baptista,
aquella veu que cridava en el desert. Ens diu Jesús: «Si us manteniu ferms en
la meva paraula, realment sereu deixebles meus.» (Jn 8,31). Déu ha donat
el primer pas, lliurament, amorosament ens tendeix la mà, ens convida a rebre
la salvació a canvi de la nostra fidelitat, de la nostra fermesa davant les
dificultats, les contradiccions, les caigudes. Al pessebre hi ha molt més que
un infant, al pessebre hi ha la Paraula, hi ha la font de la vida, de la vida
vertadera i plena, una vida sense fi fonamentada en l’amor. En paraules del
mateix Jesús: «Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no
veuran mai la mort.» (Jn 8,51). El verb fet carn és Paraula de vida, perquè
només Ell té paraules de vida eterna, només Ell és la llum que cap foscor pot
apagar.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-4580133029622420392023-12-24T15:30:00.000-08:002023-12-24T15:30:00.151-08:00Nadal del Senyor. Missa de la nit o del gall<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Nadal del Senyor<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: arial;">Missa de la nit o del gall <o:p></o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">24 de desembre 2023<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-small;">Is 9,1-6; Salm 95; Tt 2,11-14; Lc<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>2,1-14</span><o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: arial;">III - Jesús<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">«<b><i>Praesepe iam fulget tuum</i></b>».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">«La menjadora resplendeix».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">(Himne d’Advent)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Per tot bressol fusta i palla; les seves senyes són
uns bolquers i una menjadora. Aquest Salvador, que és el Messies el Senyor, ha
escollit per tron allí on mengen els animals, per coixí la palla, rebuig del
blat, i per palau una establia. Són signes del que ha de venir, perquè a la fi
de la seva missió tindrà per tron de nou la fusta, la fusta d’una creu i serà
comptat entre els rebutjats d’aquest món, comptat entre els delinqüents i
tractat com un més d’ells. En el moment de presentar la seva reialesa davant
del món el que ara és silenci i intimitat, serà burla i menyspreu. Aquest
infant que reposa en aquesta menjadora és el Fill unigènit de Déu, aquell que
és nascut del Pare abans de tots els segles, el qui és </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">la llum que es revela a
les nacions, la glòria d'Israel, el seu poble, com el definirà l’ancià Simeó
(Cf. Lc 2,32). <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">a menjadora resplendeix en
la foscor de la nit, perquè allí hi reposa aquell qui és la llum, el qui </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">«ja té la pala a les mans
per ventar el gra de l'era; entrarà el blat al graner, però cremarà
la palla en un foc que no s'apaga.» (Lc 3,17) Allí, en la petitesa
d’una establia, s’hi ha revelat l’amor de Déu que vol salvar a tots els homes,
com ens ha dit l’Apòstol. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">«<i>lumenque non spirat novum</i>».<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">«la nit exhala nova llum».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">(Himne d’Advent)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Una llum envolta i esglaia als pastors que dormen al
ras guardant de nit el seu ramat; és l’anunci d’aquella altra llum que una
altra nit encegarà uns soldats que, també endormiscats com aquests pastors que
avui vigilen al bestiar, vigilaran un sepulcre, d’on naixerà la vida que no
s’acaba quan allí es manifesti la gloria de Déu en Jesucrist, el Fill. En el
silenci tranquil de la nit Déu actua, Déu es fa present. Aquesta </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">nit la llum resplendeix en
la foscor, i la foscor no pot ofegar-la (Cf. Jn 1,5). La llum
que sorprèn als pastors és l’anunci de la llum nova, una llum que no és com cap
altra que hagi vist mai ningú abans. És la llum </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">resplendor de la llum, que prové del Déu
veritable, nascut del Déu veritable.</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">«<i>quod nulla nox interpolet</i>».<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">«cap altra nit la pot desfer».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">(Himne d’Advent)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Aquesta nit un llum resplendeix en el país tenebrós,
el jou pesat, la barra que encadenava, l’agulló que arriava han estat
trossejats per un noi que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. La
innocència d’un infant, la vulnerabilitat d’un nadó indefens són l’avantguarda
de l’acció més important de Déu en la història de la humanitat. Tot i la
