Diumenge
XIX durant l'any / Cicle A
Festa
Major i confirmacions a Espinavessa
Parròquia
de Sant Llorenç
Diumenge
9 d’agost de 2026
1R
19,9a.11-13a; Salm 84,9ab-10.11-12.13-14; Rm 9,1-5 i Mt 14,22-33
Les
lectures d’aquest diumenge ens parlen de com Déu es manifesta. Elies i Pere,
amb la resta dels apòstols, fan experiència de Déu. I pot resultar una
experiència sorprenent. Davant d’Elies Déu no es manifesta a través d’una gran
ventada, que esberla muntanyes i esmicola roques, ni tampoc per mitjà d’un
terratrèmol, ni d’un gran foc. Déu es manifesta a través d’un ventijol suau. És
el mateix Déu que escollí al poble d’Israel per a fer grans gestes, aquell
poble amb qui Déu feu una aliança i d’on, ens diu l’apòstol sant Pau, ha sortit
Jesús. Però Déu sembla que s’estima més emprar els petits gestos, que
rodejar-se de grans esdeveniments.
En
aquestes lectures veiem la doble dimensió de la nostra fe: individual i com a
comunitat. Déu es manifesta a Elies en la solitud de la muntanya. Jesús es
manifesta als deixebles en la solitud del mar de Galilea. Elies sap reconèixer
a Déu, Pere també però el posa a prova i no triga a dubtar i a enfonsar-se,
però malgrat tot sap qui és qui el pot salvar i es confia a la mà de Jesús que
el treu del perill.
Un cop
feta experiència de la fe de manera personal, són tots els deixebles de la
barca estant els qui proclamen la seva fe tot dient: «Realment sou Fill de
Déu.».
La fe
de les petites coses ens surt avui al pas en aquestes lectures. Són petites
coses però que de fet mostren darrera d’elles grans coses, perquè ens mostren a
Déu. El Senyor ens convida a reconèixer-lo en els petits gestos, ens convida a
fer també nosaltres petits gestos per mostrar la nostra fe en Ell. La fe sense
obres és morta, escriu sant Joan i és cert si la fe no ens mou a practicar la
caritat i si no ens mou a obrir-nos a l’esperança, és una fe basada en un paper
mullat, perquè no és viscuda realment.
Avui confirmeu
la vostra fe. Confirmeu el vostre compromís amb el Senyor, ara que ja sou
adults ho feu lliurament, allò que els vostres pares i padrins van demanar per
a vosaltres, sou vosaltres els qui avui ho demaneu. Però fixeu-vos-hi, ho feu
aquí, davant d’aquesta comunitat que simbolitza al conjunt de l’Església. Se
simbolitza així aquesta doble vessant de la fe: personal i comunitària.
I ho
feu a més avui, quan celebrem la festa de sant Llorenç. Sant Llorenç va sentir
la crida de Déu i això el va moure a donar els seus béns als pobres, a oferir
el seu servei a l'Església i, finalment, a entregar la seva pròpia vida per la
seva fe en Crist. El seu martiri no va ser una derrota, sinó una victòria de
l'amor sobre la violència, de la fidelitat sobre la por.
Sant
Llorenç no és només un referent quasi llegendari; ell com el conjunt dels
màrtirs són lliçons vives de fe. Per això els anomenem màrtirs, és a dir
testimonis de Crist. Els màrtirs no són cosa del passat, també avui en molts
llocs hi ha gent que perd la vida, la feina o la casa per ser fidels a Crist i
això no ens ha de ser aliè, ans al contrari, ens ha de moure a la solidaritat i
a la comunió.
Avui
el ventijol suau ha davallat també sobre vosaltres, és aquell Esperit que
enfortí als apòstols el dia de la Pentecosta per tal de fer-los capaços de
caminar sobre les turbulents aigües del món. Com hi caminà sant Llorenç també.
A nosaltres no se’ns demana tant però com ens va dir el papa Lleó XIV a Barcelona és dins d'aquesta societat que vosaltres, nosaltres i tants altres hem de de descobrir el valor d'una vida més humana, més plena, oberta a l’encontre amb Déu i a l'alegria de la fe. (Cf. 9 de juny de 2026). Demanem que així sigui per a vosaltres i per tots nosaltres també.