Diumenge VI de Pasqua
Capella de Santa Caterina
17 de maig de 2020
Fets 8,5-8.14-17; Salm 65,1-3a.4-5.6-7a.16 i 20; 1Pe 3,15-18; Jo 14,15-21
En
aquest temps Pasqual anem acostant-nos a poc a poc a dos moments centrals de la
nostra fe. Ja a les portes del sepulcre Jesucrist va anunciar a Maria Magdalena
que tornava al Pare, això ho celebrarem en la solemnitat de l'Ascensió diumenge
vinent, una setmana més tard recordarem l'arribada de l'Esperit Sant sobre els
deixebles reunits en el cenacle, moment culminant i molt important per a la
comunitat apostòlica i per a tota l'Església.
Avui
veiem com ja els deixebles van anunciant la bona nova de l'Evangeli, el
missatge del ressuscitat. Felip és escoltat a Samaria i allí realitza prodigis
en el nom del Senyor. Però també veiem com l'evangelització d’aquesta comunitat
és encara incompleta, necessita de l'arribada l'Esperit. Tant sols, ens diuen
els Fets dels apòstols, havien estat batejats en el nom de Jesús i era
necessari que rebessin l’Esperit Sant. Seran Pere i Joan els encarregats d’imposar-los
les dues mans i amb la senzillesa d’aquest gest fer-los partícips la gràcia de
l'Esperit Sant. La conversió necessita d’aquesta triple faceta: L’acolliment de
la Paraula de Déu, el baptisme i la força L'Esperit Sant.
A
partir d'aquí és necessària una actitud generosa sempre a punt per donar una
resposta a tot aquell que ens demani raó de la nostra esperança. En aquests
temps, en aquestes setmanes en què l'angoixa, la por i la incertesa han omplert
les nostres vides; és més necessari que mai donar raó de la nostra esperança
que es fonamenta en l'Evangeli, en la persona de Crist, mort i ressuscitat, i en
la força L'Esperit Sant. La nostra fe es fonamenta en aquell el cos del qual va
morir en la Creu, però que per l'Esperit va reprendre la vida, una vida eterna,
per sempre, en plenitud amb el Pare. Crist tornà al Pare, però per la força de
l'Esperit, restarà per sempre al nostre costat, unit a nosaltres pels llaços de
l'amor, els mateixos llaços que uneix al Pare amb el Fill i l'Esperit Sant.
Benvolguts
germans i germanes, avui de nou en aquest temps Pasqual a les portes l'ascensió
del Senyor i de l'arribada Esperit Sant, podem tornar a reunir-nos; potser
encara no amb la normalitat què seria de desitjar, però sí almenys podem fer-ho
compartint així la joia de la Pasqua. Parlar d'alegria en aquests temps de
dolor, d’incertesa, d'angoixa, en els que tanta gent sofreix per la malaltia,
per la mort de tants éssers estimats, molts d’ells en la solitud sense la possibilitat
de donar-los una última abraçada; en aquests temps en que l'angoixa mira també
cap a les conseqüències econòmiques de la pandèmia; nosaltres des de la nostra
fe hem de traslladar un missatge d'esperança, donant així raó de l'esperança que
fruit de la resurrecció del Senyor habita en els nostres cors.
També
a nosaltres ens sorgeixen preguntes, dubtes i hem de buscar en la figura del
Crist ressuscitat per la força de l'Esperit, per la voluntat del Pare, la força
necessària per a traslladar un missatge d'esperança, que és sempre un missatge
d'amor, d’aquell amor que ve de Déu que ens estimà tant com per a enviar al seu
fill per a ser com nosaltres, excepte en el pecat, i compartir així les nostres
pors, les nostres angoixes, les nostres incerteses, el nostre dolor i la nostra
mort. Déu no vol el mal, no vol el dolor, no li agrada veure'ns sofrir. Girem
la nostra mirada vers el Senyor, confiadament, amorosament, esperançadament.
Vers Ell, el just que va morir pels injustos, per a conduir-nos cap a Déu. Ell
mai rebutja la nostra súplica i mira sempre amb amor aquell qui l'invoca.
Envigorits
per la força del Crist ressuscitat, esperançats per la seva gloriosa ascensió vers
al Pare del cel i il·luminats per la llum de l’Esperit Sant; celebrem avui amb
joia el memorial del Senyor, el record de la seva admirable resurrecció que és
motiu de joia i esperança; sempre ho és, però més que mai en aquest temps
d’incertesa i de dolor.