senzillesa, tot i la simplicitat de l’escena, aquesta nit no podrà ser desfeta
per cap altra. Aquesta nit que representa la foscor en la que viu la humanitat,
que representa la tenebra de la mort i del pecat, ha estat trencada per un
infant posat en una menjadora, a l’aixopluc d’una establia perquè els pares no
han trobat lloc a l’hostal. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Jesús, el fill de Maria, el Fill de Déu neix ja com un
marginat més de la societat, ningú no s’ha apiadat d’aquella dona a qui se li
han complert els dies i està a punt d’anar de part. Ja des del primer moment
Déu fet home és deixat de costat pels seus. Ell és l’engendrat i no pas creat,
de la mateixa naturalesa del Pare, pel qual tota cosa fou creada. I malgrat
això aquesta llum es </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">rebutjada ja que els homes s'han estimat més la foscor que la
llum, perquè les seves obres eren dolentes (Cf. Jn 3,19).<span style="background: #FFFFEE; color: black;"> </span></span>En aquesta nit tant sols
uns pocs, uns elegits, s’adonen de que aquesta llum mostra a qui és el príncep
de la pau, aquell que tindrà un principat immens sobre el que regnarà amb dret
i justícia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">«<i>fideque iugi luceat</i>».<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">«i amb fe constant persistirà».<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">(Himne d’Advent)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Hem de mirar aquesta nit amb els ulls de la fe. Davant
dels ulls no hi ha sinó un infant en bolquers posat en una menjadora, una mare
encara atordida pels dolors del part, un aparent pare sorprès encara per tot
plegat, uns pastors que encegats enmig de la nit hi han acudit sense saber ben
bé per què. Però la resta d’Israel, la resta del món ignora el que ha passat.
Davant dels ulls tenim al Salvador, al Messies, al Fill de Déu, Ell representa,
és la mostra viva i palpable de la immensitat de l’amor de Déu vers nosaltres,
un amor del qual no en serem mai prou dignes. Déu ens ha estimat fins a
l’extrem de fer-se home per mostrar-nos que des de la nostra humanitat finita i
fonedissa si seguim a Crist podrem participar de la seva mateixa divinitat. La
salvació ens ve per Jesucrist, aquest mateix que ara jeu en una menjadora,
aquell qui morirà en una creu, aquell qui reposarà en un sepulcre, aquell qui vencerà
la mort i vencent-la ens donarà la vida. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">En paraules de sant Bernat: «Aquestes tres coses,
estimadíssims meus, assaboreixo en la meva ànima quan sento la bona nova del
naixement de Jesucrist, el Fill de Déu. Per què l’anomenem Jesús? Perquè
salvarà al seu poble de tots els seus pecats. I per què l’anomenem Crist?
Perquè farà podrir el jou del teu coll amb l'efusió de l'oli. Per què el Fill
de Déu es fa home? Perquè els homes es tornin fills de Déu. Qui pot resistir a
la seva voluntat? Si Jesús és el que perdona, qui s'atrevirà a condemnar? Si és
Crist el que cura, qui podrà ferir? Si el Fill de Déu és el qui enalteix, a qui
podrà humiliar.» (<i>Sermó sobre l'anunci litúrgic del naixement del Senyor.</i>)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">«En la gruta de Betlem el cel i la terra es toquen,
l'infinit entra en el món, i a la humanitat se li obren de bat a bat les portes
de l'eterna herència divina. Amb la presència del "Déu amb
nosaltres", fins i tot la més fosca nit del dolor, de l'angoixa i del
desconcert queda superada i vençuda per sempre. El Verb encarnat, l'Emmanuel,
el "Déu amb nosaltres", és l'esperança de tota criatura fràgil, el
sentit de tota la història, el destí de tot el gènere humà.» (Sant Joan Pau II
23 de desembre de 1992)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Realment avui ens ha nascut el Salvador, que és el
Messies, el Senyor, aquell qui per nosaltres els homes i per la nostra salvació
ha davallat del cel, encarnat per obra de l’Esperit Sant en el ventre de la
Verge Maria i que nascut en una establia en una nit fosca ens porta la llum de
la salvació.</span><o:p></o:p></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-28151689591509728422023-12-24T08:30:00.000-08:002023-12-24T08:58:35.321-08:00Nadal del Senyor. Missa vespertina de la vigília<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Nadal del Senyor<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial;">Missa
vespertina de la vigília<o:p></o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">24
de desembre de 2023<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Oratori
de la Mare de Déu dels Dolors a la infermeria de Poblet<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-size: x-small;">Is 62,1-5</span></span><span style="line-height: 115%;"><span style="font-size: x-small;">; Salm <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">88,4-5.16-17.27
