Exaltació de la Santa Creu

Exaltació de la Santa Creu

Festa

14 de setembre de 2019

Nm 21,4b-9; Salm 77,1-2.34-35.36-37.38 i Jo 3,13-17

Stat Crux dum volvitur orbis, la Creu roman mentre la terra gira, diu el bell lema cartoixà. És allí on Jesús és l’obedient al Pare fins a acceptar la mort i una mort de creu. Ens hem acostumat tant a visualitzar, a conviure amb la creu, que correm el perill de perdre el sentit darrer i fonamental que té per a nosaltres els creients.  La creu significa la dura experiència de mort per part d’aquell que ha baixat del cel per estimar-nos fins a l’extrem i donar-nos la vida. La foscor, la por dels deixebles al capvespre del Divendres Sant quan l’han vist condemnat a mort i executat a la creu, suplici reservat als esclaus i als pitjors enemics de l’imperi; no podia sinó portar-los a la desesperança. 

Sols essent enlairat el Fill de l’home, tal com Moisès havia enlairat la serp de coure al desert per guarir al poble castigat per la seva infidelitat; sols donant aquesta prova d’amor fins a l’extrem, Déu podia oferir-nos la salvació perquè el Fill s’ha fet un com nosaltres, igual que nosaltres llevat del pecat, així ha patit i ha mort com nosaltres. El pas de la fe desencisada del Divendres Sant a la fe joiosa del Diumenge de Pasqua, passa per la creu, necessita de la creu; sols ella li dona sentit a allò que és escàndol per als jueus i absurd o bogeria pels als grecs, en paraules de l’Apòstol. 

El nostre Salvador, Déu fet home va ser clavat a la creu i des de llavors aquest instrument d’oprobi, aquesta fusta de mort, ha esdevingut, més que cap altre símbol, senyera d’alliberament i de salvació, arbre de la vida. Com deia el Papa Benet a Lourdes l’any  2008 «El senyal de la Creu és d'alguna manera el compendi de la nostra fe, perquè ens diu com ens ha estimat Déu; ens diu que, en el món, hi ha un amor més fort que la mort, més fort que les nostres febleses i pecats» (14 de setembre de 2008).

Potser avui hi ha qui empra esforços per eliminar aquest símbol dels cims de les muntanyes o de la vora dels camins, però això no el farà desaparèixer pas dels nostres cors ni oblidar-la. Mentre hi ha qui voldria amagar la creu, els creients hi hem de descobrir de nou el profund sentit d'aquest signe; en ell podem contemplar-hi a Jesús, l'innocent, clavat per la nostra salvació, per fer morir el nostres pecats. De la creu estant, del cos de Crist brolla sang i aigua; de la creu estant Crist ens confia Maria com a mare; de la creu neix la força de l’Església. Contemplant la creu podrem tenir l’energia suficient per testimoniar, amb la nostra vida i amb la nostra esperança, un missatge que és per a tota la humanitat. 

Com deia el Papa Benet XVI en aquella seva visita a Lourdes el 14 de setembre de 2008: «Girem la nostra mirada cap a Crist. Ell ens farà lliures per a estimar com Ell ens estima i per a construir un món reconciliat. Perquè, amb la creu, Jesús va carregar el pes de tots els sofriments i injustícies de la nostra humanitat.» (14 de setembre de 2008). 

Stat Crux dum volvitur orbis, la creu roman, sols la creu roman mentre tot gira i canvia, roman com a símbol de la nostra salvació, símbol de l’amor immens de Déu per la humanitat, un amor fins a l’extrem ofert als qui creuen en Ell.

Mare de Déu dels Torrents, Mare del bell amor.

Mare de Déu dels Torrents, Mare del bell amor.

Parròquia de Vimbodí i Poblet

9 de setembre de 2019

Sir 24, 14-16. 24-31; Salm ( Ct 2.4) i Lc 1, 26-38

L’escena que ens relata l’Evangeli de Lluc no pot ser més senzilla, ni l’escenari més simple; una noia està a casa seva, l’art ens la representa sovint llegint o cosint. Era poc més que una nena, una adolescent que, segons el costum de l’època, la seva família havia promès ja, amb un home de la casa de David anomenat Josep. De sobte se n’adona que no està sola, se sorprèn, es desconcerta i es torba. Malgrat la sorpresa no la paralitza la por, com segurament hauria estat lògic, veu present, en aquella situació inversemblant, quelcom de diferent a tot allò que ha pogut viure fins aleshores, però que li dona confiança; sap que Déu hi és present.

Maria havia sentit a parlar de que calia esperar l’arribada del Messies, com tota dona i home jueu havia escoltat l’Escriptura i sabia que el Messies promès havia d’arribar per alliberar el poble que des de sempre s’havia escollit per heretat. Certament ningú no sabia com s’havia de produir això. Segurament seria amb un esclat de llum i grans prodigis al cel, potser vindria acompanyat d’un exèrcit celestial; però la incertesa no feia minvar l’esperança i la confiança en que això s’esdevindria i que Déu acompliria allò que de temps antic havia promès. 

