Santa Maria de Vallbona Professió solemne de Sor Josepa

Santa Maria de Vallbona

Professió solemne de Sor Josepa

22 d’abril de 2017

Ct 2, 8-14; Ac. 2, 42-47;  Lc 12, 22-34

El temps Pasqual té dos nuclis d’interès primordials. Primer que tot recordem el centre del misteri de la nostra fe: la resurrecció de Jesucrist el Fill de Déu i el nostre redemptor, que encarnat de la Verge Maria es feu home, patí, morí i fou sepultat per ressuscitar al tercer dia, com deien ja les escriptures. En segon lloc la litúrgia de la Paraula se centra en mostrar-nos la formació i vida de la primera comunitat cristiana, sorgida a l’escalf de Crist ressuscitat. Aquella en la qual les comunitats monàstiques ens emmirallem. Els apòstols havien sigut cridats per Jesús, l’havien seguit, l’havien conegut i l’havien estimat; i fruit d’aquest amor havien fet experiència de la seva resurrecció. Havien sentit la veu de l’estimat que els deia vine i ho veuràs, s’havien aixecat, l’havien seguit per tal de veure la seva bonica cara, sentir la seva dolça veu. Ens ho diuen les Actes dels Apòstols que has triat per que avui sentim, el seguien essent constants en assistir a l’ensenyament, a posar en comú els seus béns, a assistir al culte al Temple, a cantar lloances a Déu. I així a la comunitat s’hi afegia nova gent.

Avui Josepa t’afegeixes amb tots els ets i uts, a aquesta comunitat que és també hereva de la comunitat apostòlica. No t’és pas desconeguda, ja fa anys que aquí hi trobes pau d’esperit i un contacte directe amb Déu i Ell t’ha cridat a seguir-lo ara i aquí per sempre. La paraula “sempre” en la nostra societat actual provoca frisança, la por al compromís indefinit és ben present avui. Però per a tu ara ja l’hivern ha passat, la pluja s’ha esvaït i es veuen les flors de la resurrecció per tota la contrada i Ell t’ha dit aixeca’t i vine. I tu en sentir la seva crida has respost sí, per buscar el seu Regne i saps que tot allò altre et serà donat de més a més. A tu s'adreça ara la seva paraula, i tu renunciant als teus propis volers, per militar per al Senyor, Crist, el rei veritable, has pres les fortíssimes i esplèndides armes de l'obediència. Com Jesucrist que tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir (He 5,8), així nosaltres participem dels sofriments del Crist amb la paciència, per tal de merèixer de compartir també amb Ell el seu regne. 

Per mantenir-te ferma en el camí al que avui et compromets demanarem que els sants de Déu, els justos que ens ha precedit en la fe, t’hi ajudin, amb l’ajut d’ells i sobretot amb el de les teves germanes de comunitat, t’uneixes avui a Jesucrist, lliure i joiosa, casta, obedient, en solitud i silenci, consagrada al teu estimat, no anteposant res al seu amor. Demanarem per al Senyor que per la gràcia de l’Esperit Sant siguis prudent, assenyada, lliure i que trobis repòs en l’aflicció; consell en el dubte; refugi en la injustícia; paciència en la tribulació; abundància en la pobresa; aliment en la privació i remei en la malaltia. Tingués confiança perquè qui té al Senyor no li manca res, no necessita res més.

San Benet presenta un dur programa de vida a la monja i al monjo, quan li diu que, «des del dia de la de la seva professió, no tindrà ni potestat sobre el seu propi cos»(RB.,58,24;33,4), que ha d’ésser cremat «posant al servei del Senyor, present en els germans, els dons i talents que ell ha dipositat en nosaltres.» (RB.,pròl.6) Avui fas promesa de disponibilitat, la que és pròpia de la professió del monjo i pertany a la seva fe, és a dir donar-se als altres amb els dons i talents que has rebut del Senyor, servir-lo a Ell present en les germanes, donant-te a les malaltes, als hostes, a l’abadessa i a tota la comunitat, i això fins a la mort. Els monjos i les monges som al capdavall uns somiadors, volem cercar Déu sabent que no assolirem mai plenament el nostre objectiu en aquesta vida; durant la qual sols podem participar, per la paciència, en el seu Regne; som uns somiadors en Crist.

