dissabte, 30 de novembre del 2019

Sant Andreu, Apòstol

Sant Andreu, Apòstol
Festa
30 de novembre de 2019
Recés d’Advent dels membres de la Germandat de Poblet
Rm 10,9-18, Salm 18,2-3.4-5 i Mt 4,18-22

A la vora del llac de Galilea hi ha dos germans feinejant amb les xarxes, capficats amb la pesca i les seves cabòries se n’adonen que de sobte tenen al seu costat algú que en haver-los vist, els mira i els convida a anar amb Ell i canviar peixos per homes en la seva pesca. Un xic més enllà dos altres germans de la barca estant, repassant les xarxes, són també cridats per aquell home; ells de nou deixant barca i pare marxen amb Ell. L’evangelista Mateu inicia el seu relat sobre la vida pública de Jesús passant de l’escenari del desert on hi ha Joan, a la verdor i la bellesa de la riba del llac; Jesús ha anat de Natzaret a Cafarnaüm; al seu pas tot reverdeix, tot neix a una nova vida. Així, a la vora del llac, de l’aigua, la vida de Pere, Andreu, Jaume i Joan canvia, s’incorporen a una aventura, neixen de nou; com tots nosaltres per l’aigua del baptisme. La raó d’aquest canvi és Jesús que mira, que crida; que crida de dos en dos perquè la fe és per compartir-la, per viure-la en comunitat, en família, en Església.

Aquells pescadors descobriran tot seguint-lo que dels qui creuen en Ell i el segueixen cap no serà defraudat. Aquells homes, potser sense adonar-se’n del tot, han vist en Jesús al Senyor; aquell de qui ara ni poden imaginar que el Pare el ressuscitarà d’entre els morts per a la nostra salvació i que seran ells, ja pescadors d’homes, els enviats a predicar-lo, els cridats a rebre l’Esperit i fer que molts en sentin parlar, els encarregats de fer que molts hi creguin i creient-hi l’invoquin i invocant-lo se salvin; tan se val el seu origen, raça o llengua.

En Jesús Déu ha deixat de ser un ésser a voltes llunyà, s’ha fet home, es mou en el món, és algú que mira, que cerca, que crida a anar amb Ell, a creure en Ell. En trobar a Jesús en el camí de la seva vida, la fe ha entrat en el cor dels primers apòstols, la tenen als llavis i dels seus llavis s’escamparà a tota la terra, fins als límits del món. 

A les portes de l’Advent nosaltres, com els apòstols, estem sovint capficats en les nostres xarxes i barques particulars;  potser la nostra activitat diària ens impedeix de veure que Jesús ens mira, que s’ha aturat al nostre costat i tot mirant-nos ens crida. Ens crida a esperar-lo de nou aquest any, a viure de nou el seu adveniment amb l’esperança i la joia de saber que si l’invoquem, si l’esperem serem salvats. 

Ens crida a reconèixer-lo, perquè sempre està vora nostre, en el rostre dels nostres germans, en el d’aquells qui pateixen, en el d’aquells quin són rebutjats i ignorats per la nostra societat, en el d’aquells qui es juguen la pell per una vida més digne; en el d’aquells a qui la malaltia, la pèrdua de la llibertat o la llunyania de la llar els fa rostres, imatges del Crist. Mentre l’esperem cal que ens esmercem en reconèixer-lo en l’altre, que si l’hem sentit predicar, el portem al cor i als llavis.

Com sant Andreu, la festa del qual celebrem avui, el germà de Simó, anomenat Pere, a qui l’evangelista Joan ens mostra com a deixeble de Joan Baptista. Un home doncs que cercava la presència del Senyor, un home de fe i d'esperança; que va seguir a Jesús, i no sols el va seguir de prop, sinó que va gaudir de la seva intimitat. Aquell que abans que res atent als altres va indicar-li a Jesús la presència d'un noi que tenia cinc pans d'ordi i dos peixos, que creia poc per a tanta gent, sense adonar-se’n que fins hi tot en sobraria; sense saber que després compartiria la taula del pa de vida al darrer sopar. Aquell qui, atent a la vinguda del Regne, preguntà quan seria la destrucció de Jerusalem i la fi dels temps, sense saber que tenia el qui és la vertadera vida vora seu; essent després testimoni de la seva resurrecció. Aquell qui, atent a evangelitzar, amb Felip fan d'intèrprets i mediadors dels grecs davant Jesús perquè la crida és servei, Jesús el cridà a seguir-lo i a servir-lo en els altres. 

En paraules del Papa Benet: «Que l'apòstol Andreu ens ensenyi a seguir a Jesús amb promptitud, a parlar amb entusiasme d’Ell amb tots aquells amb els quals ens trobem, i, sobretot, a conrear amb Ell una relació d'autèntica familiaritat, conscients que només en Ell podem trobar el sentit últim de la nostra vida i de la nostra mort.» (Benet XVI, 14 de juny de 2006).

