Dilluns 2a setmana
Homilia predicada al Monestir Cistercenc de Santa Maria de Vallbona
el dilluns 18 de gener de 2016
Sm 15,16-23; Salm 49; Ef 3,2-3a,5-6; Mc 2,18-22
Estem a la presència del nuvi, de l’amat. No podem fer un
posat trist i ensopit envoltats del fum de vedells i bocs sacrificats en honor
de Déu. Per sobre dels rituals hi ha el sentit pel quals els fem, hi ha
l’autèntica pregària joiosa que ha de brollar dels nostres cors alegres i
feliços perquè ens sabem en presència del nuvi, de l’estimat, de Crist. A Ell
elevem cada dia la nostra acció de gràcies i elevant-la intentem recollir
forces per viure honradament. Perquè millor que qualsevol sacrifici el Senyor
aprecia l’obediència, que ens l’escoltem, que hi parem l’orella. Ell, ens parla
cada dia a través dels Salms quan preguem, ens parla en la Paraula qual ens hi
acostem en la Lectio Divina, ens parla per damunt de tot quan celebrem el seu
memorial en el qual s’hi fa present de manera real en el pa i el vi; i ens
parla també a través de cada germana i de cada germà en el qual hi ha la imatge
de Déu, la presència de Crist.
Veiem en la primera lectura que Saul està una mica sorprès,
creu que ha fet tot el que cal fer però Samuel el fa adonar que més que el que
ha fet és important la motivació, la intenció. L’amor a l’estimat. L’amor al
nuvi, és el que ens ha de moure, és el que el Senyor aprecia realment. No podem
pas dejunar, fer un posat trist i moix si ens sabem en la seva presència. La
nostra vida hauria de transmetre aquesta alegria de saber-nos a prop d’Ell, de
saber-nos estimats per Ell, de saber que portem una bona nova que volem
anunciar arreu; que Crist ens estima i que la força del seu amor és capaç de
moure muntanyes, de vèncer les dificultats, de ser vertaders testimonis d’amor.
La ferma certesa de ser estimats per Déu ha de ser el centre
de la nostra vocació: ser pels altres un signe de la presència del Regne de
Déu, una bestreta del goig etern del cel. Només si el nostre testimoniatge és
alegre, atraurem als homes i dones a Crist. I aquesta alegria és un do que es
nodreix en una vida d'oració, en la meditació de la Paraula de Déu i en la vida
de comunitat.
Déu se sent responsable de nosaltres, Ell desitja el nostre
bé i vol veure'ns feliços, satisfets d'alegria i serens. És sobre aquesta
mateixa actitud amorosa de Déu vers nosaltres que s'ha d'orientar l'amor
misericordiós dels cristians. Com ens estima el Pare, així hem d’estimar els
fills. Com Ell és misericordiós, així estem nosaltres cridats a ser
misericordiosos els uns amb els altres. Ambaixadors de l’amor i de la
misericòrdia del Pare, amb la joia de saber-nos en presència del nuvi, de
l’estimat, ambaixadors de l’alegria que per a nosaltres és la fe en Crist.