La teva decisió és valenta però no pas desassenyada perquè la prens certa de que el Senyor t’hi ha cridat i de que Ell mateix t’ajudarà, serà llum per als teus passos i amb Ell al costat mai no cauràs. Sigues-li fidel en el servei, cerca’l en la Paraula, busca’l en les germanes i troba’l en l’Eucaristia. De ben segur que avui passen davant teu moltes imatges, les moltes estades anteriors en aquest monestir com a hoste i els teus pares; ells avui també s’uneixen a nosaltres en la comunió dels sants per dir-te que et volen acompanyar sempre i que s’alegren de la teva consagració.

Estimada Josepa, estimada comunitat de Vallbona, avui el Senyor ressuscitat es fa present de nou enmig vostre, com s’hi va fer enmig d’aquella primera comunitat per la força de l’Esperit. La nostra vida és una vida de testimoni d’aquesta presència, testimoni del Crist ressuscitat. Sabem que quan ens reunim Ell és enmig nostre i per això la nostra joia és immensa, tant que tenim necessitat de compartir-la i proclamar-la a tots els qui se’ns apropen. Com els apòstols som cridats per Jesús, el volem seguir, conèixer-lo, estimar-lo; i estimant-lo fer experiència de la seva resurrecció. Com als deixebles avui el Senyor victoriós sobre l’ha mort t’ha sortit al pas Josepa, t’ha cridat pel teu nom i tu com Maria Magdalena t’has girat i l’has reconegut i tot reconeixent-lo com al teu estimat fas el ferm propòsit de seguir-lo, d’oferir-li la teva vida, tota sencera com una ofrena, un sacrifici agradable. Ho simbolitzaràs signant i deixant sobre l’altar la teva cèdula de professió, al costat del pa i del vi de l’Eucaristia com deixatant-hi, confiant-li tot el que ets. Demanem al Senyor que t’ha crida’t a seguir-lo en aquesta comunitat que no cerquis allò que et sembli útil per a tu, sinó més aviat el que ho sigui per a les altres; que practiquis desinteressadament la caritat fraterna; que temis Déu amb amor; que estimis a la teva abadessa amb un afecte sincer i humil; que no anteposis res absolutament al Crist, el qual ens dugui tots junts a la vida eterna (RB 72).  

Dimecres de l’octava de Pasqua

Dimecres de l’octava de Pasqua

Trobada comunitats de monges benedictines a Poblet

19 d’abril març de 2017

Fets 3,1-10; Salm 104,1-2.3-4.6-7.8-9; Lc 24,13-35

Estimades germanes de les comunitats de sant Pere de les Puel·les, sant Daniel, sant Benet i Puiggraciós. Avui és la Pasqua del Senyor, perquè ens hem reunit tots junts per donar gràcies, per alegrar-nos per la seva Resurrecció. Perquè realment el Senyor ha ressuscitat.

La monja, el monjo som aquells que caminem cap a Crist, que caminem amb Crist. Com l’invàlid de naixement primer restem vora la porta bonica del Temple, del monestir; paralitzats per les nostres pors, pels nostres càlculs humans. Cridats pel Senyor ens presentem per primera vegada per fer-nos monja o monjo, i se’ns posa a prova per veure si som de Déu, per veure si perseverem trucant, suportant amb paciència els greuges, persistint fins que, com Pere i Joan a la porta bonica, els ancians del monestir ens diuen «et dono el que tinc: En el nom de Jesucrist, el Natzarè, alça't i camina!». I comencem a recórrer el camí de salvació, que al començament ha de ser forçosament estret i que amb el progrés en la vida monàstica i en la fe es va eixamplant conforme ens anem alliberant en Crist. Avancem pel camí al que, com escriu sant Pau, hem estat cridats per recórrer en llibertat, passant per l’experiència del seguiment de Crist, pel servei a Crist que és servei als germans.

