Dijous
setmana IX durant l’any
Monestir
de Solius
2 de
juny de 2016
2Tm 2,8-15 i Mc 12,28b-34
Ben
sovint ens embranquem en discussions de paraules que no fan més que fer mal als
qui les escolten. Ens deixem endur per polèmiques inútils quan allò d’essencial
és ben ras i curt. Per presentar-nos davant de Déu i merèixer la seva aprovació
hi ha tant sols una cosa fonamental, l’amor.
Amor
a Déu i amor als germans. Avui el text de l’Evangeli de Marc ens presenta el
centre del missatge de Jesús. L’amor a
Déu i als germans, a tots els germans. És aquets el moll de l’os de la nostra
fe, el bon camí que el enyor vol que aprenguem i que seguim amb fermesa.
L’amor
és la senda de la justícia per la qual hem d’avançar. Sense estimar, sinó
estimem no som de Déu.
Si
el missatge de l’Evangeli es pot resumir en un sol passatge, aquest és el que
avui hem sentit. Un passatge que podríem associar a una altra imatge evangèlica
que representa el servei fet amor fins a l’extrem, com estimà Jesús en rentar
els peus als seus deixebles.
Paraules
i gestos on l’amor a Déu i als germans és el centre, aquell amor del qual a la
fi de la nostra vida ens examinaran, quan arribi l’hora Déu tant sols ens
preguntarà una cosa «Has estimat?» Sols això serà important en el nostre
bagatge. Un amor amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb tota la nostra
força.
Sols
si estimem estarem prop del Regne de Déu.