Diumenge XVI durant l'any / Cicle B
Capella de santa Caterina
Diumenge 18 de juliol de 2021
Jr 23,1-6, Salm responsorial 22,1-3.4.5.6, Ef 2,13-18 i Mc 6,30-34
El
poble d’Israel vivia entre pletes i ramades, d’aquí que Jesús empri un
llenguatge que es feia entenedor per als qui l’escoltaven tenint a més present
que David, el gran rei, havia estat tret de pasturar ramats per a ser ungit
capdavanter del poble d’Israel. Jesús es mou per l’anhel de tirar endavant la
seva missió i alhora per la compassió. Jesús ho vivia tot des de la compassió,
no mirava als altres amb altivesa, ni amb menyspreu, ni amb indiferència; ho
feia mogut per l’amor. Un amor que es dirigeix a les persones que li surten al
pas, un amor diguem individualitzat cap als malalts, els qui ploren la mort
d’un ésser estimat, els endimoniats i els pecadors; però també un amor
col·lectiu cap al conjunt del poble d’Israel a qui veu perdut enmig del brogit
del seu món. Ell és aquell pastor de qui el profeta Jeremies digué que passa
comptes per reclamar tot el mal que han fet al seu ramat, aquell qui recull les
ovelles de tots els països per fer-les tornar als seus prats.
Nosaltres
sovint ens engresquem en polèmiques inútils sense parar atenció en les ovelles
febles, en les malaltes, en aquelles a qui ningú cura i de qui ningú té cura; encara menys prestem
atenció a aquelles a les que ningú s’acosta o las que s’han perdut sense
interessar a ningú d’anar a cercar-les ni de trobar-les. No som aleshores
vertaders seguidors de Crist, perquè Déu vol per a tots els seus fills la vida,
alimentar-nos en el bon prat que és la seva Paraula i deixar-nos-hi reposar.
Déu no vol la mort del pecador, sinó que es converteixi i que visqui; Ell tant
sols vol que fem camí cap a la veritat i la vida.
Morint en la creu ha volgut fer morir l’enemistat
que nosaltres ens entestem en mantenir i augmentar; Crist ha vingut a
portar-nos la pau a tots, als qui eren lluny i als qui eren a prop; per tant
qui som nosaltres per dividir, per discriminar, per allunyar o per rebutjar? Vora
Jesús hi havia els apòstols, el seu cercle més íntim, els seus amics; però
Jesús no pot estar-se de pensar en tota aquella gent que anava i venia, que els
importunava perquè no els deixava ni temps per a menjar ni per descansar; no es
plany perquè li destorben el repòs i li esguerren els plans; Ell anteposa
davant de qualsevol altra cosa l’atenció als qui el cerquen, a ell la gent no
li fa nosa, encara que sàpiga que alguns s’hi acosten per curiositat, d’altres
per l’interès de ser alimentats o d’altres per ser guarits i alliberats del
mal. Ell sempre té present a tothom i aleshores se’n compadeix i els instrueix
llargament.
Sabem
ben bé que nosaltres som les ovelles i no pas el pastor que és Crist, però
podem aprendre de la seva manera de fer, aprendre a mirar al nostre voltant per
descobrir-hi aquell qui té necessitat de compassió i avui al nostre voltant hi
ha set de compassió, el nostre món està assedegat de misericòrdia. Sabem que
tant sols Déu és pare i font de misericòrdia, però nosaltres en podem ser
dispensadors, distribuïdors de la misericòrdia del Pare i per esdevenir-ho ens
cal reposar amb Ell vora l’aigua, deixar-nos guiar per Ell per camins segurs,
deixar-nos acompanyar per la seva bondat i el seu amor tota la vida. Tant sols
rebent d’Ell, podrem compartir amb els altres.
L’Eucaristia
dominical és l’oportunitat privilegiada que se’ns ofereix cada setmana per
poder amarar-nos de la misericòrdia del Senyor i poder així compartir-la amb
els altres. Visquem-la doncs amb goig i amb el ple convenciment de que Ell es
fa present realment ara i aquí en la seva Paraula, amb el seu cos i la seva
sang, per compadir-se de nosaltres i instruir-nos llargament.