Presentació del Senyor
Homilia predicada al Monestir de Poblet el 2 de febrer de 2016
Ml 3,1-4; Salm 23,7.8.9.10; He 2,14-18; Lc 2,22-40
Complint el que prescriu la Llei Maria i Josep ofereixen el seu fill,
el primogènit, al Senyor en record d’aquells primogènits d’Israel que Déu salvà
a l’Egipte i alhora Maria realitza la purificació ritual després del part. El
Fill de Déu es presentat davant de Déu; Maria concebuda immaculada i sempre
verge es purifica; els rituals prescrits en la Llei serveixen de marc a una
nova epifania.
Simeó, home just i pietós, puja al temple empès per l’Esperit i agafant
aquell infant en braços veu acomplerta la promesa del Senyor de no morir sense
haver vist al Salvador. També Anna dedicada nit i dia a la pregària, al dejuni
i al temple, eleva la seva acció de gràcies per aquest infant que creix fort i
entenimentat, que té a favor seu al Senyor i les revelacions sobre el qual
meravellen als seus pares.
Els qui
estimen, els qui desitgen, els qui dediquen llur vida a esperar són els qui
troben; és el llenguatge de l’amor, escriu sant Elred, que no entén més que el
qui estima. Aquesta epifania ens presenta a
Jesús com a font de llum, una llum que il·lumina a Maria, a Josep, a Simeó i a Anna. La llum que emana del verb
encarnat i s’irradia a tots aquells qui aspectants per acollir al Messies són
inspirats per l’Esperit per reconèixer-lo. Com Simeó i Anna que són
testimonis d’antuvi de la mort i resurrecció d’aquest infant i de la seva
missió salvífica universal.
La profecia
neix a iniciativa de Déu, en aquells que conreen la seva amistat i es revelada
per l’Esperit a qui està atent a la Paraula. Simeó i Anna han acumulat la
saviesa d’una vida dedicada a la recerca del rostre de Déu, dels seus signes,
de la seva voluntat. La seva ha estat una vida dedicada a fer el bé, a la
pregària i a l’espera atenta. El Senyor que ells buscaven, l'àngel de l'aliança
que desitjaven, ha entrat al seu temple i ells ho han vist i n’han estat testimonis.
Ells han resistit el dia de la seva arribada, s’han mantingut drets quan Ell ha
aparegut, aquell qui ha santificat en sí mateix als ministres i el culte amb
l’ofrena pura de la nova aliança, oferint-se Ell mateix.
Jesús s'ha
fet proper a nosaltres, s’ha emparentat amb nosaltres per fer-nos lliures, s’ha
fet en tot semblant a nosaltres i fent-nos germans seus ens ha fet fills del
Pare Ell esdevé així el gran sacerdot compassiu que després d’haver passat la
prova del sofriment, la seva passió i mort, un cop ressuscitat podrà confortar als
altres que som provats.
Simeó i Anna
icones de l’esperança, alcen les llindes i engrandeixen les portalades del seu temple
interior, perquè han reconegut al Senyor valent i poderós, al Senyor que vencerà
en el combat a la mort i que vencent-la ens obrirà a tots les portes de la
glòria. Simeó i Anna han vist al Messies i en Ell han reconegut la porta de la
salvació per a tots els pobles. Simeó ha agafat en braços amorosos al Salvador,
Crist amb amor ens ofereix la salvació, si nosaltres estimant-lo li obrin els
braços.
En Simeó i
en Anna és l’amor el que parla, el desig d’amor el qui crida, l’amor el qui
reconeix. Amor que és profecia, proximitat i esperança, que com en Simeó i en
Anna, defineix la vida consagrada a Déu, deia ahir el Papa Francesc.
I si també
nosaltres volem agafar en braços a Jesús i fer-nos dignes de deixar aquest món
havent reconegut al Salvador, cal deixar-nos conduir per l’Esperit i estimar, i
un cop arribats al temple, que és la seva Església, esdevenir-ne pedres vives.
Aleshores podrem anar-nos-en en pau, perquè estarem certs que els nostres ulls
veuran al Salvador, aquella llum que es revel·la a totes les nacions, gloria
del seu poble que som nosaltres.