dissabte, 27 de desembre del 2014

Sant Joan, apòstol i evangelista

Homilia predicada durant la Missa conventual al Monestir de santa Maria de Poblet el dissabte 27 de desembre de 2014


27 de desembre
SANT JOAN, APÒSTOL I EVANGELISTA
Festa




Crist és present en la seva Església sobretot en l’acció litúrgica que en aquest temps de Nadal ens vol mostrar la totalitat del misteri de la redempció; ens convida a no aturar-nos prop del pessebre contemplant simplement les figuretes o al infant Jesús dormint a la palla. El centre del missatge és l’escolta del Crist i la reflexió sobre la seva encarnació, mort i resurrecció i sobre allò que Crist va predicar; després cal que cadascú faci la seva pròpia síntesi i segueixi Crist com el deixeble estimat, un dels deixebles cridats davant Joan Baptista; un dels que esdevingué testimoni de la crida en escoltar dir a Jesús: «veniu i ho veureu» i ell hi anà i a la fi  «ho veié i cregué».
Si ahir l’Església ens presentava la figura d’Esteve que donà la vida en testimoni del Senyor, avui ens presenta la figura del deixeble estimat, testimoni i transmissor de la bona nova de la resurrecció, ja que sense resurrecció el testimoni d’Esteve no hauria tingut sentit.
Davant del sepulcre buit el deixeble estimat veu i creu, tot i que encara no ha lligat caps amb l’Escriptura per comprendre-ho tot, el deixeble estimat ja apareix com el qui primer creu i a més el qui esdevé testimoni privilegiat amb la missió de transmetre la seva experiència, tot i reconèixer que el que ell pugui deixar escrit és tant sols el seu testimoni, una mínima part del que Jesús feu i digué. El deixeble estimat és no sols qui anà amb Pere, arribà primer al sepulcre buit i veié des de fora per finalment entrar dins, és per damunt de tot qui  «ho veié i cregué».
El deixeble estimat forma part del nucli més proper a Jesús amb Pere i Jaume; amb els qui ha compartit la teofania del mont Tabor, esdevenint testimoni de la glorificació, i ha vist l’angoixa de Getsemaní, esdevenint testimoni de la passió; però és a més qui ha recolzat el seu cap sobre el pit de Jesús en el darrer sopar, essent testimoni del missatge, a qui el relat del quart evangelista ens situa al peu de la creu amb la mare de Jesús a qui acull, essent testimoni de la mort, i és aquell qui a la vora del llac de Tiberíades ha dit als altres “és el Senyor”, a la fi testimoni de la resurrecció.
Per mitjà d’ell, del seu testimoni, la presència de Jesús restarà en el món fins que el Senyor torni a la fi dels temps. Quan Pere li pregunti a Jesús «Senyor, i d’aquest, què en serà?», Jesús respondrà «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?», el seu testimoni és la seva presència.