Dimarts Sant
Is 49,1-6; Salm 70,1-2.3-4a.5-6ab.15
i 17; Jo 13,21-33.36-38
«Senyor, qui és?» (Jn
13,25) Està arribant l’hora, i Jesús anuncia que serà traït; ara ha arribat
l’hora del torbament i de la traïció. Els deixebles queden perplexos, perquè no
acaben de treure’n l’entrellat. Amb els deixebles ens hi podem sentir ben
identificats, fins i tot en un moment com aquest Pere no deixa de ser ben
tafaner fent preguntes, per a la fi no entendre res. Jesús li ha dit al
deixeble estimat qui el trairà però aquest, ben sorprenentment, resta en
silenci; Pere ha pres com sempre la iniciativa però ha estat el deixeble
estimat el qui ha acomplert l’encàrrec, Pere no s’hi ha atrevit. El pla de Déu fa
el seu curs, ha arribat l’hora, l’hora de passar Jesús d’aquest món al Pare.
Jesús és de nou al voltant de la taula, ara per sopar amb els seus deixebles;
els acaba de rentar els peus. Ell a qui fa tot just unes hores Maria, la
germana de Llàtzer i Marta, li ha ungit els peus amb una lliura de preuadíssim
perfum i els hi ha eixugat amb els cabells; ara s’ha tret el mantell i s’ha
arremangat per rentar-los els peus; tant sols els hi calia rentar els peus
perquè estaven nets, sols un no estava net del tot. La llavor de la traïció era
ja en el cor de Judes, que ha compartit el pa amb el Senyor i els deixebles,
però de res no li ha servit sinó per a condemnar-se, i en no estar net amb el
pa hi ha entrat en ell la maldat. El Senyor sols li demana que no es demori,
que s’afanyi en fer el que li toca fer; és Jesús qui dona la seva vida no Judes
qui li pren; Jesús decideix l’hora, es lliura per a nosaltres acceptant la
voluntat del Pare; pateix, dubta fins i tot de poder suportar-ho però no es fa
enrere. Era de nit, la fosca s’havia fet en el cor d’un dels deixebles, la nit
estava a punt d’estendre’s sobre la humanitat per donar pas a la llum esclatant
de la resurrecció, però ara això els deixebles no ho saben.
Pere pregunta: «Senyor,
on aneu?» (Jn 13,36) Jesús se’n va per a ser glorificat, i Déu serà
glorificat amb el Fill de l’Home, tot això ben aviat. Però aquest camí cal que
Jesús el faci sol, cap dels deixebles no el podrà acompanyar; Pere tant valent
com sempre de boca, al primer perill es farà enrere, com quan va defallir
caminant sobre les aigües. Li pregunta «Senyor,
per què no us puc seguir ara mateix?» (Jn 13,37) No hi pot anar perquè ara
no és l’hora de Pere, ho serà més tard, quan hagi viscut l’experiència de la
glorificació del Fill de l’Home, de la resurrecció de Jesús i quan hagi
davallat sobre ells l’Esperit promès, sols alhora perdran la por i escamparan
la bona olor de Crist amb valentia. I «tu
vols donar la vida per mi?» (Jn 13,38) Els homes som creatures febles,
porugues; sense la força de l’Esperit fins i tot el mal pot trobar lloc en el
nostre cor, com en el de Judes, el mal administrador; si la nostra orella no
està atenta a la Paraula de Déu que Jesús ens ha vingut a portar i per la qual
patirà i serà glorificat. El Senyor sap que hi ha a l’interior del cor de cada home,
sols Ell ho sap. En el de Judes hi ha la traïció, en el de Pere aviat la por,
en el del deixeble estimat l’amor; i en el nostre que hi ha?