Vetlla de Pentecosta

Vetlla de Pentecosta

Monestir de Santa Maria de Vallbona 14 de maig de 2016

Gn 11,1-9; Ex 19,3-8,16-20; Ez 37,1-14; Jl 3,1-5; Salm 103; Rm 8,22-27; Jo 7,37-39

La nostra esperança és fruit de l’amor de Déu, d’aquell qui és l’amor mateix i aquest amor ha davallat sobre els deixebles, ha estat vessat en els nostres cors mitjançant l’Esperit. El nostre és el temps de l’esperança, el temps de l’Esperit, el temps de l’Església. Mentre esperem el retorn gloriós del Senyor és l’Esperit qui ens guia. Com aparegué en mig de la primera comunitat per guiar-los; tots junts el reberen com a llengües de foc sobre cadascun d’ells mentre un fort vent envaïa l’estança. Reberen el do de l’Esperit i en ells la diversitat de llengües ja no era cap obstacle com a Babel; en ells Déu es manifestà en una nova teofania com la de la muntanya de Déu quan Moisès parlava i Déu el responia; un Esperit capaç de revifar ossos secs com els del relat d’Ezequiel; ara de nou com en el relat de Joel l’Esperit s’aboca sobre els deixebles i tots els qui invoquin el nom del Senyor seran salvats. És l’Esperit, el primer fruit de la collita que vindrà i que es posa en lloc nostre, penetra a l’interior dels nostres cors i que intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

És el mateix Esperit que davalla sobre nosaltres en el moment del nostre baptisme, que invoquem en la nostra professió i en la nostra ordenació i a qui en cada Eucaristia demanem que transformi el pa i el vi en el cos i la sang de nostre Senyor Jesucrist. L’Esperit que demanem que il·lumini la nostra Església, les nostres comunitats i ens porti el seus dons. Aquell que sols podia venir després de que Jesús fos mort, ressuscitat i glorificat.

És Esperit Sant perquè és l’Esperit de Jesucrist. La revelació del Pare en el Fill és la revelació per mitjà de l’Esperit Sant. La reconciliació del món amb Déu en Crist és la reconciliació per mitjà de l’Esperit Sant. Per mitjà de l’Esperit Déu s’acosta a l’home. Va al seu encontre i revelant-se a l’home rep aquest la Paraula i al Verb fet carn. És com un vent que va d’aquí a allà, que tot ho emplena; com l’alè que penetrant al nostre interior ens fa lliures, capaços de rebre a aquell que ve a salvar-nos. L’Esperit ens garanteix i ens confirma que per la gràcia de Crist ens podem anomenar Fills de Déu. Ens descobreix les paraules i obres de Crist,  que passen per la creu i la resurrecció. L’Esperit fa de l’Església el testimoni d’aquell qui és la veritat, intel·ligible per a tots els pobles i que arriba a les orelles en totes les llengües.

L’Esperit és la força, és Esperit de Déu, és Déu mateix que està prop dels homes i del món; que està dins nostre com la força que aprehèn i no es deixa aprehendre. Esperit de proximitat personal de Déu mateix amb els homes; tant inseparable de Déu com ho és la flama de la calor del foc o el sol dels raigs que d’ell surten. Déu és prop nostre en l’Esperit, present en l’Esperit, per l’Esperit i com a Esperit. El Pare i el Fill està presents a través de la realitat espiritual que acull a l’home, per mitjà de la mateixa presència, de l’actuació de Déu i de Jesucrist.

Mentre Crist era amb els seus ells tenien la seva presència, però en pujar al cel calia que seguís present enmig del seus, de la seva Església, per mitjà de l’Esperit i que aquest omplis els nostres cors per sentir la força que ens fa dir a Déu Pare. Ell és l’Esperit de la vida, la font de l’aigua que raja per donar-nos la  vida. Esperit que viu en l’Església i en el cor dels seu poble; que ens guia, que ens rejoveneix i es manifesta, que ens promou i ens sosté alhora que dona a cadascú com li sembla els seus dons.

L’Esperit Sant és el mateix Déu veritable, no una simple força espiritual. Déu en si mateix és amor que per mitjà de l’Esperit se’ns manifesta. En Déu aquest amor és l’amor del Pare pel Fill i del Fill pel Pare. L’Esperit és l’amor etern que hi ha en Déu mateix.