Santíssima Trinitat
Cicle C
Diumenge 12 de juny de 2022
Pr 8,22-31; Salm 8,4-5.6-7.8-9; Rm 5,1-5 i Jo 16,12-15
Déu és Pare, amor omnipotent.
Déu és Pare totpoderós. Déu
no pot ser comparat amb res d’aquest món i fer-ho seria reduir-lo a una cosa
merament humana, seria fer-ne un ídol i per molt que ens hi esforcem la raó
humana no en pot captar la seva totalitat ni abastar-ne tota la seva realitat; perquè
Déu és per si mateix inefable. La cerca de Déu, l’obertura del cor de l’home
vers Déu té lloc en un moment concret per a cadascun d’ells, en unes
circumstàncies històriques concretes i és en aquest escenari particular on la
comunicació entre Déu i l’home és realitza de manera concreta i en unes
circumstàncies determinades. L’home creu perquè vol creure, perquè la fe en Déu
és fruit de la llibertat amb que Déu ha creat a l’home i al mateix temps l’home
creu perquè Déu s’obre a l’home per la gràcia.
Aleshores quan l’home s’ha preguntat per l’absolut, quan ha
obert el seu cor a la revelació de Déu i a la seva gràcia rep la revelació d’un
Déu trinitari: Pare, Fill i Esperit Sant. La particularitat del Déu cristià és aquest
seu caràcter trinitari, difícil d’expressar i que es podria definir com una
dinàmica d’amor ja que Déu no es dona a conèixer per especulacions filosòfiques,
sinó per les seves obres en la història; un Déu amb una pluralitat de
propietats que no li resten pas unitat interna ni res de la seva essència. Un Déu
que crea amb la Paraula, amb la saviesa i amb l’Esperit. Ho fa com ens en parla
el llibre dels Proverbis, infantant com a primícia tot el que ha fet,
compartint amb l’home les seves delícies.
Déu és Fill, amor fet carn.
La gran delícia compartida amb l’home és la seva mateixa
divinitat. El qui és la Paraula, fent-se home, canvià la imatge del Pare i aquesta
va canviar davant de tota la humanitat. Com ens diu sant Pau a la carta als
Romans: «Vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure
en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: “Abbà, Pare!”»
(Rm 8,15). La revelació pública de Jesús consisteix en la proclamació de que és
el Fill de Déu enviat pel Pare per salvar el món. La finalitat de la seva obra
redemptora és que tots creguin i tinguin vida eterna. Els homes per a esdevenir
fills amb el Fill són convidats a seguir el camí de Crist. És la gràcia cara explicitada per Dietrich
Bonhoeffer, cara perquè és seguiment, condemna el pecat i li ha costat la vida
al Fill de Déu i gràcia perquè Déu ha lliurat
al seu Fill; o com ens diu el Concili Vaticà II: «Jesucrist, Verb fet
carn, enviat “home als homes”, “parla les paraules de Déu” i completa l’obra
salvadora que el Pare li encarregà de fer» (Dei Verbum, 4).
La voluntat salvífica de Déu fent-se home, despullant-se de
si mateix,, de la seva condició divina, es manté ferma fins a l’acceptació per
Jesús de la seva mort, i no és la seva mort la que aporta la salvació sinó el
seu autolliurament, com ens explica abastament la carta als Hebreus. Perquè el
pla salvífic no suposa cap minva de la llibertat personal de Jesús sinó que la
seva voluntat consistí en mantenir-se fidel a la missió confiada pel Pare, la
de fer-nos per Ell i amb Ell fills de Déu. «Estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist», ens ha dit l’Apòstol,
perquè Crist ens ha vingut a portar la pau i aquella esperança que no pot
defraudar.
Acceptant que Crist és el Senyor, l’home fa un acte valent i
lliure de compromís i de fe; de fe en el caràcter messiànic de Jesús, en la
seva mort redemptora i en la seva resurrecció salvadora; de compromís amb la
seva vida, és a dir les seves obres i el seu missatge. Confessant que Jesús és
el Fill de Déu que fou enviat pel Pare, que s’encarnà per obra de l’Esperit, que
morí i ressuscità per nosaltres, l’home de fe s’implica també amb la humanitat
ja que existeix continuïtat entre Crist i l’home, creatura de Déu, i per mitjà
de Crist, home perfecte, l’home pot arribar a la unió amb Déu, a compartir la
delícia de la seva divinitat.
Déu és Esperit Sant, l’amor que mou l’Església.
Amb Crist l’Esperit fonamenta la relació entre la humanitat
i la divinitat de Jesús, la Paraula feta home. És aquesta una presència
explícita en l’origen de la concepció de Maria per obra de l’Esperit Sant, és
també l’Esperit qui mou a Jesús en la seva història humana i és l’Esperit el
que, malgrat les febleses tant físiques com morals dels seus membres, mou a
l’Església. Maria, Mare de l’Església, és el model perfecte d’acolliment del
misteri trinitari perquè va acollir la voluntat del Pare i va concebre al Fill
per obra de l'Esperit Sant. L’Esperit és alhora qui fa realitat l’oferta
universal de la gràcia de Déu en Jesucrist i esdevé també el principi immediat
de la vida en el seguiment de Crist, especialment present en els sagraments de
l’Església. L’Esperit vessa així en els nostres cors de manera concreta l’amor
de Déu, com ens ha dit l’Apòstol.
El coneixement del caràcter trinitari de Déu està present en
l’autorevelació de Déu en Jesús de Natzaret; la fe trinitària no és el producte
d’una especulació racional sinó la manifestació de Déu com el Pare de
Jesucrist, la Paraula feta home, i do de l’Esperit. Paraula i Esperit no són
poders subordinats de la realitat divina, no són la divinitat manifestada en la
història; són manifestació de la realitat relacional personal de Déu; Déu és
Pare, és Fill i és Esperit Sant. L’Esperit és el do amb el que Déu es dona com
el que és, l’amor entre el Pare, el Fill i l’Esperit. Déu Pare comparteix
eternament amb el Fill i l’Esperit la seva vida divina, i la vol compartir
també amb les seves creatures enviant al món al Fill i a l’Esperit Sant.
És aquest Esperit qui revela al Senyor ressuscitat com el
Fill de Déu, aquell qui patí, morí i ressuscità essent l’enviament de l’Esperit
Sant la consumació de l’autocomunicació del Déu ú i tri; en l’Esperit Déu surt
fora de si en el procés de l’autocomunicació als homes. L’Esperit és el vincle
personal de la unitat entre el Pare i el Fill, Esperit del Pare i del Fill; una
dinàmica eterna d’amor en la que és donat pel Pare i rebut pel Fill, un, amor donat,
i l’altre, amor rebut. En expressió de sant Agustí es tracta de l’amant, l’amat
i l’amor; un Pare amant, un Fill amat i un vincle que els uneix als dos,
l’Esperit amor. L’Esperit de la veritat que és qui ens guia cap a la veritat
sencera, com ens ha dit el quart Evangeli.
Déu és el nostre Pare i creador, Déu com a Fill ens ha fet
fills del Pare per obra i gràcia de l’Esperit Sant. En paraules del Papa Benet:
«Tres persones que són un sol Déu,
perquè el Pare és amor, el Fill és amor, l'Esperit és amor. Déu és tot amor i
només amor, amor puríssim, infinit i etern. No viu en una esplèndida solitud,
sinó que més aviat és font inesgotable de vida que incessantment es lliura.» (7
de juny de 2009).