i 29; Fets 13,16-17.22-25</span>; </span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="font-size: x-small;">Mt
1,1-25</span><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="line-height: 115%;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span><b><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: arial;">II - Josep</span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Josep és l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat
el Messies. Aquesta senzilla descripció situa a un personatge en un lloc
destacat en la genealogia de Jesús, el Messies, el Fill de David, fill
d’Abraham. Josep és sempre un personatge en segon pla, com si estigués en tot
moment un pas enrere, cedint el protagonisme a Maria, la seva esposa, i a
Jesús, el seu fill davant del món. Ell sap, així li ha estat revelat, que la
seva missió és la de custodiar a aquest infant que neix de Maria d’una manera
singular, la seva concepció, el seu engendrament dins del ventre de Maria sols
es pot explicar pe l’acció de Déu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El Senyor Déu estima al seu poble, de fet no l’ha abandonat
mai, sempre ha estat el poble el qui li ha estat infidel. Però Déu no perd mai
la paciència, espera sempre i sap que a la fi sortirà guanyant, que és qüestió
d’esperar el lloc i el moment oportú. Déu a més no trenca amb els seus elegits,
malgrat les seves infidelitats, així entronca amb David a aquell qui és el
Messies i ho fa per mitjà de Josep, de la seva descendència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En aquest llarg procés d’espera hi hagut de tot, fidelitats
i infidelitats, però Déu manté per sempre el seu amor, l’aliança que ha fet amb
el seu poble és perpètua. D’aquí que el salvador sigui donat a Israel de la
descendència de David, sigui de la soca de Jessè.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Escriu el Papa Francesc: <span style="mso-bidi-font-family: Arial;">«La grandesa de sant Josep consisteix en el fet que va ser l'espòs de
María i el pare de Jesús. Com a tal, «va entrar en el servei de tota l'economia
de l'encarnació», com diu sant Joan Crisòstom» (<i>Patris Corde</i>, 1). La
vida de Josep és una altra vida dedicada al servei, com la de Maria, una vida a
la que li cal la renúncia dels seus plans, de la seva voluntat, per fer
únicament i exclusivament la voluntat de Déu. Josep en quedar Maria embarassada
la volia repudiar en secret, Déu li comunicà que tenia una missió a complir i
ell renunciant a la seva voluntat, a la seva comoditat i qui sap si a la seva
bona reputació, acollí a Maria i al nen i en fou davant del món el seu pare.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial;">En paraules de sant
Joan Pau II Josep: «ha estat cridat per Déu per a servir directament a la
persona i a la missió de Jesús mitjançant l'exercici de la seva paternitat;
d'aquesta manera ell coopera en la plenitud dels temps en el gran misteri de la
redempció i és veritablement ministre de la salvació» (<i>Redemptoris Custos</i>, 14). </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En aquesta nit de Nadal fixem la nostra mirada en
Josep, en aquest home prudent, just, observant i fervorós, aquell qui acollint
a Maria i al fill que aquesta portava en les entranyes, mogut sempre per
l’amor. Escriu el Papa Francesc: «La lògica de l'amor és sempre una lògica de
llibertat, i Josep va ser capaç d'estimar d'una manera extraordinàriament
lliure. Mai es va posar en el centre. Va saber com descentrar-se, per a posar a
María i a Jesús en el centre de la seva vida.» </span><span style="mso-bidi-font-family: Arial;">(<i>Patris Corde</i>, 7).</span></span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-26692815570745875532023-12-24T01:30:00.000-08:002023-12-24T01:30:00.129-08:00Diumenge IV d'Advent / Cicle B<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b><span style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><span style="font-family: arial;">Diumenge IV d'Advent / Cicle B<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">Diumenge 24 de desembre de 2023<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: black; line-height: 107%;"><span style="font-size: x-small;">2S 7,1-5.8b-11.16</span></span><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: x-small;">; Salm <span style="color: black;">88,2-3.4-5.27
i 29</span>; <span style="color: black;">Rm 16,25-27</span> i </span><span style="color: black;"><span style="font-size: x-small;">Lc 1,26-38</span><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="color: black; line-height: 107%;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial;"><span style="color: black;">I - Maria</span><o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p><b style="font-family: arial;">«</b><b style="font-family: arial;"><i><span lang="LA">Responde Verbum, et suscipe Verbum</span></i>.»
