Diumenge
XXIII durant l'any / Cicle A
Aplec Mare de Déu de les Fonts de
Salitja
Diumenge 6 de setembre de 2026
Ez 33,7-9; Salm 94,1-2.6-7.8-9; Rm
13,8-10 i Mt 18,15-20
Estimar als altres com a tu mateix, qui estima no fa cap mal als altres i
estimar és tota la llei. Sant Pau ens resum en tres frases el sentir de la fe.
Perquè si estimem no se’ns passarà pel cap ni matar, ni robar, ni desitjar de
manera insana res dels altres. Estimar sembla fàcil, però tots sabem per
experiència que moltes vegades ens costa, no som capaços de superar que ens
contradiguin, que ens facin mal o bé que als altres els vagi millor als nostres
ulls i així tantes altres coses que poc a poc ens allunyem d’aquest manament de
l’amor.
Avui Jesús en l’Evangeli i també el profeta Ezequiel en la primera lectura ens demanen de fer un pas més, un pas endavant en aquest camí de l’amor, ens demanen de ser capaços d’ajudar als altres a estimar quan es desvien del bon camí i de ser també nosaltres capaços de rebre els consells dels altres quan som nosaltres els que ens desviem i fer-ho abans d’arribar al límit que Ezequiel i Jesús ens marquen.
No ens costa massa imaginar com Maria, la Mare de Déu, va viure aquest manament de l’amor. La podem imaginar a casa amb Josep i Jesús, vivint una vida quotidiana no massa allunyada de la que vivien altres famílies.
En el seu dia a dia segur que hi havia moments de tot, d’alegria i de dificultats, d’estretors i de situacions més còmodes. Maria, la dona que sempre està a punt per acomplir la voluntat de Déu, era mare, una mare com qualsevol altre, tot i que escollida per a una tasca molt especial, la de tenir cura del Fill de Déu. Tots la recordem acceptant la voluntat de Déu quan l’arcàngel sant Gabriel la visita, silenciosa en l’escena de Betlem, contristada en la fugida cap Egipte i sorpresa davant d’aquells mags que venien de llunyanes terres a homenatjar al seu infant.
Però hi ha un petit episodi on Maria representa el paper de mare de manera més propera i és quan Jesús es perd per tres dies al temple i l’angoixa per la seva pèrdua consumeix als seus pares. De Maria surt llavors una correcció vers Jesús: «Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» (Lc 2, 48).
És el retret d’una mare que ha patit el neguit de creure perdut per sempre al seu fill i que un cop l’ha trobat no pot sinó expressar el resultat d’aquesta angoixa quan descobreix que el fill era allí al temple entre els doctors i no entén ben bé el per què del seu comportament.
Maria com una mare amorosa s’exclama i ens mostra a tots nosaltres com aquesta correcció a la que Jesús avui en l’Evangeli ens convida és pot fer amb dolcesa i sempre des de l’amor. Maria, ens diu llavors l’evangelista sant Lluc, «conservava tot això en el seu cor.» (Lc 2,51) i ella mateixa creixia en l’amor.
Que l’exemple de Maria, la Mare de Déu, sota l’advocació de la Mare de Déu de les fonts, sigui sempre per a nosaltres un model per apropar-nos més i més a aquest amor que Déu ens demana cap als altres i també cap a nosaltres mateixos. Sempre agraïts pel do de la vida demanem-li que ens ompli dels seus dons, a nosaltres que devotament confiem en ella i que ens empari als qui confiem en tant pia mare.