Martiri de sant Joan
Baptista
29 d‘agost de 2017
Monestir de Puigraciós
1Te 2,1-8; Salm 138; Mc 6,17-29
El Senyor
coneix els nostres secrets, els nostres propòsits, per a Ell tots els nostres
passos li son coneguts i és admirable com ho sap tot, tant admirable que no ho
podem entendre. Avui ens surten al pas en la litúrgia de la Paraula dos
personatges claus per a la història de la salvació, dos pilars de la nostra fe:
Joan i Pau. En la història del martiri del baptista no hi falta cap ingredient:
malicia, poder, caprici, venjança i desig i també respecte, protecció i
covardia per part d’Herodes i l’amor dels seus deixeble que recuperen el seu
cos per posar-lo en un sepulcre, com els deixebles de Jesús demanaran el seu
cos a Pilat per sepultar-lo. Joan Baptista és el precursor, aquell qui preparà
els camins del Senyor, qui li obrí una ruta i presencia la teofania del Jordà.
És aquell de qui ens diu l’evangelista Lluc, que encara no nat dansà i saltà
ple d’entusiasme en el si d'Elisabet davant Maria l’arca de la nova aliança,
com David dansà davant de l'Arca que entrava a Jerusalem. El profeta de
l’altíssim que anuncià al poble la salvació, el més gran nascut de dona però que
tot i això no era ni tant sols digne de deslligar el calçat del Messies. Aquell
de qui deia Elred de Rievall que com Elies fou el model de vida eremítica en
l’antiga aliança, així ho era Joan, que va venir amb llur mateix poder i
esperit, en la nova aliança. Pau és el darrer dels deixebles, el qui de
perseguidor esdevingué perseguit per Crist, el qui per Ell sofreix maltractes i
ofenses, el qui té la valentia d’anunciar la Bona Nova enmig d’un combat
duríssim, el qui mira de guanyar-se el favor de Déu més que el dels homes,
aquell qui no ha adulat ningú, ni ha cercat pretextos per guanyar diners, el
qui es feu amable com la mare que acarona al seu fill amb l’únic desig de
guanyar-ne molts per al Regne fins al punt de donar la seva pròpia vida. La mà
del Senyor era damunt de Joan i de Pau. És la missió que el Senyor els
adjudicà, que ens adjudica a cadascun de nosaltres. El Senyor crida a cadascun
dels batejats a una missió concreta, a ser testimonis de la Bona Nova, a ser
llavor del Regne. No és pas una tasca fàcil, ho sabem prou; no fou fàcil ni per
a Joan, ni per a Pau ni per als deixebles; quan tant més difícil ho ha de ser
per a nosaltres que no tenim pas la seva fortalesa. El Senyor ens ha cridat a
ser testimonis seus mitjançant la vida comunitària, seguint la Regla del nostre
Pare sant Benet; una vida de pregària i de treball que té com a centre la
Paraula i com a objectiu no anteposar res, absolutament res, a Crist. En
aquests temps d’incerteses i de pors, el Senyor ens crida a ser testimonis del
Regne, testimonis d’esperança. Amb la nostra vida discreta, humil i callada hem
de fer dels nostres monestirs fogars on no hi hagi lloc per a la por i sí per a
l’esperança. Els profetes i la llei varen profetitzar fins que va venir Joan,
ell era l’Elies que havia de venir; el qui va obrir la ruta al Senyor, el qui
va donar llur vida per no negar la veritat; que és Crist, Ell és el camí, la
veritat i la vida.