</b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">«Digueu una
paraula i rebeu el qui és la Paraula.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">(Sant Bernat,
Homilia 4,8-9).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A casa d’una noia
el nom de la qual era Maria, en un poblet de Galilea anomenat Natzaret el Fill
s’encarnà, l’Esperit actuà cobrint a la noia amb la seva ombra i la voluntat
del Pare s’acomplí. Així és la irrupció de la divinitat en la vida humana, manifestació
perfecta de la Trinitat i alhora teofania discreta, quasi silenciosa, en la que
calen poques paraules, cal algun silenci i en la que Maria amb una sola
paraula, </span><i style="font-family: arial;">fiat</i><span style="font-family: arial;">, (que es faci), obre la porta de la humanitat cap a la
salvació i alhora obre la porta de la humanitat a l’acció de la Trinitat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Mentre el poder
de l’Altíssim la cobreix amb la seva ombra, l’ombra del dubte s’esvaeix; mentre
la noia es torba i es pregunta, l’àngel la treu de dubtes comunicant-li que té
el favor de Déu i que res no ha de témer. La torbació, la pregunta i la
perplexitat de concebre sense conèixer home desapareixen i la voluntat de Déu
s’imposa de manera suau, sense estridències, sense fer soroll, com
silenciosament un cop acomplerta la seva missió es retirà l’àngel.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Realment per a
Déu res no és impossible, a Déu no li calen escenaris magnificents per a
actuar, ho fa en la petitesa d’un poble de Galilea, sobre una noia promesa amb
un home descendent de David, que es deia Josep, i a casa seva li anuncia que
aquell qui concebrà obtindrà el tron de David.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquesta és la
revelació del pla de Déu amagat en el silenci dels segles, com ens diu
l’Apòstol. Aquesta ha estat la decisió del Déu etern, tal com ho havien
anunciat els profetes però que pocs van entendre. Molts esperaven al Messies,
però pocs van comprendre que havia de venir humilment per tal de poder
compartir la nostra humanitat amb les seves limitacions, mancances, dolors i
sofriments i també joies i alegries.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En aquesta
senzilla escena a Natzaret Déu i l’home es troben i trobant-se tota la
humanitat acabarà redimida, l’home tindrà part en la divinitat i tot per la
decisió del Déu etern i el </span><i style="font-family: arial;">fiat</i><span style="font-family: arial;">, el sí d’una noia. Així la salvació ha arribat
a l’abast de tots els pobles, el qui és l’únic ple de saviesa ens posa la
salvació a tocar, si nosaltres som obedients a la fe, com Maria ho fou.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="font-family: arial;">«</b><b style="font-family: arial;"><i><span lang="LA">Profer tuum et concipe divinum</span></i>.» </b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">«pronuncieu la
vostra paraula humana i concebeu el qui és la Paraula divina.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">(Sant Bernat,
Homilia 4,8-9).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquell qui té a
Déu per Pare i qui és per a Déu el seu fill s’ha escollit per palau el ventre
virginal de Maria. El Pare ha trobat per al seu Fill una arca on engendrar-lo i
amb una sola paraula humana, </span><i style="font-family: arial;">fiat</i><span style="font-family: arial;">, (que es faci), la Paraula divina que
està en l’origen i la creació de totes les coses, hi ha fet estada i ha
començat així la nova creació. L’home caigut per un home serà salvat per un
home; a la dona enganyada en altre temps pel maligne li serà ara comunicada la
veritat de la salvació per un àngel.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La salvació no
la fa Déu d’esquena a l’home, ans al contrari, la humanitat hi participa de
manera directe, com Maria que no sabent-se d’antuvi destinada a tal alta missió
en el moment clau, donant el seu consentiment ve a representar com si tota la
humanitat assentís a la voluntat de Déu. Certament no és pas així, el pla de
Déu fou rebutjat en el seu moment per part de molts i ho és també avui. La humanitat
rebutja a Déu a vegades de manera radical, negant-lo, obviant-lo o
combatent-lo; a vegades amb la indiferència, a vegades, com sovint fem
nosaltres, de manera més subtil intentant de manipular-lo, d’interpretar-lo
d’acord amb la nostra voluntat i allunyant-nos de la voluntat de Déu.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Quan ens
assalta el dubte, quan ens assetja la temptació, quan ens afecta el desencís,
tenim en Maria el model a seguir. Ella malgrat no entendre-ho tot, deixà fer a
