diumenge, 22 de novembre del 2015

Diumenge XXXIV durant l’any



Diumenge XXXIV durant l’any

 Homilia predicada durant la Missa conventual al Monestir de Poblet 
el diumenge 22 de novembre de 2015.

Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món

Dn 7,13-14; Sal 92,1ab.1c-2.5; Ap 1,5-8; Jo 18,33b-37

«Vols dir que ets rei?» Les idees de rei i de regne, les associem encara avui a poders mundans, fugissers, corruptes i fonedissos. Aquesta és la idea de regne que té Pilat al cap, un rei i un regne que signifiquin una amenaça a l’Imperi, a Roma. Però el regne de Jesús, la idea del qual va apareixent al llarg del quart Evangeli, és tota una altra cosa. Jesús és rei, si, però en el seu reialme no hi ha altres armes que la misericòrdia i la caritat. Si per Jesús el seu regne no és cosa d’aquest món, per Pilat un regne sols pot ser terrenal. El reialme de Jesús té per territori el cor de cada home i de cada dona i en ell per obtenir-ne la carta de ciutadania cal escoltar la seva veu i tenir la seva Paraula als llavis, al cor[1], per ser-ne testimonis.
Un regne íntimament lligat a la veritat de la qual Jesús n’ha vingut a donar testimoni. «I què és la veritat?», pregunta Pilat. No és cap doctrina, ni cap posicionament teològic, ni cap ideologia; l’única veritat, la que ens dona la vida, la que ens omple de sentit, és el mateix Crist. Jesús no és un custodi ni un guardià de la veritat, sinó la mateixa veritat, el seu testimoni viu i a nosaltres no ens crida a considerar-nos-en propietaris exclusius, ni els seus marmessors, sinó a compartir-la i a testimoniar-la amb Ell i per Ell.
Ara arribada l’hora de Jesús, l’hora de passar d’aquest món al Pare, Jesús serà entronitzat com a rei, però el seu tron serà una creu, la seva corona unes espines, per ceptre tres claus, per copa una canya escardada amb una esponja xopa en vinagre i per homenatge una munió de soldats i de gent que se’n burla. Jesús predica aquest regne, on no hi ha súbdits, sinó deixebles que escolten la seva veu, entenen el seu reialme i en donen testimoni. Ell és rei, el seu regne la veritat, el seu programa de govern ser-ne testimoni; ja que per això ha nascut i per això ha vingut al món, perquè la coneguem i fent-nos ciutadans del seu regne, escoltant-lo a Ell n’esdevinguem també testimonis.
«Surt de vós això que em pregunteu?» La salvació no comença amb la confessió de la reialesa de Crist, apresa d’altres, sinó amb la imitació de les seves obres de misericòrdia a través de les quals Ell va instaurar el regne. Qui les realitza demostra haver acollit la reialesa de Jesús, perquè va fent espai en el seu cor a l’amor de Déu. I al capvespre de la vida serem examinats en l'amor, el nostre salconduit per entrar en el regne serà l’amor. Jesús, amb la seva victòria sobre la mort, amb la seva resurrecció, ens ha deixat la clau de la porta del seu regne, però està a les nostres mans fer-la girar al pany, fent-nos propers als germans, estimant-los de veritat, compartint amb ells el més valuós que tenim, és a dir la veritat, que és Jesús i el seu Evangeli.


[1] Cf. Dt, 30,14.