El nostre camí monàstic comença i acaba, en nom de Jesucrist; no s’hi val esperar-ne plata i or; sinó que dient-nos sempre al fons del cor allò que, fits els ulls en terra, digué aquell publicà de l'evangeli: "Senyor, no sóc digne, jo pecador, d'aixecar els ulls al cel" (RB 6,65); és a Crist a qui seguim per la via dels manaments de Déu en la inefable dolcesa de l'amor. Ens ho deia avui la Primera Carta de sant Pere a Matines, el seguiment de Jesús dona sentit a la nostra existència, a cada moment de la nostra vida, a cada pas del nostre camí. Per recórrer-lo la plata dels nostres interessos i l’or de la nostra voluntat, no fa sinó dificultar-lo i fer-lo més feixuc. 

És un camí que com els deixebles d’Emaus, no fem pas sols, ens emmirallem en la comunitat, que fixa els ulls en nosaltres i ens ajuda a aixecar-nos cada cop que defallim per a recorre’l caminant, saltant de joia i lloant Déu. Per avançar-hi ens cal agafar forces, ens cal l’aliment de la Paraula, els nostres cors s’han d’abrusar quan entrem en contacte amb la Paraula de Déu i poc a poc se’ns va obrint el sentit de les escriptures; poc a poc anem reconeixent a Crist en els germans i germanes. Perquè la nostra és una vida cristocèntrica, a Ell és a qui seguim les petjades, sols a Ell. 

Els dos deixebles camí d’Emaus, coneixien les escriptures, havien escoltat els ensenyaments del mestre, havien sentit els testimonis de la resurrecció, però a Ell no l’havien vist pas encara; continuaven fent camí, un camí curt com d’onze quilòmetre, entre la tristesa i el desencís. Esperaven que Ell seria el qui hauria alliberat Israel i de tot això ja feia tres dies i tot i que unes dones del grup els havien esverat, les dones són sempre les primeres a veure i a creure en la resurrecció, a Ell no l'havien vist pas. 

Cal saber veure’l, cal mirar-lo amb els ulls de la fe; ens costa d'entendre pels nostres cors tan indecisos. Crist ens surt al pas cada dia en el nostre camí; però ens costa de reconèixer-lo; potser ho fa quan la nostra esperança, la nostra fe declina i és aleshores que Crist com Pere i Joan fixa els ulls en nosaltres; és aleshores que ens agafa per la mà dreta, que ens aconsegueix en el camí i es posa a caminar amb nosaltres i sabem que és Pasqua quan hem merescut de veure’l, se'ns obren els ulls i el reconeixem, en la Paraula i en la fracció del pa en comunitat: en la Paraula i en l’Eucaristia. En reconèixer-lo quan fa com si seguís més enllà, li hem de dir queda't, que ja es fa tard per a nosaltres.

Estimades germanes, estimats germans; avui celebrem plegats la joia pasqual. Crist ha ressuscitat, ho hem sentit a dir i ho hem vist amb els ulls del nostre cor, de la nostra minsa i esporuguida fe. Realment el Senyor ha ressuscitat.

Diumenge de Pasqua: la Resurrecció del Senyor

Diumenge de Pasqua: la Resurrecció del Senyor

16 d’abril de 2017

Fets 10,34a.37-43; Salm 117,1-2.6ab-17.22-23; Col 3,1-4; Jo 20,1-9

Ja sabeu que ha passat? Déu l’ha ressuscitat al tercer dia. Encara de nit Maria Magdalena se n’ha anat al sepulcre. En arribar-hi se n’han adonat que quelcom ha passat; advertits per ella Pere i l’altre deixeble també hi han anat corrents certament quelcom ha succeït la tomba és buida. Jesús tal com deien les Escriptures ha ressuscitat d’entre els morts. S’ha acomplert el pla de Déu. Jesús no és Llàtzer, un mort que s’ha posat a caminar per tornar a morir. El primer dia de la setmana Déu crea el món de nou, del sepulcre neix una nova creació, de la fosca s’ha fet llum de nou per voluntat de Déu.

En aquest matí de Pasqua, el Dijous i el Divendres Sant adquireixen tot el seu sentit. La mort de Jesús ha estat una mort per amor, una mort per la vida; experimentant la plenitud de la mort humana ha arribat al món de Déu, a la vida plena. Ell ja no pertany al món sensible i caduc, sinó que els seus el veuen, el reconeixen, amb els ulls de la fe. La fe en la resurrecció de Jesús és confiança en l’existència real de Déu, és fe en que l’encarnació del Fill ha portat a Déu ha penetrat fins al moll de l’os de la humanitat, fins i tot al regne dels morts. 

