diumenge, 19 de setembre del 2021

Diumenge XXV durant l'any / Cicle B

 

Diumenge XXV durant l'any / Cicle B

Capella de santa Caterina

Diumenge 19 de setembre de 2021

Sa 2,12.17-20, Salm 53,3-4.5.6 i 8, Jm 3,16-4,3 i Mc 9,30-37

 

Els deixebles no entenien que volia dir Jesús, no entenien que el Fill de l’home hagués de ser entregat i morir per ressuscitat. Ells estan per altres coses com ara qui és el més important entre ells, qui s’asseurà a la dreta i qui a l’esquerra d’aquell qui ha d’instaurar el nou regne. No entenien que tot això provocava gelosies entre ells, rivalitats, pertorbació i maldats de tota mena, com ens ha dit la carta de sant Jaume. Jesús, el Fill de Déu fet home no ha vingut per acomplir objectius mundans, per a obtenir quotes de poder; Ell ha vingut per a complir allò que havien anunciat els profetes i per molt que els deixebles el tenen sempre al costat, l’escolten i el veuen obrar i pregar, no entenen que el seu regne no és d’aquest món; es mostra en aquest món, se’ns anuncia en aquest món, però va molt més enllà del que ens puguem imaginar en aquest món. El Regne és fruit de la saviesa que ve de dalt pura, pacífica, moderada, dòcil, compassiva, imparcial i sincera. Res a veure amb un regne terrenal poderós i dominador. Déu enviant-nos al seu Fill fet home ens crida a participar d’aquest Regne, però no amb paràmetres humans sinó divins.

Nosaltres aquí envegem coses que sovint no podem aconseguir, lluitem i ens barallem per ser els primers,  quan el primer no pot ser altre que aquell qui és el darrer, aquell qui és el servidor de tots. Per això acollir al Senyor és acollir al feble, al desvalgut, a qui ha de fugir del seu país sense res a les mans. Si als deixebles no ho entenien a nosaltres també ens costa d’entendre; perquè estem acostumats a posar a prova als altres, a ultratjar-los i fins i tot a torturar-los. No és un parlar per parlar, és una realitat social, és la realitat del món que ens envolta i del qual nosaltres no en som aliens, potser sí que girem la vista cap un altre lloc, quan ens fereixen les imatges de tants infants, homes i dones morts en una platja perquè la pastera en la que viatjaven ha naufragat i en la que havien embarcat desesperats, és a dir sense cap esperança; de altres que pugen a les ales d’un avió per fugir del seu país abandonats pel món occidental que s’ha cansat de jugar a la guerra o ja no hi troba cap motiu per fer-ho, perquè no hi veu ja rendiment econòmic. No ho fem nosaltres materialment, però al cap i a la fi no en som pas aliens.

Jesús ens convida a girar la mirada cap als febles, a canviar la nostra manera de mirar als altres per a trobar-hi la vertadera riquesa, el vertader poder, que no és aquell pel qui tants es barallen i lluiten, pel qui tants condemnen a d’altres a una mort vergonyosa sense ni tant sols confiar-los a la protecció de Déu. No és que Déu vulgui un món al inrevés, som nosaltres els qui hem creat un món al inrevés fins a fer-lo injust i cruel.

Jesús també semblava que ho havia perdut tot, els estava anunciant als seus la persecució i la mort; però els estava anunciant per damunt de tot la resurrecció. Escriu sant Joan de la Creu que en darrer dia ens examinaran en l’amor; no pas de si hem estat els primers, de si hem tingut molts diners, molts béns, sinó de si hem sembrat en esperit de pau, com ens diu la carta de sant Jaume.

Demanem-li al Senyor, demanem-li bé, sense intenció de malgastar-ho tot en els plaers caducs i efímers; demanem-li que escolti la nostra súplica, les nostres paraules i ens doni esperit de servei per un dia poder participar de la seva resurrecció.

dimecres, 8 de setembre del 2021

Naixement de la Benaurada Verge Maria

 

