Vetlla de Pentecosta
Monestir de Santa Maria de Vallbona
14 de maig de 2016
Gn 11,1-9; Ex
19,3-8,16-20; Ez 37,1-14; Jl 3,1-5; Salm 103; Rm 8,22-27; Jo 7,37-39
La nostra esperança és fruit de l’amor de Déu,
d’aquell qui és l’amor mateix i aquest amor ha davallat sobre els deixebles, ha
estat vessat en els nostres cors mitjançant l’Esperit. El nostre és el temps de
l’esperança, el temps de l’Esperit, el temps de l’Església. Mentre esperem el
retorn gloriós del Senyor és l’Esperit qui ens guia. Com aparegué en mig de la
primera comunitat per guiar-los; tots junts el reberen com a llengües de foc
sobre cadascun d’ells mentre un fort vent envaïa l’estança. Reberen el do de
l’Esperit i en ells la diversitat de llengües ja no era cap obstacle com a
Babel; en ells Déu es manifestà en una nova teofania com la de la muntanya de
Déu quan Moisès parlava i Déu el responia; un Esperit capaç de revifar ossos
secs com els del relat d’Ezequiel; ara de nou com en el relat de Joel l’Esperit
s’aboca sobre els deixebles i tots els qui invoquin el nom del Senyor seran
salvats. És l’Esperit, el primer fruit de la collita que vindrà i que es posa
en lloc nostre, penetra a l’interior dels nostres cors i que intercedeix a
favor del poble sant tal com Déu ho vol.
És el mateix Esperit que davalla sobre nosaltres en
el moment del nostre baptisme, que invoquem en la nostra professió i en la
nostra ordenació i a qui en cada Eucaristia demanem que transformi el pa i el
vi en el cos i la sang de nostre Senyor Jesucrist. L’Esperit que demanem que
il·lumini la nostra Església, les nostres comunitats i ens porti el seus dons.
Aquell que sols podia venir després de que Jesús fos mort, ressuscitat i glorificat.
És Esperit Sant perquè és l’Esperit de Jesucrist.
La revelació del Pare en el Fill és la revelació per mitjà de l’Esperit Sant.
La reconciliació del món amb Déu en Crist és la reconciliació per mitjà de
l’Esperit Sant. Per mitjà de l’Esperit Déu s’acosta a l’home. Va al seu
encontre i revelant-se a l’home rep aquest la Paraula i al Verb fet carn. És
com un vent que va d’aquí a allà, que tot ho emplena; com l’alè que penetrant
al nostre interior ens fa lliures, capaços de rebre a aquell que ve a
salvar-nos. L’Esperit ens garanteix i ens confirma que per la gràcia de Crist
ens podem anomenar Fills de Déu. Ens descobreix les paraules i obres de
Crist, que passen per la creu i la
resurrecció. L’Esperit fa de l’Església el testimoni d’aquell qui és la
veritat, intel·ligible per a tots els pobles i que arriba a les orelles en
totes les llengües.
L’Esperit és la força, és Esperit de Déu, és Déu
mateix que està prop dels homes i del món; que està dins nostre com la força
que aprehèn i no es deixa aprehendre. Esperit de proximitat personal de Déu
mateix amb els homes; tant inseparable de Déu com ho és la flama de la calor
del foc o el sol dels raigs que d’ell surten. Déu és prop nostre en l’Esperit,
present en l’Esperit, per l’Esperit i com a Esperit. El Pare i el Fill està
presents a través de la realitat espiritual que acull a l’home, per mitjà de la
mateixa presència, de l’actuació de Déu i de Jesucrist.
Mentre Crist era amb els seus ells tenien la seva
presència, però en pujar al cel calia que seguís present enmig del seus, de la
seva Església, per mitjà de l’Esperit i que aquest omplis els nostres cors per
sentir la força que ens fa dir a Déu Pare. Ell és l’Esperit de la vida, la font
de l’aigua que raja per donar-nos la
vida. Esperit que viu en l’Església i en el cor dels seu poble; que ens
guia, que ens rejoveneix i es manifesta, que ens promou i ens sosté alhora que
dona a cadascú com li sembla els seus dons.
L’Esperit Sant és el mateix Déu veritable, no una
simple força espiritual. Déu en si mateix és amor que per mitjà de l’Esperit
se’ns manifesta. En Déu aquest amor és l’amor del Pare pel Fill i del Fill pel
Pare. L’Esperit és l’amor etern que hi ha en Déu mateix.