Que aquesta voluntat ens mogui, com a l’apòstol sant Andreu, a viure aquest temps d’Advent que aquest vespre iniciarem, amatents, amb esperança renovada i la certesa de que Jesús ve a salvar-nos i a habitar als nostres cors.


dilluns, 25 de novembre del 2019

Dilluns setmana XXXIV durant l’any


Dilluns setmana XXXIV durant l’any
Santa Maria de Vallbona
Dilluns 25 de novembre de 2019
Dn 1,1-6.8-20; Salm Dn 3,52a.52b.53.54.55.56; Mt 24,42a.44

Fidelitat i generositat són les dues idees de les lectures d’avui, en aquesta darrera setmana de l’any litúrgic. El poble d’Israel al llarg de la seva història va patir diverses dominacions polítiques però que alhora volien ser-ho religioses, culturals, lingüístiques i econòmiques. Grecs i babilonis sobretot i després d’alguna manera els romans intentaren assimilar el poble d’Israel a la seva cultura. Però no comptaven amb que el que unia aquell poble, per molt que alguns acomodaticiament se’n desdiguessin, era la fe, la fidelitat a l’únic, Déu creador de totes les coses que els feia deu vegades superiors a tots els mags i endevinaires d’aquell reialme que estava sota el domini de Nabucodonosor. 

La fidelitat es manifesta en fets; aquells joves intel·ligents, educats i instruïts en totes les branques de la saviesa i de les ciències, essent fidels als costums marcats per la llei; la viuda pobre donant allò que tenia i quasi el que no tenia, al temple, donant allò que ella mateixa necessitava per viure. També avui l’Església, el poble sant de Déu, emprant una expressió estimada pel nostre arquebisbe Joan, mostra la seva fe d’aquestes dues maneres: en la vessant intel·lectual i en el vessant altruista, caritativa o missionera depèn de com la vulguem qualificar. 

Al darrera hi ha la fe en el Déu dels nostres pares, aquell el nom del qual és sant i que és beneït assegut al seu soli reial, com ens diu el salmista. La fe que mou a donar-ho tot per posseir els béns invisibles, deixant allò corruptible, per a adquirir allò immortal. Jesús no valora les quantitats, sinó la qualitat, la voluntat que hi ha al darrera moguda per la fe, que mou a la fidelitat i a la generositat.


dissabte, 23 de novembre del 2019

IX Trobada d’intel·lectuals i professionals cristians a Poblet: Paraules de Benvinguda

IX Trobada d’intel·lectuals i professionals cristians a Poblet
¿QUÈ VOLEM DIR I QUÈ IMPLICA CREURE EN LA RESURRECCIÓ AVUI?
22-23 de novembre 2019
Paraules de Benvinguda

Molt bon dia i benvinguts al Monestir de Poblet,

Per molts de vostès aquesta trobada ja és habitual, per algun altre pot ser el primer cop. Ara tocaria dir allò de que arribem a la setena edició de la trobada de professionals i intel·lectuals catòlics i que és un esdeveniment ja consolidat. Sí i no; certament arribem a la setena edició i és un goig, però consolidar-ho és tasca de cada any i no pas minsa. Aquesta tasca la porten a terme tres persones fonamentalment: en Tòfol Trepat, la Mar Galceran i en Francesc Torralba. Són ells qui any rere any amb el seu esforç i tenacitat consoliden aquesta trobada.  En segon lloc qui la consoliden són vostès assistint-hi i participant-hi. Sense uns organitzadors ni uns assistents res tindria sentit. És a dir que moltes gràcies a tots vostès ja que la comunitat sols els acollim, hi posem el marc, l’escenari però sense els dos primers elements no seriem aquí i tots sabem que els temps que vivim no són pas fàcils i demanen encara més esforç per organitzar qualsevol esdeveniment, tant més un com aquest amb el rigor i profunditat que el caracteritzen.

Aborden vostès aquest any un tema clau, central en la nostra fe. Potser a vegades ho oblidem o ho apartem una mica, però el centre de la nostra fe és l’encarnació, passió, mort i resurrecció del Fill de Déu. Com escrivia sant Pau als Corintis: «si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. (...) la vostra fe és il·lusòria (...). Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.» (1Co 15,14-19). Gràcies doncs per abordar aquest tema, no pas fàcil, però si fonamental, gràcies per fer-ho amb el rigor i la llibertat amb que aborden els temes que any rere any s’han vingut plantejant.

Que tinguin una bona jornada, que la reflexió sobre el tema de la resurrecció doni fruits i que gaudeixin d’aquest marc que convida a la reflexió, a la pregària i al diàleg, valors tant necessaris avui per a tots. De nou als organitzadors i a tots vostès gràcies per ser avui aquí.