Diumenge XXX Durant l’any
Homilia predicada a la Missa pel poble al Monestir de Poblet el diumenge 25 d'octubre de 2015
Jr 31,7-9; Sal 125; He 5,1-6; Mc 10,46-52
El cec Bartimeu sembla resignat a la seva dissort, seu a la
vora del camí per captar, a la vora del camí pel qual Jesús amb els seus
deixebles està a punt de passar. Jesús va com sempre fent camí cap a
l’acompliment de la seva missió i tot fent camí va fent el bé, sobretot als qui
pateixen. A Bartimeu, que no ho pot veure, li diuen que Jesús passa vora d’ell;
és la seva oportunitat, crida fort, el renyen, crida encara més fort, no afluixa
i aconsegueix que Jesús el cridi, “Anima’t i vine” li diuen. Jesús com si no
sabes el que vol li pregunta “Què vols que faci per tu?”, i ell li demana
misericòrdia i per la seva fe
recupera la vista.
Tant sols la fe dona la clarividència, ens fa veure-hi clar.
Jesús li dona a Bartimeu la vista física i la del cor. Ell que com ens anuncia
Jeremies, reuneix cecs, coixos i els consola de la seva desesperació. I és que
Jesús ha rebut la gloria, ens ho diu la Carta als Hebreus, de ser gran
sacerdot, no pas perquè Ell s’ho hagi atribuït, sinó perquè el Pare li ha
donat.
El relat de l’Evangeli d’avui és ple de detalls, el nom del
cec, Bartimeu; el crit de Rabbuni, mestre meu com el que es posa en boca de
Maria Magdalena quan aquesta reconeix a Jesús a la vora del sepulcre; el crit
de Fill de David, reconeixement messiànic, de Bartimeu respecte a Jesús. La
ceguesa signe de la incredulitat desapareix en Bartimeu que ha reconegut en
Jesús al mestre i al Messies. Bartimeu, fins fa poc ben limitat, s’aixeca d’una
revolada, llença el mantell, fa un salt i s’acosta a Jesús. Bartimeu s’allibera
de la inacció en prendre la decisió d’acudir a la crida i en rebre la llum de
Jesús, recobra la vista i tot ho veu d’una manera nova, és a dir es converteix.
Bartimeu s’havia instal·lat en la rutina, cec com era
captava a la vora del camí; el pas de Jesús el desvetlla i la seva vida canvia
de manera radical. Jesús va fent camí amb els seus, Bartimeu seu a la vora, hi
és a prop però la seva ceguesa li impedeix de seguir-lo, però quan aquest li
demana Jesús l’allibera de tot impediment i Bartimeu el segueix camí enllà, Bartimeu
s’incorpora al camí de Jesús i dels seus.
Que el Senyor ens obri els ulls
dels nostres cors per poder seguir-lo amb joia i fe, aquesta fe que cada diumenge
recordem tot dient: