dilluns, 30 de març del 2015

Dilluns Sant

Homilia predicada durant la Missa conventual al Monestir de Santa Maria de Poblet el dilluns 30 de març de 2015

Dilluns Sant

Is 42,1-7; Salm 26,1.2.3.13-14; Jo 12,1-11

«Què us en sembla? Oi que no vindrà a la festa?» (Jn 11,56)
L’hora de Jesús és a punt d’arribar, l’hora de la seva mort, del trasbalsament, de la torbació i de la prova; l’hora de passar d’aquest món al Pare, una hora que és per damunt de tot l’hora de la glorificació. Tot el quart Evangeli apunta vers aquest moment culminant, clau per a l’acompliment de la seva missió. El temps de Jesús és el seu destí: Déu, el Pare i per això ha d’anar a la festa, ha de pujar a Jerusalem.
A punt d’arribar la seva hora, Jesús però va a Bet-Hània; altre cop Jesús és a casa dels seus amics; de nou Marta està atrafegada servint a taula mentre Maria, contempla a Jesús postrada als seus peus. Jesús és altre cop a casa dels seus amics, però ara quelcom ha canviat; Llàtzer que havia mort ha estat ressuscitat per aquell qui ha proclamat que és la resurrecció i la vida.
Sis dies abans de la Pasqua Jesús sopa a Bet-Hània; Maria eixuga amb el seus cabells els peus de Jesús; demà en un altre sopar serà Ell qui s’ajupirà per rentar els peus polsosos dels seus deixebles, fins i tot els d’aquell qui el trairà. Avui els peus de Jesús són amarats d’un perfum preuadíssim; demà seran clavats en la creu. Avui Jesús és ungit com un rei; demà aquest seu títol reial serà motiu de mofa, d’escarni, de menyspreu i de burla. Avui la casa de Bet-Hània s’omplirà de perfum i demà en el sepulcre sols hi haurà l’olor de la mort, ja que no hi haurà ni temps ni permís per amortallar-lo amb herbes aromàtiques, i la tasca restarà pendent per al primer dia de la setmana.
El Pare està a punt de prendre de la mà a Jesús per glorificar-lo, per configurar-lo com a aliança del poble, llum de les nacions i alliberador dels homes. Jesús és a punt d’entrar a la mort, mentre a Llàtzer li ha retornat la vida; Jesús sap que està a punt d’arribar la seva hora, que quedarà sol, sense una cara amiga prop seu; aquell a qui els homes ja han condemnat quan esperen el moment oportú per a caure sobre d’Ell, ara en aquesta hora és ungit, és amortallat en un guió que no segueix la lògica humana, és el guió que el Pare ha escrit per a la nostra salvació.
«Què us en sembla? Oi que no vindrà a la festa?» (Jn 11,56) Jesús hi anirà, és a punt de pujar a Jerusalem per anar-hi, no hi faltarà; el que està a punt de fer Jesús és oferir-se, una vegada per sempre per a la nostra redempció, morint serà glorificat i vencent la mort ens donarà la vida; aquesta és la seva hora.