Naixement de la Benaurada Verge Maria

Dimecres 8 de setembre de 2021

Mi 5,1-4ª; Salm 12,6ab.6cd.; Rm 8,28-30 i Mt 1,1-25

L’evangelista Mateu se centra en la figura de Josep per situar el naixement de Jesús, anomenat el Messies. De la genealogia d’aquest home bo, pren el Fill de Déu la seva naturalesa humana, esdevenint així també fill d’Abraham i fill de David. L’Evangeli d’avui sintetitza la doble naturalesa del Crist; en la seva vinguda al món humana i divina. Humana seguint una genealogia que recorda la que en el Gènesis s’atribueix a Adam, essent així ara i aquí el Crist el nou Adam i representant la seva vinguda al món la nova creació. Una genealogia on ja ha actuat la gràcia de Déu també a través d’algunes dones; Tamar fou instrument de la gràcia divina per difondre l’estirp messiànica; gràcies a la valentia de Rahab Israel va poder entrar a la terra promesa; gràcies a Rut s’instaurà en quatre generacions la dinastia de David i per Betsabé, la muller d’Uries l’hitita, Salomó esdevingué rei després de David. A través d’aquestes dones Déu va anar actuant en la història del seu poble i ara a través de Maria arriba la definitiva salvació.

A través d’una dona, d’una dona com qualsevol altra, arriba la nostra salvació, una dona però que gaudirà de tres gràcies especials: la seva concepció immaculada, la seva virginitat abans, durant i després del part i la preservació del seu cos de tota corrupció en ser assumpta al cel en cos i ànima. Poc s’ho devien imaginar Joaquim i Anna que aquella nena de la que avui celebrem la seva arribada a la vida humana, estava predestinada a esdevenir la porta de la salvació per a tota la humanitat. Com Bet-Lèhem Efrata semblava massa petita per figurar entre les famílies de Judà; també Maria apareixia davant dels qui l’observaven massa petita i indefensa com per a poder ni imaginar que actuaria en ella la força de l’Esperit i que portaria a les entranyes al Fill de Déu.

Hi ha aquí present la naturalesa divina. Ens ho diu sant Pau, Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, Déu crida per decisió seva, Déu ens coneix des d’abans que existim i Déu ens fa justos i ens glorifica; tant sols Déu pot fer-ho. Tot això s’ha acomplert en Maria, a ella Déu l’ha cridat, a ella Déu l’ha volgut Inmaculada abans de que existís, a ella Déu l’ha fet justa i l’ha glorificat al cel; perquè a ella Déu l’ha estimat més que a qualsevol altre dona.

Potser sí que Josep va sospitar un adulteri i seguint el que establia la llei li passà pel cap de desfer en secret l’acord matrimonial, de repudiar-la. Però en ell també Déu havia actuat, havia sembrat en ell la llavor de la bondat, l’havia fet un home just  i atent a la veu de Déu que li parlà en somnis per mitjà d’un àngel. Totes les peces van anar així encaixant i aquella que havia concebut per obra de l’Esperit Sant tingué un fill, aquell qui havia dubtat de la seva virtut, ni que fos per uns instants, però que coneixia la seva santedat i la perfecció d’aquella noia, acollí a Maria a casa seva i al infant li posà el nom de Jesús; perquè tant sols així Jesús fill de Déu i fill de Maria podia salvar dels pecats al seu poble.

En paraules de sant Bernat: «Amb totes les forces del nostre cor, amb els nostres més vius sentiments i anhels, venerem a Maria, perquè és voluntat del Senyor que tot ho rebem per Maria. Sí, és voluntat seva, però en favor nostre.» (Sermó en el Naixement de Maria, 7)

Tot això s’esdevingué, com destaca l’evangelista Mateu, perquè s’acomplís allò que havien predit els profetes; perquè a la fi s’acomplís la voluntat del Pare com posa en boca de Jesús sant Mateu a Getsemaní. Maria entra avui en la història de la humanitat, però ja estava d’antuvi en els plans de Déu. Maria és la porta privilegiada cap al Crist per això es fa la trobadissa en tants indrets on avui celebrem una Mare de Déu o altre, perquè ella sempre està prop nostre, és aquesta seva proximitat, la seva profunda humanitat, la que ens la fa també propera a nosaltres en cada moment de la nostra vida en la tribulació i en la joia, en el dolor i en l’alegria.

Maria és tothora present vora nostre per dir-nos com a Canà «feu tot el que Ell us digui» (Jn 2,5); i amb això com si no ens digués gran cosa, ens ho ha dit tot.