Diumenge XXIII Durant l’any / B
9 de setembre de 2018
Ermita de la Mare de Déu dels Torrents
Is 35,4-7a; Salm 145,6c-7.8-9a.9bc-10;
Jm 2,1-5; Mc 7,31-37
Si algú al llarg de la història
de la salvació, llevat del mateix Crist, no ha tingut por, aquesta ha estat Maria.
Els seus ulls es desclogueren en veure l’àngel que li anunciava el proper
infantament, essent verge, per obra de l’Esperit Sant, per voluntat de Déu. Les
seves orelles s’obriren per escoltar ben atentament la salutació, el “Déu vos
guard Maria, plena de gràcia”, que li adreçà el missatger de l’altíssim.
Aleshores la seva llengua cridà de goig i esclatà en un dels cants més
meravellosos, el Magnificat.
Aquell qui vingué per Maria i en Maria,
que es gestà en el si de Maria, és el Senyor que es manté fidel per sempre. És
aquell qui fa justícia als oprimits, qui dona pa als qui tenen fam, que
redreça als vençuts, guarda als forasters i capgira el
camí dels injustos. És el Fill de Déu fet home en Maria. Maria sabent ben bé
qui era el seu fill, sabent que era aquell qui tot ho fa bé, que fa que els
sords hi sentin i els muts parlin; sabé també guardà el secret, ella sí; perquè
ella no ho explicà sinó que ho visqué.
Els destinataris privilegiats de
l’acció de Déu són els desvalguts. Per això cal obrir-nos, parar ben bé
l’orella i el cor al que Crist ens vol dir avui en l’Evangeli, atents i
amatents com Maria. Perquè també avui prop nostre, com sempre, hi ha oprimits
als qui fer justícia, afamats als qui donar pa, cecs
als qui donar la vista, justos als qui estimar, forasters als qui acollir i
guardar; avui també el Senyor ha de regnar. Si creiem en Jesucrist, en que és
el Fill de Déu fet home, igual en tot a nosaltres llevat del pecat, aquell qui
s’encarnà en aquella modèlica dona, escollida per Déu per fer-hi estada; no hem
de fer diferències entre homes i dones, entre uns i altres, per la manera de
pensar, pel que tenen o no tenen, per la llengua que parlen, pel seu color o llur
procedència; no hem de jutjar amb criteris dolents sinó que hem d’escoltar i
atendre als pobres en aquest món perquè Déu els ha constituït hereus
privilegiats del regne que ha promès als qui l’estimen.
També a nosaltres, com digué a Maria,
el Senyor ens diu “Efata”, ens convida a obrir la boca per clamar contra les
injustícies de les que nosaltres mateixos som responsables i ens convida,
sobretot, a actuar moguts sempre i tant sols per l’amor. «El qui estima Déu,
amb ser-li plaent en té prou, perquè la recompensa més gran que podem desitjar
és el mateix amor; l’amor, en efecte ve de Déu, de tal manera que Déu mateix és
amor.» (Sant Lleó el Gran, Sermó 92 1,2)
Maria per damunt de tot estimava,
estimava a Déu i per això el seu esperit celebrà al Déu que salva, i malgrat la
seva petitesa Déu l’havia escollit per obrir el seu cor a l’amor que és més
gran que qualsevol altre amor. Ella fou valenta, no tingué por, tal com li
demanà l’àngel. Per Maria vingué l’estepa de la que brollà l’aigua de la
salvació, aquella de la qual els qui en veuen mai més no tindran set; per Maria
vingué l’estany on hi havia una terra xardorosa; per ella vingué aquell qui
sacià la set del país, la set de tota la humanitat, omplint la terra de fonts
d’aigua. També nosaltres hem de perdre la por a capgirar els camins dels
injustos, a ser portadors de justícia, de pa, de llibertat; en definitiva
d’amor.
Perquè la nostra fe, confiada com
la de Maria, és en aquell qui es manté fidel per sempre, en el Senyor que ve a
salvar-nos, a estimar-nos i, també a empeny’ens a salvar i a estimar. L’odi, la
rancúnia són ben humans; però els creients no podem tenir altre resposta que
l’amor i la confiança en Jesús, fill de Déu i fill de Maria. Com diu l’apòstol
sant Pere hem de treballar amb tot l'esforç perquè la nostra fe vagi
acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement; el coneixement, del
domini de nosaltres mateixos; el domini, de la constància; la constància, de la
pietat; la pietat, de l'estimació fraterna; l'estimació fraterna, de l'amor.
Perquè, si posseïm en abundància aquestes qualitats, no quedarem inactius ni
sense fruit en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist. El qui no les
posseeix no hi veu, és cec. Per tant hem d’esforçar-nos per refermar en nosaltres
la crida i l'elecció de Déu; si ho fem així, mai no caurem, i ens serà
concedida generosament l'entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador
Jesucrist.
Que Maria sota l’advocació dels
Torrents vetlli, des d’aquest lloc on volgué residir, per tots els nostres
convilatans, pel nostre poble, per l’Església, pel Papa Francesc, pel nostre
bisbe Jaume i pels altres pastors. Que Maria ens protegeixi i intercedeixi per
nosaltres davant de Déu que és amor, vertader amor.