dilluns, 2 de març de 2020

Dilluns de la setmana I de Quaresma

Dilluns de la setmana I de Quaresma
Santa Maria de Vallbona
2 de març 2020
Lv 19,1-2.11-18; Salm 18,8.9.10.15 i Mt 25,31-46

Vet aquí les ofrenes i holocaustos que plauen al Senyor.  Ens ho diuen les lectures d’avui ras i curt. El Levític en negatiu; el Senyor no vol que mentim, ni jurem, ni retinguem pagues, ni maleïm, ni donem sentències injustes, ni robem, ni tinguem malícia, ni enveja, ni rancúnia, ni ens vengem, ni parlem malament dels altres; que tots són pecats que fan mal al proïsme. Ens ho diu Jesús en positiu que hem de visitar, d’acollir, de vestir, de donar de menjar, de saciar la set. 

Aquesta és la llei perfecta del Senyor que canta el salmista; perquè com ens deia el profeta Joel en començar aquest temps quaresmal, aquest camí cap a la Pasqua, el dimecres de cendra, ens hem d’esquinçar el cor, no pas els vestits, ens hem de convertir interiorment, no pas de façana, tocant campanes o trompetes, perquè ens mirin com en som de bons; no fer el bé pel ressò mediàtic diríem avui, sinó que és allò amagat que sols veu Déu el que li plau. 

La conversió de cor s’ha de traduir en deixar de fer el mal i en fer el bé, sinó no hi ha conversió. Fer el bé, sense condicions perquè Jesús no ens diu si el que està a la presó ho està justament o injustament, si s’ha penedit o no; no ens diu si el foraster va sortir del seu país amb o sense papers, no ens diu si el malalt estava en una situació de risc; si el despullat es va gastar el que tenia en una addicció. Jesús ens diu que davant del germà que sofreix la nostra actitud de creients ha de ser la d’ajudar no pas amb retrets, amb cauteles; sinó amb oblit i amb perdó, que són dos eixos de la nostra fe; amb generositat, amb amor. 

Darrera de cada persona que és forastera, està famolenca, assedegada, despullada, a la presó o malalta, hi ha Crist mateix, perquè Ell està sobretot en els que més pateixen, en els que menys tenen; per això el que fem o deixem de fer amb els nostres germans ho fem o ho deixem de fer al mateix Crist. 

Per fer el bé, per fer el que el Senyor disposa, cal que s’hi adeqüin els nostres pensaments, les paraules que surten dels nostres llavis i així amb les nostres obres venerarem en esperit i en veritat al Senyor. 

Aquesta és la vertadera conversió, no n’hi ha d’altre; sols així podrem intentar de ser sants com ho és el Senyor, el nostre Déu i d’avançar cap al Crist mort i ressuscitat per a la nostra salvació, de caminar cap al seu regne.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.