Dimecres XVII durant
l’Any
Santa Marta
Jo 11,19-27
«Ho creus això?». El
quart Evangeli posa en boca De Marta, d’una dona la confessió de fe en el
messianisme de Jesús, la confessió de que Ell és el Fill de Déu, el qui ha de
venir al món. Marta ens es presentada per Lluc en contraposició o
complementarietat amb Maria, com a dos models de vida, Marta la vida activa,
Maria la vida contemplativa. Maria però té quelcom molt important a
transmetre’ns, molt més que el seu model de vida; ens transmet la bona nova de
que Jesús és el Fill de Déu.
Mentre Maria ens
mostra amb el gest d’ungir els peus de Jesús que aquest és el Messies, l’ungit,
alhora que amb aquest gest anticipa la seva unció ritual que amb les presses
per sepultar-lo el divendres quedarà per fer a primera hora del diumenge quan
aleshores ja no caldrà perquè Jesús haurà vençut la mort. Ara aquí Maria
apareix com la receptora de la nova concepció de la resurrecció. Marta confessa
la seva fe en la resurrecció del darrer dia; Jesús li manifesta que Ell mateix
és la resurrecció i que qui creu en Ell encara que mori viurà, qui perdi la
vida per Ell la guanyarà i qui creu en Ell no morirà mai més. Jesús és la
resurrecció i la vida i creient això Marta veu que qui ha vençut la mort, qui
té poder sobre la mort sols pot ser el Fill de Déu. Les dones són testimonis
privilegiats en el quart Evangeli del missatge de vida de Jesús. Aquí Marta i
en la resurrecció Maria Magdalena. Marta confessa la seva fe en Jesús i
aleshores, després de la confessió, s’esdevé la resurrecció de Llàtzer, el seu
germà. Marta primer creu i després veu les conseqüències de la messianitat
d’aquell en qui creu, retorna la vida i això sols ho pot e aquell qui la donada.
Maria Magdalena veu primer, sense entendre, amb desconcert i certa por perquè
ha perdut el cos del seu mestre; Maria Magdalena està sumida en la tristor, el
plor, la solitud, la desesperança; la fe en Crist venç aquesta por i la mort
canvia el plor en goig; la tristesa en alegria; la solitud en companyia, la desesperança
en esperança. La fe en Crist canvia la vida, dona la vida i és vida. Llàtzer
però ha recuperat la vida mortal per tornar a morir, quan Jesús venci la mort
ens donarà una vida que ja no podrem perdre mai més, amb la seva mort i
resurrecció Crist ens dona la vida eterna, vencent el pecat i la mort ens
retorna la vida sense fi.
Com Pere, Marta
confessa que qui aquell qui té davant seu és el Fill de Déu. Marta diu a Jesús
«si haguéssiu estat aquí, no s’hauria mort el meu germà», però no cal estar al
seu costat, el que cal és creure en Ell, tenir-hi confiança i amb això obtenint
la vida que ja no acaba. Davant la mort, la pèrdua d’aquells amb qui hem
compartit aquesta vida ens envaeix com a Marta el desconsol; amb la fe en
Crist, en aquell que tot el que demana a Déu li és concedit, obtenim la Vida
amb majúscules.