Santíssima Trinitat
Capella de Santa Caterina a Poblet
Família del P. Francesc Tulla (1928-2016)
22 de maig de 2016
Pr 8,22-31; Salm 8,4-5.6-7.8-9; Rm 5,1-5; Jo 16,12-15
La vida del cristià es mou en el misteri. Misteri
és per a nosaltres com és Déu i també ho és la nostra vida i la nostra mort.
Estem certs que Déu és la veritat, en Ell confiem i a Ell ens confiem, el
nostre objectiu al llarg de la vida és cercar Déu, una tasca a la que el monjo
es dedica amb especial tenacitat. Aquest Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant
és davant del qual les nostres realitats presents tenen un autèntic sentit de
pas vers l’eternitat. El Pare és qui té la iniciativa de la salvació, una
iniciativa d’amor per la que ens convida a tots els homes i dones a compartir
la seva vida, que no té fi, i la seva amistat. Aquesta iniciativa d’amor es
concreta en el Fill amb qui pren cos i que participa en la nostra història
fent-se home i morint com nosaltres i així el Fill ens fa fills del Pare amb Ell,
i passem a ser fills de Déu. Aleshores l’Esperit difon en els nostres cors
l’amor de Déu, un amor que ve del Pare i que el Fill ens ha ofert. El monjo és
aquell qui s’apropa a aquest misteri amb fe i obertura de cor, una fe que ens
fa trobar en Jesús la persona del Fill de Déu i que ens acosta al Pare amb la
força de l’amor que és l’Esperit. Una fe que ens fa reconèixer a Crist en cada
home i cada dona. Germanes, germans, benvolguts tots en el
Senyor, una expressió amb la que invariablement començava les seves homilies en
vostre germà i oncle Tomàs, el nostre estimat Pare Francesc Tulla. Hem d’obrir
els nostres cors per rebre l’amor de Déu, obrir-nos al misteri de Déu amb
confiança; sols Ell sap que ens té reservat, quelcom que no podem ni imaginar
però que és fruit del seu amor per nosaltres, malgrat les nostres humanes
mancances. Els qui han cercat Déu amb constància i amb joia, sense defallir i
engrescant als altres a cercar-lo, de ben segur que no veuran defraudada la
seva esperança. Quan algú abandona aquest món el sentit del misteri de Déu
se’ns fa present i es concreta en la confiança de que Déu Pare, Fill i Esperit
Sant el rebran amb una abraçada d’amorosa benvinguda a la pàtria eterna. Aquest
misteri el vivim profundament en la Pasqua quan recordem la mort i resurrecció
de Crist, Ell morí el primer Divendres Sant, restà al sepulcre el primer
Dissabte Sant i ressuscità el Diumenge de Pasqua; vida, mort i glorificació que
ens ha possibilitat a tots els homes i dones. Per a Déu no hi ha ni temps ni
espai, ni principi ni fi. Per a nosaltres hi ha un principi i una fi en aquesta
vida, però que és principi de la vida veritable, aquella que no acaba i en la
que no hi ha sofriments ni angoixes; la vida que és regal del Pare, que ens ha
portat el Fill i a la que podem accedir amb la força de l’Esperit. Tot
celebrant el misteri de Déu Pare, Fill i Esperit Sant, recordem al nostre germà
Tomàs, el nostre estimat Pare Francesc Tulla, i demanem a Déu que conegui ja el
misteri de Déu, en poder rebre tot el seu amor tot contemplant-lo cara a cara.