Déu, es posa a les seves mans i així d’aquesta manera senzilla, humil i
confiada obri les portes a la salvació. Maria, la noia de Natzaret, és part
insubstituïble de la vinguda de Déu al món. Sense Maria, sense la seva
acceptació no hi hauria hagut encarnació i sense que Déu es fes home, la nostra
fragilitat humana hauria perviscut eternament.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="font-family: arial;">«</b><b style="font-family: arial;"><i><span lang="LA">Emitte tra</span>n</i></b><b style="font-family: arial;"><i><span lang="LA">sitorium et amplectere sempiternum</span></i>.»</b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">«proferiu una
paraula transitòria i rebeu en el vostre si el qui és la Paraula eterna.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">(Sant Bernat,
Homilia 4,8-9).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En aquesta
senzilla escena a Galilea, l’eternitat entrà en la història humana. L’home s’hi
havia allunyat, l’havia perduda, però un sol mot transitori, </span><i style="font-family: arial;">fiat</i><span style="font-family: arial;">, (que
es faci),</span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">obre la porta a la recuperació
de la imatge divina que impresa en cada home i en cada dona, havia estat
enterbolida pel pecat i ennegrida per la mort. Aquest qui és la Paraula és qui
té paraules de vida eterna i encarnant-se ha posat l’eternitat a l’abast de
l’home.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Som a les
portes del Nadal, transcorregut el camí de l’Advent, el camí de l’esperança,
aquesta nostra esperança, l’esperança de tota la humanitat, encara que sovint
la ignori, està a punt de fer-se realitat, humilment, de manera casi silenciosa
i en aquesta sublim realitat hi ha un personatge imprescindible, Maria. En aquest
darrer diumenge d’Advent, en aquesta vigília del Nadal girem els ulls vers
Maria. Del seu assentiment ha depès la nostra salvació i ella ha accedit dient
una sola paraula, </span><i style="font-family: arial;">fiat</i><span style="font-family: arial;">, (que es faci) a acollir aquell qui és Paraula i
els qui escolten aquesta paraula i creuen en el qui l'ha enviada,
tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de
la mort a la vida. (Cf. Jn 5,24).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com escrivia
sant Bernat de Maria: «si la segueixes, no et desviaràs; si recorres a ella, no
desesperaràs. Si la recordes, no cauràs en l’error. Si ella et sosté, no cauràs
avall. De res tindràs por si ella et protegeix; si et deixes portar per ella,
no et fatigaràs; amb el seu favor arribaràs a bon port. De tal manera que tu
mateix podràs experimentar amb quanta raó diu l’evangelista: i el nom de la
noia era Maria.» (SVM II,17).</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4190611530821547316.post-45575770375048790632023-12-08T01:30:00.000-08:002023-12-08T01:30:00.149-08:00La Immaculada Concepció de la Verge Maria<p> </p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">La Immaculada Concepció de
la Verge Maria<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3; text-align: center;"><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">8 de desembre de 2023<o:p></o:p></span></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="font-family: arial;">Gn 3,9-15.20; Salm 97,1.2-3ab.3c-4; Rm 15,4-9 i Lc 1,26-38<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">«María ha
estat preservada de l'herència del pecat original. D'aquesta manera, des del
primer instant de la seva concepció, és a dir de la seva existència, és de
Crist.» (Sant Joan Pau II, <i>Redemptoris Mater</i>, 10).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Maria és anomenada sovint com la nova Eva. Aquestes
dues dones van ser creada una i concebuda l’altra sense el pecat original,
immaculades. Totes dues són considerades mares, una Eva de la humanitat i l’altra
Maria de la nova humanitat ja redimida. Però al cap i a la fi partint de les
mateixes condicions una serà expulsada del paradís, mentre que l’altre hi serà
assumpta en cos i ànima. On està la diferència entre una i altre? Eva va
desobeir al Senyor, ho tenia tot i ho va perdre tot, fins i tot la
immortalitat, perquè essent imatge de Déu va renunciar a aquesta imatge per mor
de la seva ambició, per mor del pecat. Maria en canvi no n’era pas conscient
d’estar lliure del pecat, no se sabia concebuda immaculada, però acomplint sempre
la voluntat de Déu, obrint-se en tot moment a la seva gràcia a la fi de la seva
vida terrena va rebre el premi que li corresponia. Eva passà de tenir-ho tot a
perdre-ho; Maria passà de no tenir res a tenir-ho tot; Eva passà de la vida a
la mort, Maria passà de la mortalitat a la vida eterna. Eva tenia por,
