dimarts, 31 de març del 2015

Dimarts Sant

Homilia predicada durant la Missa conventual al Monestir de Santa Maria de Poblet el dimarts 31 de març de 2015

Dimarts Sant

Is 49,1-6; Salm 70,1-2.3-4a.5-6ab.15 i 17; Jo 13,21-33.36-38

«Senyor, qui és?» (Jn 13,25) Està arribant l’hora, i Jesús anuncia que serà traït; ara ha arribat l’hora del torbament i de la traïció. Els deixebles queden perplexos, perquè no acaben de treure’n l’entrellat. Amb els deixebles ens hi podem sentir ben identificats, fins i tot en un moment com aquest Pere no deixa de ser ben tafaner fent preguntes, per a la fi no entendre res. Jesús li ha dit al deixeble estimat qui el trairà però aquest, ben sorprenentment, resta en silenci; Pere ha pres com sempre la iniciativa però ha estat el deixeble estimat el qui ha acomplert l’encàrrec, Pere no s’hi ha atrevit. El pla de Déu fa el seu curs, ha arribat l’hora, l’hora de passar Jesús d’aquest món al Pare. Jesús és de nou al voltant de la taula, ara per sopar amb els seus deixebles; els acaba de rentar els peus. Ell a qui fa tot just unes hores Maria, la germana de Llàtzer i Marta, li ha ungit els peus amb una lliura de preuadíssim perfum i els hi ha eixugat amb els cabells; ara s’ha tret el mantell i s’ha arremangat per rentar-los els peus; tant sols els hi calia rentar els peus perquè estaven nets, sols un no estava net del tot. La llavor de la traïció era ja en el cor de Judes, que ha compartit el pa amb el Senyor i els deixebles, però de res no li ha servit sinó per a condemnar-se, i en no estar net amb el pa hi ha entrat en ell la maldat. El Senyor sols li demana que no es demori, que s’afanyi en fer el que li toca fer; és Jesús qui dona la seva vida no Judes qui li pren; Jesús decideix l’hora, es lliura per a nosaltres acceptant la voluntat del Pare; pateix, dubta fins i tot de poder suportar-ho però no es fa enrere. Era de nit, la fosca s’havia fet en el cor d’un dels deixebles, la nit estava a punt d’estendre’s sobre la humanitat per donar pas a la llum esclatant de la resurrecció, però ara això els deixebles no ho saben.
Pere pregunta: «Senyor, on aneu?» (Jn 13,36) Jesús se’n va per a ser glorificat, i Déu serà glorificat amb el Fill de l’Home, tot això ben aviat. Però aquest camí cal que Jesús el faci sol, cap dels deixebles no el podrà acompanyar; Pere tant valent com sempre de boca, al primer perill es farà enrere, com quan va defallir caminant sobre les aigües. Li pregunta «Senyor, per què no us puc seguir ara mateix?» (Jn 13,37) No hi pot anar perquè ara no és l’hora de Pere, ho serà més tard, quan hagi viscut l’experiència de la glorificació del Fill de l’Home, de la resurrecció de Jesús i quan hagi davallat sobre ells l’Esperit promès, sols alhora perdran la por i escamparan la bona olor de Crist amb valentia. I «tu vols donar la vida per mi?» (Jn 13,38) Els homes som creatures febles, porugues; sense la força de l’Esperit fins i tot el mal pot trobar lloc en el nostre cor, com en el de Judes, el mal administrador; si la nostra orella no està atenta a la Paraula de Déu que Jesús ens ha vingut a portar i per la qual patirà i serà glorificat. El Senyor sap que hi ha a l’interior del cor de cada home, sols Ell ho sap. En el de Judes hi ha la traïció, en el de Pere aviat la por, en el del deixeble estimat l’amor; i en el nostre que hi ha?

dilluns, 30 de març del 2015

Dilluns Sant

Homilia predicada durant la Missa conventual al Monestir de Santa Maria de Poblet el dilluns 30 de març de 2015

Dilluns Sant

Is 42,1-7; Salm 26,1.2.3.13-14; Jo 12,1-11

«Què us en sembla? Oi que no vindrà a la festa?» (Jn 11,56)
L’hora de Jesús és a punt d’arribar, l’hora de la seva mort, del trasbalsament, de la torbació i de la prova; l’hora de passar d’aquest món al Pare, una hora que és per damunt de tot l’hora de la glorificació. Tot el quart Evangeli apunta vers aquest moment culminant, clau per a l’acompliment de la seva missió. El temps de Jesús és el seu destí: Déu, el Pare i per això ha d’anar a la festa, ha de pujar a Jerusalem.
A punt d’arribar la seva hora, Jesús però va a Bet-Hània; altre cop Jesús és a casa dels seus amics; de nou Marta està atrafegada servint a taula mentre Maria, contempla a Jesús postrada als seus peus. Jesús és altre cop a casa dels seus amics, però ara quelcom ha canviat; Llàtzer que havia mort ha estat ressuscitat per aquell qui ha proclamat que és la resurrecció i la vida.
Sis dies abans de la Pasqua Jesús sopa a Bet-Hània; Maria eixuga amb el seus cabells els peus de Jesús; demà en un altre sopar serà Ell qui s’ajupirà per rentar els peus polsosos dels seus deixebles, fins i tot els d’aquell qui el trairà. Avui els peus de Jesús són amarats d’un perfum preuadíssim; demà seran clavats en la creu. Avui Jesús és ungit com un rei; demà aquest seu títol reial serà motiu de mofa, d’escarni, de menyspreu i de burla. Avui la casa de Bet-Hània s’omplirà de perfum i demà en el sepulcre sols hi haurà l’olor de la mort, ja que no hi haurà ni temps ni permís per amortallar-lo amb herbes aromàtiques, i la tasca restarà pendent per al primer dia de la setmana.
El Pare està a punt de prendre de la mà a Jesús per glorificar-lo, per configurar-lo com a aliança del poble, llum de les nacions i alliberador dels homes. Jesús és a punt d’entrar a la mort, mentre a Llàtzer li ha retornat la vida; Jesús sap que està a punt d’arribar la seva hora, que quedarà sol, sense una cara amiga prop seu; aquell a qui els homes ja han condemnat quan esperen el moment oportú per a caure sobre d’Ell, ara en aquesta hora és ungit, és amortallat en un guió que no segueix la lògica humana, és el guió que el Pare ha escrit per a la nostra salvació.
«Què us en sembla? Oi que no vindrà a la festa?» (Jn 11,56) Jesús hi anirà, és a punt de pujar a Jerusalem per anar-hi, no hi faltarà; el que està a punt de fer Jesús és oferir-se, una vegada per sempre per a la nostra redempció, morint serà glorificat i vencent la mort ens donarà la vida; aquesta és la seva hora.