Sants Bernat, Maria i Gràcia,
màrtirs.
2 de setembre de 2017
Sir 51,1-12; Salm 12; 1Pe 3,14-17; Mt 10,17-32
«Els
qui sofriran amb constància fins a la fi se salvaran». Ben Ahmet Almanzor,
sofrí amb constància fins a la fi, ell i les seves germanes foren cridats pel
Senyor d’una vida còmode a una vida de testimoni. Aquell jove nascut a Carlet
se sentí cridat per Déu; aquí els cants dels monjos foren l’instrument del que
es valgué Déu per convertir-lo del príncep Ben Ahmet en el monjo fra Bernat;
naixent així a Poblet a una nova vida, a una vida en Crist. La vida del cristià
es fonamenta en un goig immens, el de la certesa de la salvació; un goig que el
monjo Bernat decidí generosament de compartir amb els seus aconseguint que el
seguissin les seves germanes i així pel martiri tots tres junts nasqueren a la
vida vertadera i eterna a Alzira. Sofriren pel fet de ser justos, no els
espantà allò que esporugueix a la gent, perquè saberen donar resposta,
serenament amb respecte donant raó de l’esperança que tenien en el seu cor,
guardant neta llur consciència. Sofriren per haver obrat el bé, per haver
volgut compartir el màxim bé, la seva fe, que els fou concedida per voler de
Déu. Déu esdevingué el seu protector tot i que semblava que el seu cos sucumbia
a la mort davant llurs enemics, que queien davant la traïció del seu germà; tot
i que semblaven atrapats en el llaç dels qui volien devorar-los, dels qui els
volien la mort; com si es trobessin ran de l’abisme, a tocar del fons del país
dels morts i que girant-se al seu voltant ningú no els ajudava, compartint la
solitud de Crist a la creu. No es preocuparen ni del que havien de dir ni del
que havien de fer; en ells parlava i actuava l’Esperit del Pare i per això a la
fi se salvaren. Tot i que el seu destí fou tingut pels homes per un mal, ells
estaven certs de tenir al Senyor al seu costat i donaren així testimoni davant
dels estrangers.
Avui
sant Bernat màrtir torna a Poblet, coronant de primavera l’abadia, com no es
marceix la murtrera dins d’Alzira i de Carlet. Avui Ben Ahmet Almanzor, la
memòria del monjo fra Bernat, es fa present de nou en aquest el seu monestir. Una
imatge no és res i ho pot ser tot; un tros de bronze sortit de la mà d’un
artista pot esdevenir penyora i memòria d’una vida dedicada a la recerca de Déu
donant testimoni joiós, encomanadís de la bona nova de l’Evangeli. Aquesta
imatge que avui lliureu i que ve de Carlet, on nasqué a la vida terrena, i
d’Alzira on nasqué a la vida vertadera, aquella que no te fi; arriba a Poblet com
si de nou aquell jove s’embadalís amb els cants de lloança a Déu d’aquesta
comunitat que com ell cerca Déu sota la Regla de sant Benet i tornés així a
néixer a una vida de fe per encomanar-nos de nou la joia de la salvació.
Bernat,
Maria i Gràcia continuen essent avui testimonis de fe, ho són enmig de les
vostres poblacions en terres valencianes, on el rei Jaume sojornà i recuperà el
culte a aquests màrtirs insignes perquè fent-ne memòria no s’oblidés ja mai
llur testimoni. Bernat, Maria i Gràcia sortiren a sembrar tot plorant i tornaren
cantant d’alegria; sembraren amb llàgrimes als ulls i ara criden de goig a la
sega. L’amor els enfortia i els feu vèncer en el combat plens de joia i de
coratge. El que se'ls va confiar, ho varen retornar amb escreix, donant la seva
vida per Crist.
Que,
seguint l’exemple de Bernat, Maria i Gràcia, Déu ens doni sempre la força de
ser els seus testimonis. Ens doni la força per viure l'esperança cristiana en
el martiri amagat de cada dia.