27 de desembre
SANT JOAN, APÒSTOL I
EVANGELISTA
Festa
Crist
és present en la seva Església sobretot en l’acció litúrgica que en aquest
temps de Nadal ens vol mostrar la totalitat del misteri de la redempció; ens
convida a no aturar-nos prop del
pessebre contemplant simplement les
figuretes o al infant Jesús dormint a la palla. El centre del missatge és l’escolta
del Crist i la reflexió sobre la seva encarnació, mort i
resurrecció i sobre allò que Crist va predicar; després
cal que cadascú faci la seva pròpia síntesi i segueixi
Crist com el deixeble estimat, un dels deixebles cridats davant Joan Baptista; un dels que esdevingué
testimoni de la crida en escoltar dir a Jesús: «veniu
i ho veureu» i ell hi anà i a la fi «ho veié i cregué».
Si ahir l’Església
ens presentava la figura d’Esteve que donà la vida en testimoni del Senyor,
avui ens presenta la figura del deixeble estimat, testimoni i transmissor de la
bona nova de la resurrecció, ja que sense resurrecció el testimoni d’Esteve no
hauria tingut sentit.
Davant del sepulcre buit el deixeble estimat veu i creu, tot
i que encara no ha lligat caps amb l’Escriptura per comprendre-ho tot, el deixeble estimat ja apareix com el qui primer
creu i a més el qui esdevé testimoni privilegiat amb la missió de transmetre la
seva experiència, tot i reconèixer que el que ell pugui deixar escrit és tant
sols el seu testimoni, una mínima part del que Jesús feu i digué. El
deixeble estimat és no sols qui anà amb Pere, arribà primer al sepulcre buit i
veié des de fora per finalment entrar dins, és per damunt de tot qui «ho veié i cregué».
El deixeble estimat forma part del nucli més proper a Jesús amb Pere i
Jaume; amb els qui ha compartit la teofania del mont Tabor, esdevenint testimoni
de la glorificació, i ha vist l’angoixa de Getsemaní, esdevenint testimoni de
la passió; però és a més qui ha recolzat el seu cap sobre el pit de Jesús en el
darrer sopar, essent testimoni del missatge, a qui el relat del quart
evangelista ens situa al peu de la creu amb la mare de Jesús a qui acull, essent
testimoni de la mort, i és aquell qui a la vora del llac de Tiberíades ha dit
als altres “és el Senyor”, a la fi testimoni de la resurrecció.
Per mitjà d’ell, del
seu testimoni, la presència de Jesús restarà en el món fins que el Senyor torni
a la fi dels temps. Quan Pere li pregunti a Jesús «Senyor, i
d’aquest, què en serà?», Jesús respondrà «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi
tens a dir?», el seu testimoni és la
seva presència.