s’amagava, defugia la presència de Déu, se sentia nua davant del seu creador i
enganyada per la serp, però havent caigut en la temptació aquesta no li havia
donat pas allò que cercava, la igualtat amb Déu, sinó que havia perdut allò que
creia poder conservar, la imatge de Déu. Maria al contrari és convidada per
l’àngel a no tenir por, perquè el favor de Déu li ha estat concedit.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">«Es
tracta d'una mare del tot singular, triada per Déu per a una missió única i
misteriosa, la d'engendrar per a la vida terrena al Verb etern del Pare, que va
venir al món per a la salvació de tots els homes. I María, Inmaculada en la
seva concepció, així la venerem avui amb devoció i gratitud, va realitzar la
seva peregrinació terrenal sostinguda per una fe intrèpida, una esperança
indestructible i un amor humil i il·limitat, seguint les petjades del seu fill
Jesús.» (Papa Benet XVI 8 de desembre de 2007).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Maria és l’escollida per Déu; és la primera a ser
salvada, la primera a experimentar en ella mateixa els efectes de la redempció,
la primera en participar del misteri de la salvació. Ella és la primera
deixeble, perquè ja acollint en el seu sí al Fill de Déu, fent-se fill seu al
qui fou engendrat abans de tota la creació, s’ha obert al misteri de la
salvació. Ha estat beneïda amb tota mena de benediccions espirituals des de
dalt del cel i elegida per Déu ja abans de crear el món per ser santa, sempre irreprensible
als ulls de Déu. Maria, la primera deixeble de Crist, ha estat la primera a
rebre ja la seva part en l’herència, ha estat destinada i escollida per fer-hi
estada per aquell qui tot ho duu a terme seguint la seva voluntat, que no és
altra que la de salvar a la humanitat del pecat i de la mort. Maria esdevé així
lloança vivent de la grandesa de Crist, en ser deixeble primerenca i totalment
lliurada a Crist des del moment de l’anunciació fins a la seva assumpció al
cel, passant pel dolor de la creu i la joia de la Pasqua. </span>Amb el fiat de
Maria s’inicia la realització del pla de salvació que Déu ofereix a l’home.
Sant Bernat ens ho mostra bellament en un dels seus sermons en que insta i
apressa a Maria a dir si a l’àngel per tal de que tots els homes puguem ser
salvats, escriu sant Bernat: «Obriu, oh Verge benaurada, el vostre cor a la fe,
els vostres llavis a la confessió, les vostres entranyes al Creador. Mireu que
el qui desitgen totes les nacions és aquí fora i us truca a la porta. No fos
cas que, si ho demoreu, passés de llarg.» (Homilia 4, 8-9). I Maria va obrir a
Déu la porta del seu cor i digué «sí».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">«La
solemnitat de María Inmaculada, se situa en el context de l'Advent, un temps
d'espera: Déu complirà el que ens ha promès. Però en la festa d'avui se'ns
anuncia alguna cosa que ja ha succeït, en la persona i en la vida de la Mare de
Déu. El dia d'avui el considerem el començament d'aquest compliment, que és
fins i tot abans del naixement de la Mare del Senyor. De fet, la seva
immaculada concepció ens porta a aquest precís moment en el qual la vida de
María va començar a palpitar en el si de la seva mare santa Anna: quan ja
existia l'amor santificant de Déu, preservant-la del contagi del mal, que és
herència comuna de la família humana.» (Papa Francesc 8 de desembre de 2019).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Maria és la nostra porta cap a l’esperança, ella fou i
és també avui la primera a tenir posada l’esperança en Crist. Torbada en sentir
aquelles paraules que li deien que el Senyor era amb ella, pensativa de per què
la saludava un àngel així, temorosa com l’àngel la reconegué; malgrat la
torbació, la inquietud i la por; s’obre a complir la voluntat de Déu, és
considera l’esclava del Senyor i a partir d’aquell moment la seva vida no serà
altra cosa que acomplir la voluntat de Déu i créixer en la fe mentre veu
créixer al seu costat al Fill de Déu enviat per a aconseguir-nos la salvació. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: arial;">Davant de la realitat de Déu hi ha dos camins
possibles. Un el que no porta enlloc o millor dit porta a la mort; quan la
nostra ambició de ser iguals a Déu ens allunya d’Ell perquè la seva imatge
l’enterbolim amb l’egoisme, la murmuració, la voluntat de fer la nostra per
damunt de tot i per davant de qualsevol, sense importar-nos per res el mal que
puguem fer a Déu, als altres i a nosaltres mateixos. Però hi ha un altre camí a
recórrer, ben possible i ben real, aquell que escollí Maria des del mateix
moment en que fou interpel·lada per l’àngel, fer la voluntat de Déu, no pas de
