TOTS SANTS
Homilia predicada a la comunitat Vedruna de l'Espluga el dissabte 31 d'octubre i a la Missa vespertina de Poblet el diumenge 1 de novembre de 2015
Ap 7,2-4.9-14; Sal 23,1-2.3-4ab.5-6; 1Jo
3,1-3; Mt 5,1-12a
Aquest diumenge celebrem a tots
els Sants. Però qui són els sants? Són aquells que glorificats contemplen a Déu
tal com és i d’allí estant intercedeixen per nosaltres davant del Pare.
I per què són sants? Perquè per
la gràcia del Pare i llurs mèrits gaudeixen de la glòria eterna.
Per què els venerem? Per
raó del seu exemple i donem gràcies a Déu per ells, els invoquem i ens acollim a
ells perquè tot testimoni genuí d’estimació que nosaltres presentem als sants,
s’encamina i acaba en Jesucrist i per
mitjà d’Ell en Déu.
Quants són? Una munió immensa, que ningú podria comptar, de tota
nació, raça, poble i llengua, ens diu la primera lectura. Un poble que comprèn
els sants de l'Antic Testament, els de el Nou Testament, els nombrosos màrtirs
de l'inici del cristianisme i els beats i sants dels segles successius, fins
als testimonis de Crist del nostre temps. Uns, els menys, els reconeix l’Església
pels mèrits de llur vida i per algun fet extraordinari amb que han ajudat a
algú; però la majoria no els coneixem i per això avui els celebrem a tots. Són
aquells a qui reconeixem com a sants i una multitud a la que no coneixem com a
tals. Tots plegats units per la voluntat d'encarnar en la seva vida l'Evangeli,
ajudats per l'Esperit Sant.
De què serveix la nostra lloança als sants? Amb
aquesta pregunta comença una famosa homilia de sant Bernat per al dia de Tots
Sants. És una pregunta que també ens fem avui. Bernat ens diu que els sants no
necessiten els nostres honors i no guanyen res amb el nostre culte. Però que en
contemplar el seu exemple, sorgeix en nosaltres el desig de seguir com ells el
camí de l’Evangeli, ja que ser sant significa ni més ni menys que voler viure
prop de Déu.
Com han arribat a ser sants i amics de Déu? Per ser
sants no cal realitzar accions i obres extraordinàries, ni posseir carismes
excepcionals. Cal abans que res, escoltar a Jesús i seguir-lo sense defallir
davant les dificultats. Cal fiar-se d’Ell i qui es fia d'Ell i l’estima amb
sinceritat, estima als germans. Hi ha sants de tota mena però tots al cap i a
la fi han estimat Crist.
Com sabem que són sants? Els sants han perseverat en
el seu lliurament, han passat per la gran tribulació de la que ens parla
l'Apocalipsi i el seu exemple és per a nosaltres un estímul per a seguir el
mateix camí, per experimentar l'alegria del qui es confia en Déu, perquè
l'única veritable causa de tristesa i infelicitat per a l'home és viure lluny
d'Ell.
Qui són els sants? Són els benaurats, els nets de cor
que veuen a Déu. Aquells a qui la pobresa, la mansuetud, la justícia i la
misericòrdia els han permés veure la claror de la mirada de Déu en totes les
creatures i l’amor de Déu ha entrat en el seu cor. La santedat sobretot exigeix
amor, com el que ens ha donat el Pare en fer-nos fills de seus, com ens diu la
carta de sant Joan, i en la nostra vida tot és do del seu amor. Les Benaurances
ens mostren el programa de vida de Jesús, ens manifesten el seu misteri, el
misteri de la mort i de la resurrecció, de la passió i de l'alegria de la
resurrecció. Un misteri que sempre ens convida al seguiment de Jesús i a l’amor.
També nosaltres podem participar de la seva benaurança. Amb Ell l'impossible
resulta possible i amb la seva ajuda, només amb la seva ajuda, podem caminar
pel camí dels benaurats, com els sants que ens han precedit en el camí i la fe
dels quals sols Déu ha conegut.
Que els justos de tots els temps ens acompanyin, ens
protegeixin i ens ajudin en les nostres lluites de cada dia per esdevenir
fidels a Crist i als germans en l’amor.