Transfiguració del Senyor Any A
6 d’agost de 2023
Capella de santa Caterina
Dn 7,9-10.13-14, Salm 96,1-2.5-6.9, 2Pe
1,16-19i Mt 17,1-9
Segurament que els fills d’Israel que havien escoltat la veu dels profetes anunciant una vinguda del Messies, s’imaginaven aquesta com una gran manifestació de Déu en poder i majestat. Déu es manifestà al llarg de la història de la salvació de diverses maneres, sempre quan volia i a qui volia. Ara que en Jesucrist el pla de la salvació ha arribat al seu moment culminant, Déu no tant sols es manifesta sinó que es fa home, es fa carn, i viu entre els homes. Naixent en una establia, havent d’exiliar-se a Egipte, vivint trenta anys de vida oculta a Natzaret, una vila que no era res de l’altra món comparada amb Jerusalem, Déu es manifesta de tota una altra manera però no per això perd res del seu esplendor i de la seva majestat, no per això deixa de ser sobirà gloriós i rei, amb una sobirania eterna que no passarà mai i una reialesa que no decaurà, com ens ha dit el profeta Daniel.
Ell és el Senyor, l’altíssim sobre tota la terra i excels per damunt de tots els Déus, però tal com ha fet el Pare al llarg de la història del poble d’Israel, Crist es manifesta com vol. quan vol, on vol i a qui vol. Aquell vespre del dijous, ja camí del divendres a Getsemaní, després del darrer sopar Pere, Jaume i Joan deurien recordar l’episodi de la muntanya alta, com l’anomena l’Evangeli de Mateu; aquell dijous al vespre quan de nou havien estat convidats per Jesús a compartir un moment transcendental per a Ell en una altra muntanya, la de les oliveres, a tocar de Jerusalem. Si al Tabor, on se situa l’episodi de la transfiguració, els vestits de Jesús es tornen blancs com la llum, Moisès, la llei, i Elies, la profecia, l’acompanyen i el Pare del cel estant i amb veu potent reconeix i es complau en el seu Fill; a Getsemaní el Pare calla, els deixebles s’adormen, Moisès i Elies no hi són i la foscor envaeix l’hort de les oliveres.
Com ens diu la Carta als Hebreus «Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles» (He 13,8), Ell és el mateix tant quan els deixebles s’esglaien, es prosternen de front a terra i es moren de por contemplant la majestat de Déu i la del seu Fill; com quan se’ls clouen els ulls de son i de nou la por, aquesta sí que no els deixa mai, els fa fugir, abandonar i negar al mestre. Pere, Jaume i Joan, el nucli més íntim de Crist, havien experimentat en primera persona la manifestació de Jesús com a Fill de Déu en aquella muntanya alta quan el veieren amb Moisès i Elies, quan un núvol lluminós els cobrí, quan una veu el reconegué com a Fill de Déu; però sembla que aquella ordre de no dir res a ningú fins que el Fill de l’home ressuscités els havia esborrat de la memòria tant elevada experiència. El mateix Pere ens ha dit avui que ells mateixos van contemplar, amb els seu propis ulls, la seva grandesa quan Crist rebé del Pare honor i glòria. Tal com havien contemplat el retorn a la vida de la filla del cap de la sinagoga quan a l'instant d’escoltar l’ordre de Jesús la noia, que tenia dotze anys, es va aixecar i es posà a caminar i tots havien quedat sorpresos i no se'n sabien avenir. Aleshores també Jesús els havia escollit per contemplar aquella teofania i els havia prohibit també que ho fessin saber a ningú. (Cf. Mc 5,42).
Jesús, el Fill de l’home, es manifestarà de manera definitiva i ben pública en una altra muntanya, al calvari i de manera ben diferent. Ell que havia compartit amb Pere, Jaume i Joan la manifestació gloriosa del mont Tabor, la joia del retorn a la vida de la filla del cap de la sinagoga i l’angoixa de Getsemaní, no podrà compartir amb ells l’ofrena de llur vida a la creu, perquè la por els haurà envaït de nou i de quina manera.
Havia escrit sant Pau VI per l’Àngelus d’aquesta festivitat el mateix dia del seu traspàs, del que avui s’escau el 45è aniversari: «Aquest cos que es transfigura davant els ulls atònits dels Apòstols és el cos de Crist el nostre germà, però és també el nostre cos destinat a la glòria; la llum que li inunda és i serà també la nostra part d'herència i d'esplendor.» (Àngelus pel 6 d’agost de 1978).
La nostra fe ens ha de fer veure que si avui vivim el nostre Getsemaní o qui sap si el nostre calvari, Crist vencent la mort i ressuscitant ens anuncia la nostra pròpia resurrecció, transfigurant-se en una muntanya alta ens anuncia la nostra pròpia glorificació; perquè fent-se home, morint a la creu i ressuscitant d’entre els morts ens ha fet també fills estimats del Pare. Ell compartí la nostra mort per tal de que nosaltres puguem compartir la seva resurrecció i la seva glorificació, esdevenint amb Ell fills de Déu, hereus del Pare.
Serà llavors que serem plenament fills i com diu sant Pau: «si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.» (Rm 8,17). Serà llavors quan podrem dir com Pere: «Senyor, que n'estem, de bé, aquí dalt!».
Com hauria volgut dir el dia de la seva mort sant Pau VI: «La Transfiguració del Senyor, recordada per la litúrgia en la festa d'avui, projecta una llum enlluernadora sobre la nostra vida diària i ens porta a dirigir la ment al destí immortal que aquest fet amaga.» (Àngelus pel 6 d’agost de 1978).