Era diumenge, encara fosc, la pedra havia estat treta, el llençol d’amortallar aplanat, el mocador lligat a mateix lloc on havia estat el cap de Jesús. Hi ha indicis de que quelcom d’extraordinari ha succeït i sols un dels que hi han anat, l’altre deixeble, ha vist i ha cregut. Per Pere i per Maria Magdalena caldrà encara una manifestació personal per reconèixer-lo. És la fe la que ens fa veure que Jesús morint ha destruït la mort i ressuscitant ens ha retornat aquella vida que no acaba, perduda al paradís.

La Resurrecció de Jesucrist és la culminació de la seva Passió redemptora, amb ella ha vençut a la mort. Si tot hagués acabat amb la mort en la Creu, hauria estat realment un fracàs. Jesús podria haver passat a la història com un home bo. Però no hauria passat més que com un home. Jesucrist és el Fill de Déu i en ser-ho i per ser-ho, el Pare l’ha ressuscitat. Per això nosaltres tenim la certesa de que el nostre cos també ressuscitarà com el seu. Gràcies a la seva Resurrecció, podem estar segurs de l'existència de la vida eterna, que estem cridats a viure en Déu per la resurrecció de Crist. 

Tant sols Jesucrist podia obrir-nos el camí en ser veritable Déu i veritable home. Morint i ressuscitant ha obrat el que cap altre podia fer, reconciliar-nos amb el Pare. La Resurrecció de Crist és el centre de la nostra fe. 

El sepulcre era buit, Jesucrist va sortir del sepulcre i es va aparèixer, amb un cos gloriós, a les dones, als dotze i als altres deixebles. Una immensa joia els va envair, no s’havia acabat tot a la creu; és l'alegria pasqual. La nostra no és una fe trista, sinó joiosa. La Resurrecció de Crist transforma per complet al món, li porta alegria i pau, felicitat i esperança. Com a Maria Magdalena, a Pere i a l’altre deixeble. La vida del cristià davant el món és una vida transformada pel fet de la Resurrecció. Una joia per compartir amb un món desesperançat i ensopit al qui hem de fer arribar exultants el goig pasqual. Avui és el dia en que ha obrat el Senyor, alegrem-nos-en, celebrem-ho, compartim-ho i anunciem-lo.

Diumenge de Pasqua Vetlla pasqual / Cicle A

Diumenge de Pasqua

Vetlla pasqual / Cicle A

15 d’abril de 2017

Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is 54,5-14; Is 55,1-11; Ba 3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Mt 28,1-10

«Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit.» Les dones amb por, però amb una gran joia van corrents a anunciar als apòstols la bona notícia i tot anant-hi Jesús els surt al pas dient-los «no tingueu por». Han de perdre la por i quedar-se tant sols amb la joia, una alegria immensa i encomanadissa perquè Crist ha ressuscitat. Aquesta és la nit en que la salvació esdevé plenitud. Hem recordat, en la rica litúrgia de la Paraula d’aquesta celebració, els moments més importants de la història de la salvació. Des de la creació del món fins a la nova creació que esdevé realitat amb la Resurrecció de Crist. En aquesta nit Déu ha tornat a dir «Que existeixi la llum» i la llum ha resplendit com mai, com un llamp sobre el vestit de l’àngel del Senyor que ha fet rodolar la pedra del sepulcre i ha alliberat Jesucrist de la mort. «Veniu a veure ... i aneu de seguida a dir.» Veure, creure i testimoniar, tres paraules inseparables. Anem-hi també nosaltres, veure’m a Crist amb uns ulls nous, els ulls de la fe i proclamem-ho arreu, perquè la nostra és una joia per compartir, no pot restar tancada als nostre cors. Aquesta és la gran alegria d’aquesta nit santa, perquè aquesta nit és diferent a totes les altres nits, en ella Crist ha vençut la mort i ha estat glorificat. La seva resurrecció és la nostra, la seva victòria sobre la mort és la nostra.

