30 de desembre
DIA SISÈ DINS L'OCTAVA DE NADAL
Homilia predicada el dimecres 30 de desembre de 2015
als Monestirs Cistercencs de Valldonzella i Solius.
1Jo 2,12-17; Salm 95,7-8a.8b-9.10; Lc 2,36-40
L’obra de la redempció ha començat embolcallada per
un silenci tranquil, quan la nit no toca a la meitat de la seva cursa. En la
meitat d’una altra nit el misteri de la redempció assolirà la seva plenitud,
Crist vencerà la mort i ens donarà la vida alliberant-nos, mentre el silenci
tranquil embolcalli la nit santa de la Pasqua.
La redempció és una tasca discreta, sense grans escarafalls,
viscuda sovint en solitud, com Maria viu la nit de Nadal. Malgrat tot no
manquen auguris sobre el futur d’aquest infant per part de Simeó i d’Anna,
alguns dels quals ja apunten vers el sofriment de la mare, Maria, sempre
discreta, amatent i amorosa i observant dels preceptes rituals amb Josep el seu
espòs.
L’Església ens posa en paral·lel aquets dies els
textos que parlen dels primers anys de vida de Jesús i la primera Carta de sant
Joan. Així ens n’adonem que el Fill de Déu ha vingut al món, s’ha fet
home, per adreçar-se a tots, a pares, a joves i a fills; ha vingut per dir-nos
que l’autèntic sentit de la vida, allò que l’omple, és acomplir la voluntat del
Pare, aquesta és l’única cosa que dura sempre, mentre que tota la resta, allò
que ve del món, esdevé fugisser quan no un obstacle per estimar al Pare. Aquest
noi que creixia fort, que era entenimentat i tenia el favor de Déu ha vingut
del Pare, no del món, per donar testimoni del Pare i al Pare tornarà; però
fent-se home ens ha obert les portes de la casa del Pare, ens ha fet fills de
Déu, ens ha fet partícips de la divinitat.
El gran misteri del Nadal que celebrem aquets vuit dies, és
l’encarnació del Fill de Déu. Ell s’ha fet un dels nostres, com nosaltres,
llevat del pecat, per mostrar-nos així que rere cada home i cada dona hi ha
l’empremta de Déu. Fent-se home ha reivindicat la participació en la divinitat
dels homes i dones.
Quan Anna, servidora de Déu, lloa a Jesús i en parla als qui
esperen a l’alliberador d’Israel, Déu no és proclamat pels grans mestres de la
llei sinó per una humil profetessa que serveix a Déu nit i dia amb una vida
plena de senzillesa i de pregària. Déu ens convida a viure la nostra fe amb
aquesta mateixa senzillesa, ens hi convida també sant Benet, quan ens diu que «per la humilitat el monjo arribarà tot seguit en aquella caritat
de Déu que, en ser perfecta, foragita el temor, i, gràcies a la qual, tot allò
que abans observava no sense temença, ho començarà de complir sense cap esforç,
com naturalment, pel costum»[1].
Aleshores un silenci tranquil embolcallarà la nostra vida.