manera resignada, pesarosa o acomodatícia; sinó de manera resolutiva, generosa
i amorosa. L’amor a Déu ens mou a obrir-nos a fer la seva voluntat, certs de
que Ell vol sempre el millor per a nosaltres, tot i que a vegades ens costi
descobrir-ho, tot i que a vegades ens sentim fins i tot infeliços, envejosos en
certa manera de la felicitat del injust. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Molts
cops, com diu el salmista, estem</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;"> a punt de desviar-</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">nos</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">,</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> els nostres peus estant a
punt de relliscar de l’e</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">nveja que senti</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">m</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">
pels injustos,</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">veient
el benestar dels insolents</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">; </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;"> </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">mirem</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;"> com aquests injustos</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">acumulen
tranquils les riqueses</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> i ens preguntem q</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">uè en traiem nosaltres de guardar pur
el cor</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">i de
rentar-nos les mans</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">en senyal d'estar nets de culpa,</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">si creiem
que a cada instant hem de sofrir,</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">si creiem que ens veiem castigats tot el dia</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> (Cf. Salm 73). <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La temptació de ser Eva i Adam està sempre
davant dels nostres ulls; la possibilitat d’imitar a Maria i al mateix Crist
se’ns obre en tot moment per acció de la gràcia salvadora de Déu que un cop i
un altre ens crida a la salvació, a seguir-lo, a creure-hi; com el seguí i hi
cregué Maria; malgrat els dolors i a vegades fins i tot dels afronts. El camí
d’Eva i d’Adam, és el camí de la humanitat caiguda, és el camí de l’ambició,
una ambició que neix en el </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">seu cor </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">i que </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">traspu</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">a </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">pels
seus ulls, que fins i tot els surten de la cara</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">; escarnint amenaçant de fer mal, posant-se altius
amenaçant amb la força i desafiant a Déu com si res, creient saber-ho tot </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-language: CA;">a la
terra. Però malgrat saber que el camí d’Adam i el d’Eva és un camí equivocat,
és una opció de vida sempre present davant els nostres ulls, una temptació
sempre present.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El
camí de Maria és el camí de Crist; ella no se separà mai del Senyor, Ell li
donà la mà i la guià amb el seu consell i en acabar se l’endugué a la gloria;
perquè ella tenint a Crist , el seu fill, no desitjava ja res més a la terra. </span>En
paraules del Papa Francesc: «la Paraula de Déu va ser dirigida a María, i ella
la va acollir amb tot el seu ésser, en el seu cor, perquè prengués carn en ella
i naixés com a llum per als homes. (...) En la Mare de Jesús, la fe ha donat el
seu millor fruit (...). En la seva vida, María ha realitzat la peregrinació de
la fe, seguint al seu Fill. Així, en María, el camí de fe de l'Antic Testament
és assumit en el seguiment de Jesús i es deixa transformar per ell, entrant a
formar part de la mirada única del Fill de Déu encarnat.<span style="mso-bidi-font-family: Arial;">» (<i>Lumen fidei</i>, 58).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="mso-bidi-font-family: Arial;">En Maria la nova
Eva, la primera deixebla de Crist, la porta a l’esperança, s’acomplia ja allò
que diria l’Apòstol: «</span>Déu, que coneixia els qui l'estimen d'abans que
existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill. Ell, que els havia
destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.» (Rm 8, 29-30).</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>fra Octavihttp://www.blogger.com/profile/02225742553143199304noreply@blogger.com0