L’escena, la seqüencia, que ens relata l’Evangeli de Lluc ens és ben coneguda; l’hem escoltat molts cops, l’hem vista representada per l’art molts d’altres, tants que en escoltar-la ja ens imaginem i posem cara a Maria i a l’arcàngel i fins i tot veiem l’estança, massa sovint molt més luxosa del que en realitat pogué ser mai. Una escena senzilla i sorprenent que segueix marcant la història de la humanitat, la nostra pròpia història, la de cadascun de nosaltres homes i dones que vivim al segle XXI. Com pot ser això? Com podem llegir, interpretar i viure avui l’anunci de l’àngel a Maria, la seva resposta confiada i serena? Potser de tant sentit aquest relat ha deixa’t de sorprendre’ns; però no hauria de ser pas així.

Perquè amb aquesta senzilla escena comença la vertadera història de la salvació. Maria, tant present sempre prop nostre, sempre tant estimada sota múltiples advocacions, com la Mare de Déu dels Torrents, és personatge clau en la història de la salvació de tota la humanitat, sense ella aquesta no hauria estat pas com ha estat. Per això Maria no ha deixat mai de ser propera als homes i dones de qualsevol temps, arreu. Com l’any 1484 quan a mig camí entre Vimbodí i Poblet aparegué aquesta imatge trobada per uns monjos i objecte immediat de devoció per part d’aquesta vila i del Monestir. Maria és present ara i aquí, entre nosaltres sota l’advocació dels Torrents, perquè Maria, malgrat els segles passats des de que entrà en la història quan l’àngel torba la seva pau, segueix essent present enmig nostre. Es fa present en aquesta vila a la seva ermita, però cada cinc anys recorrent pràcticament tots els carrers de la població, és com si truques a la porta de cada casa per fer-s’hi present d’una manera encara més directa i concreta. Engalaneu els carrers per rebre-la, aneu a cercar-la a la seva ermita i ella visita els cors dels habitants d’aquesta vila. Ens visita la parra bellíssima, de sarments esplèndides i majestuoses, la mare del bell amor, del coneixement i de la santa esperança, de la que ens parla el llibre de Jesús, fill de Sira.

Què ens vol dir Maria avui a cadascun de nosaltres? Ella esdevé un model, una referència, un consol i un refugi. El seu exemple és el de la humilitat, la seva gran aportació a la història de la salvació ha estat des de la discreció, des del silenci. Poques són les paraules que recullen els Evangelis sortides de la boca de Maria, poques però fonamentals. Acceptant el pla de Déu que es realitza a través d’ella, demanant a Cana que facin el que Jesús diu; en definitiva guardant en el seu cor moltes coses. Per això ella ve a dir-nos també avui “Feu tot el que Ell us digui”. I el que ens diu Jesús és que estimem, a Déu i al proïsme. No ens diu pas que estimem tal com els altres ens estimen, ni que fem el bé al qui ens fa el bé solament; Crist no posa límits a l’amor i això Maria ho entengué molt bé, Ella callava, patia certament, però ni un retret va sortir de la seva boca ni tant sols als peus de la creu. 

La nostra societat ens empeny a viure sota els valors de la competitivitat, de la recerca de moltes coses que finalment no ens omplen, sinó que ens donen encara més buidor. Maria ens convida a girar els ulls cap al seu Fill i a superar les divisions per avançar tots plegats amb llibertat i justícia cap a Ell. Ens convida a caminar amb ella al costat cap a Crist. 

Confiem en Maria, deixem-nos acompanyar i guiar per ella i ajuntem la nostra veu a la del Papa Francesc i preguem amb ell a Maria tot dient-li:

«Mare, ajuda la nostra fe!

Obre la nostra oïda a la Paraula, perquè reconeguem la veu de Déu i la seva crida.

Augmenta en nosaltres el desig de seguir els seus passos, sortint de la nostra tribulació i confiant en la seva promesa.

Ajuda'ns a deixar-nos amarar pel seu amor, perquè puguem arribar-hi per la fe.

Ajuda'ns a fiar-nos plenament d'ell, a creure en el seu amor, sobretot en els moments de creu, quan la nostra fe és cridada a créixer i a madurar.

Sembra en la nostra fe l'alegria del Ressuscitat.

Recorda'ns que qui creu no està mai sol.

Ensenya'ns a mirar als altres amb els ulls de Jesús, perquè ell sigui llum en el nostre camí.

I que aquesta llum de la fe creixi contínuament en nosaltres, fins que arribi el dia sense posta, que és el mateix Crist, el teu Fill, nostre Senyor.»