Sant Bernat
20 d‘agost de 2023
Sa
7,7-10.15-16; Salm 62; Fl 3,17-4,1; Jo 17,20-26
«Viam dicit humilitatem, quae ducit ad veritatem: altera labor, altera fructus laboris est.»
«A la humilitat se l’anomena camí
que porta a la veritat. La humilitat és l’esforç; la veritat el premi a
l’esforç.»
(Liber de gradibus humilitatis et superbiae, I,1)
La vida de sant Bernat és tota ella un camí cap a Déu. Semblava ben orientada a la riquesa i al poder, a l’or i a la plata, en definitiva als plaers mundans; però ell preferí l’enteniment i la saviesa, preferí la seva claror com a llum per als seus passos i al Senyor com a guia vers aquesta saviesa que més que docte és una saviesa de cor. Cercava Déu, tenia set de Déu i li fou permès de contemplar-lo al seu santuari, de beneir-lo i de lloar-lo tota la seva vida i enamorat com estava del Crist fou feliç sota les seves ales.
Bernat fou un enamorat del Crist, el preferí a Ell
a tota altra cosa però la seva grandesa radica en que essent gelós pel seguiment
del Crist no fou un gelós del Crist, sentí sempre i en tot moment la vertadera
necessitat de compartir amb els germans aquesta perla de gran valor per la qual
deixà tota altra riquesa caduca i efímera. La seva vida cristiana, comunitària,
monàstica fou una vida per Crist i una vida viscuda amb i pels germans. Inicià
així la seva vida a Citeaux envoltat de parents i amics que amb ell emprenien l’estret
camí del monaquisme cenobític i acabà els seus dies amb la joia de veure una extensa
nissaga filla de Claravall, entre d’altres nosaltres mateixos. El seu camí fou
des de la seva entrada a Citeaux un camí per a ser viscut en comunitat.
Nosaltres encara avui maldem per seguir el seu
exemple, per viure segons el model que tenim en ell que poc a poc, pas a pas
guiat pel Crist anà configurant-se amb Ell per adquirir la ciutadania del cel.
Maldem avui també per seguir el camí que Bernat de Claravall ens indica, el de
l’amor viscut des de la humilitat, en el que es cerca la veritat, es troba la
caritat i es comparteixen els fruits de la saviesa (Liber de gradibus
humilitatis et superbiae, II,5). Maldem avui també nosaltres per ser el seu
goig i la seva corona, apartant-nos de l’estil de viure contrari al Crist,
mirant d’evitar el camí que porta a la perdició perquè seguint les seves
paraules, plenes de saviesa i de seny, ens mantinguem sempre en el Senyor.
Bernat ni pregà, ni visqué només per ell, visqué, pregà i lluità per compartir
amb els seus germans, també avui amb nosaltres, la gloria que rebé del Senyor
com a premi a la seva fidelitat. Sempre amb l’objectiu d’arribar i compartir
tots junts la vida eterna, tal com diu sant Benet a la Regla.
«Est ergo via descensionis, sicut et ascensionis. Et via est ad bonum, et via est ad malum. Cave malam, elige bonam.»
«Hi ha un camí cap a dalt i un
altra cap a baix. Un camí que porta al bé; un altra que porta al mal. Guarda’t
del mal camí i tria el bo.»
(Liber de gradibus humilitatis et superbiae, IX,24)
El camí escollit per sant Bernat per anar cap a Déu, el camí que li proposaren la saviesa i l’enteniment, el camí que ens proposa a nosaltres no és altre que el de l’amor. Un camí d’amor cap a aquell qui és l’amor. Perquè el Senyor «fa que l’estimem, més ben dit, es va fer per a ser estimat. A Ell és a qui esperem perquè a Ell és a qui s'estima amb més goig i a qui mai s’estima en va. El seu amor provoca i premia el nostre. El precedeix amb la seva bondat, el reclama amb justícia i l’espera amb dolçor.» (Liber de Diligendo Deo, 22).
Bernat de Claravall fou un enamorat de Crist, la seva passió, el sentit únic i darrer de la seva vida no fou altra que cercar el camí cap a la veritat i recórrer-lo amb aquell qui és la veritat com a guia i capdavanter; però a cada pas seu es girà vers els seus germans, es gira també avui vers nosaltres per indicar-nos la via, per convidar-nos a no defallir, per animar-nos, per esperonar-nos a seguir com ell endavant moguts sempre per l’amor. «Un pot treballar de franc sense amor i un altre estimar sense cap esforç. El primer perd tot el que fa; el segon pel seu amor mai no fracassa.» (Apologia ad Guillelmum Abbatem, 8).
Aquest és el seu gran llegat, el llegat més preuat que ens podia deixar, un camí cap a Déu centrat en l’amor a Crist i als germans. Bernat fidel deixeble de sant Benet, aimant de la Regla als ulls del món ho deixà tot per no tenir res; als ulls de Déu res no tenia i ho va obtenir tot. Benet, Bernat, com Robert, Alberic o Esteve i amb ells tants d’altres recordats i no recordats, ens són avui models i exemples.
La iconografia representa a sant Bernat no pas abraçant la creu, sinó essent ell abraçat pel crucificat. Aquesta abraçada íntima entre divinitat i humanitat, que sant Bernat compara amb el petó del que parla el Càntic dels Càntics (cf. Sermons Super Cantica Canticorum II), s'estén des de la persona de Crist fins aquells als qui Ell arriba. Una trobada que té per escenari la vida diària, en un temps i un l'espai concret, diferent per a cada persona; però amb un element sempre comú; és Crist qui es creua en la vida de tota persona, Crist qui es creuà en la vida de Bernat de Claravall i també en la nostra vida; Crist que quan ens troba ens sacseja la consciència i cerca el nostre penediment i la nostra conversió amb el seu amor. (Cf. Sant Joan Pau II. Audiència General 9 d’agost de 2000).
En paraules del Papa Benet XVI: «La nostra llum, la nostra veritat, la nostra meta, la nostra satisfacció, la nostra vida no és una doctrina religiosa, sinó una Persona: Jesucrist. Molt més allà de la nostra capacitat de buscar i desitjar a Déu, ja abans hem estat buscats i desitjats, més encara, trobats i redimits per ell. La mirada dels homes de tots els temps i de tots els pobles, de totes les filosofies, religions i cultures, troba finalment els ulls oberts del Fill de Déu crucificat i ressuscitat; el seu cor obert és la plenitud de l'amor.» (Heiligenkreuz, 9 de setembre de 2007).
La llum, la veritat, la meta de Bernat fou Crist, fou trobat, cridat per Crist a seguir-lo a Citeaux i Crist crucificat amorosament l’abraçà. Crist que en paraules de Bernat de Claravall és aquell que per llur passió en l’obra manifestà la paciència, en la manera la humilitat i en la causa l’amor. (Cf. Sermó de la Passió del Senyor).