Diumenge XVII durant
l’any
2R 4,42-44; Salm
144,10-11.15-16.17-18; Ef 4,1-6; Jo 6,1-15
Els apòstols Felip i
Andreu es troben desbordats; no veuen cap manera de satisfer la fam de tanta
gent amb els pocs mitjans dels que disposen. Ni tant sols amb dos-cents denaris
no podrien comprar vitualles per a tots ells. La multiplicació dels pans i dels
peixos degué impactar fortament als qui seguien a Jesús, és aquest un episodi
recordat en tots els evangelis; Jesús s’ha preocupat per aquella gent, que fa
una setmana definia com ovelles sense pastor, i compadit els hi ha saciat la
fam física amb ben poca cosa; cinc pans d’ordi i cinc peixos que els han
procurat un noiet i encara de les sobres n’han omplert dotze cistelles. Jesús
els ha demanat que no es faci malbé res del que ha sobrat, quan tots han quedat
satisfets i n’han menjat tant com han volgut.
Jesús ensenya a
compartir i compartint el poc queden saciats tots; és un camí diferent del que
estem acostumats, sovint acaparadors incasables i indiferents a les necessitats
dels altres. Jesús ensenya als seus deixebles que cal compartir fins i tot la
migradesa dels recursos i posar-ho a disposició dels famolencs i aleshores
confiar-se a Déu. Tant de bo, podem pensar, que avui agafant cinc panets,
aquets es multipliquessin i pugéssim abastir una multitud, tota aquella part de
la humanitat que no disposa de recursos necessaris per a subsistir.
De fet no manquen
recursos sinó que manquen fórmules i voluntat per a distribuir-los
equitativament. Ens ho recorda el Papa Francesc en la seva darrera Encíclica,
citant al patriarca Bartomeu, «passar del consum al sacrifici, de
l’avidesa a la generositat, del malbaratament a la capacitat de compartir, en
una ascesi que «significa aprendre a donar, i no simplement renunciar. És una
manera d’estimar, de passar de mica en mica del que jo vull al que necessita el
món de Déu. »[1] Aquesta
és la manera de viure que ens demana la vocació que hem rebut, amb humilitat,
amb amor els uns pels altres i no escatimant cap esforç i estrenyent la unitat
amb els lligams de la pau, com ens ho recorda sant Pau.
Jesús ens ensenya
avui a compartir els recursos materials però alhora ens mostra el que ben aviat
serà compartir l’àpat del seu cos i de la seva sang. El pa de l’Eucaristia, el
cos i la sang de Crist, ens alimentem per a l’amor, no per a l’egoisme, són la
llavor de la fraternitat vertadera. Compartint el cos i la sang de Crist
encetem la tasca que com a cristians tenim de fer desaparèixer la injustícia.