Epifania del Senyor
Homilia predicada al Monestir de Poblet el 6 de gener de 2016
Is 60,1-6; Salm 71; Ef 3,2-3a,5-6; Mt 2,1-12
Déu per il·luminar tots els pobles ha fet conèixer en Crist
el misteri de la nostra salvació; Crist és la nostra llum. De dia el sol ja no
ens il·luminarà, ja no tindrà claror la lluna, perquè Crist serà per sempre la
nostra llum; el sol no es pondrà més per a nosaltres, ni minvarà la nostra
lluna (Cf. Is 60,19-20). L’Apòstol ens descobreix el centre del misteri de la
Paraula feta carn, del Fill de Déu fet home; ara per l’Evangeli tots els
pobles, en Jesucrist, tenen part d’una mateixa herència, formen un mateix cos,
comparteixen una única promesa, són Il·luminats per una mateixa llum.
Els reis de Tarsis, d’Aràbia i de Sabà, tots els reis i tots
els pobles de la terra hi estan convidats. Uns mags han acudit atrets per la
claror de l’albada del Senyor i de la seva gloria (Is 60,3). Uns mags la imatge
dels quals simbolitza que el regne que aquest infant ens porta és un regne que
no fa distincions de races, nacions, llengües, edats o procedència.
Des d’uns humils pastors fins a uns mags que tracten amb el
rei Herodes, tots són cridats a la revelació que els homes no havien conegut,
la que ens ha estat manifestada per Déu en fer-se home i revelada per l’Esperit.
Com a Canà el vi millor ha estat guardat fins ara (Cf. Jo 2,10). La llum,
manifestació de la revelació, des del cel parla a tota la humanitat; primer a
Maria i a Josep; després als pastors, imatge del poble d’Israel, i finalment
als mags, imatge de tota la humanitat.
Però no tots responen obrint-se a la revelació. Ni Herodes,
ni els sacerdots no són capaços de comprendre, cerquen tant sols el seu profit
més immediat. Són cecs i no veuen la llum, l’epifania. Coneixedors de que ha
nascut el Messies o no fan res per cercar-lo o hi veuen una amenaça a la seva
posició social i política i volen eliminar-lo.
També nosaltres que sabem que Crist està en cada home i en cada
dona, que està present especialment en els pobres, en els qui sofreixen, en els
qui la societat rebutja; nosaltres com els sacerdots i com Herodes girem la
vista a un altre cantó o intentem que la seva presència no ens pertorbi la pau que
ens hem fet a mida, més fictícia que real.
Els mags segueixen la llum, cerquen el camí que porta a qui
és la llum i un cop l’han trobat i l’han reconegut com el Messies la seva vida
canvia, ja no poden tornar pel mateix camí. L’encontre amb Crist els ha transformat
la vida. Són els mags els qui el saben reconèixer, com Joan al Jordà, com Maria
a Canà de Galilea, ells reconeixen al Crist.
Avui anunciem la gran joia de la Pasqua, avui que Crist s’ha
manifestat a tota la humanitat anunciem, que aquest infant petit i desvalgut ha
vingut per vèncer la mort, per alliberar-nos i per fer-nos fills amb el Fill,
fills de Déu, i «i som fills,
també som hereus: hereus
de Déu i hereus amb Crist» (Rm 8,17). Fent-se home ha vingut ha compartir la seva
divinitat amb nosaltres. La humilitat, la pobresa, la indefensió ens permeten
reconèixer en l’infant a Déu. El rostre del Fill, d’aquest nadó, ens revela
fidelment al Pare. Sols Crist, per obra de l’Esperit, pot renovar-nos,
transformar la nostra misèria i esdevenir llum del món.
«Tothom és cridat a aquesta unió amb el Crist, llum
del món. D’Ell venim, per Ell vivim i cap a Ell anem.» (LG, 3)