Avui Àlex t’incorporés a aquesta fe en Crist ressuscitat. El Senyor t’ha fet el do de la fe, t’has obert a la presència de Déu, aquell que és el tot altre com diu sant Agustí. I Ell ha fet realitat la seva presència dins teu. Aquesta nit santa en que els creients renovem les nostres promeses baptismals, tu les fas per primera vegada de manera lliure, conscient i generosa. Donem gràcies a Déu i tu també dona gràcies a Déu per aquest do i també als teus pares que respectant la teva lliure decisió t’han ajudat així en el teu camí cap a Déu. Jesucrist no és una història passada, és ben present, viu avui i aquí; avui ha ressuscitat de nou i és aquí en el teu i en els nostre cors. Ell t’ha sortit al pas i t’ha dit «no tinguis por». I pots tenir la temptació de la por perquè és un compromís molt important.

En l’aigua del baptisme mor l’home vell i neix l’home nou. D’aquí a uns moments renunciaràs al mal, a l’error, a la violència, a l’egoisme, a l’odi, a la peresa, a la covardia, a la tristesa, al materialisme, a la injustícia, a creure’t millor i superior als altres, a estar massa segur de tu mateix, a creure’t ja convertit del tot; perquè tot això és renunciar a Satanàs. Ja vivies això com uns valors que t’han ensenyat els teus pares des de petit; però a partir d’ara ho faràs d’un manera diferent; l’amor a Déu serà la teva raó de ser i d’existir; un amor per compartir, com la joia de la Pasqua, amb tots els homes i dones del món. Faràs professió de la teva fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant, Trinitat amorosa de Déu, i la faràs també en l’Església, la comunió, el perdó, la resurrecció i la vida vertadera; signes tots de l’amor de Déu, avui que Crist ha ressuscitat. Sigues al món, amb els qui t’envolten testimoni d’aquest amor. No tinguis por de ser-ho, l’Esperit pel sagrament de la confirmació t’infondrà saviesa i intel·ligència, consell i fortalesa, ciència i pietat. En l’Eucaristia rebràs el cos i la sang de Crist, rebràs Crist ressuscitat. Amb aquest bagatge podràs fer front a les dificultats, saps ja que no és un camí fàcil i que et pots trobar sol, desencantat i més o menys ple de dubtes; també perquè l’Església la formem pobres homes i dones, massa sovint pecadors que potser amb el que diem o fem et podem escandalitzar, com a voltes lamentablement escandalitzem al món.

No tinguis por, sols has de tenir confiança en Crist, és per Ell per a qui militem, en Ell tenim el nostre consol i la nostra ajuda. Cuida cada dia la teva fe, sigues-li fidel amb la pregària i el contacte amb la Paraula de Déu; aquella que ve del Pare, inspirada per l’Esperit i que es va fer home en Jesucrist, aquella que avui ha ressuscitat i ens ha fet el regal de la vida; la que existia des del principi i per la qual tot s’ha fet.

Àlex, Déu t’estima i t’ha sortit a l’encontre, segurament no te l’esperaves però Ell sap molt bé a quina porta trucar; és Ell qui t’ha trobat, qui s’ha fet el trobadís amb tu, com amb Maria Magdalena i l’altra Maria a les portes del sepulcre buit. Avui per la seva gràcia neixes de nou en la font baptismal, compartint la resurrecció del Fill, de Crist, amb l’aigua que ha rebut la gràcia de l’Esperit Sant, amb la força de Crist Salvador significada per l’oli dels catecúmens, amb la llum que t’ajudarà a perseverar en la fe en el Pare i amb l’Eucaristia que és comunió amb el cos i la sang de Crist.

Que l’Esperit Sant ens guardi a tu Àlex i a tots nosaltres en la fidelitat en la fe, que et faci i ens faci sentir la joia de ser cristians, la felicitat de viure la fe en comunió amb tota l’Església i que en siguem testimonis fidels. Que sapiguem anunciar la joia de la resurrecció, essent sempre i arreu ambaixadors de l’amor de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Davant de tots els homes i dones del nostre món, de tots sense excepció; perquè Déu no fa accepció de persones, estima a tots els qui Ell ha creat i que avui ha creat de nou perquè Jesús el crucificat ha ressuscitat d'entre els morts.

Gràcies Àlex, gràcies també als teus pares, per deixar-nos viure avui amb tu la plenitud d’aquesta vetlla pasqual en la nit en que Jesucrist ha ressuscitat per tu, per nosaltres, per tots.