15 d'agost
Assumpció de la Mare de Déu
Ap 11,19a;12,1-6a.10ab;
Salm responsorial 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a ;Lc 1,39-56
Crist ens ha portat la vida, esdevenint el primer
home d’entre els qui han mort ha estat qui ens ha portat la resurrecció dels
morts, és qui ha de regnar fins que posi el Regne en mans del Pare i venci el
darrer enemic, que serà la mort. Sant Pau ens presenta les línies mestres del
pla de Déu, un pla que té com a objectiu la salvació dels homes. En aquest pla,
en la història de la salvació, hi ha personatges clau, uns més que d’altres, i
personatge clau de primer ordre és Maria, la mare de Jesús i Mare de Déu. Per
això el Pare l’ha fet participar ja de la gloria del Regne d’una manera
particular definida per l’Església en aquesta festivitat d’avui ja que «el
terme Assumpció significa glorificació no només de l'ànima, sinó també del cos.[1]»
Tot celebrant la pujada de Maria al cel se’ns
convida a nosaltres també a elevar la mirada a les coses celestials, fixar la
vista en el darrer objectiu de la història: el Regne de Déu. Maria ja ha estat
distingida des de la seva concepció per una predilecció especial del Pare que
l’ha destinada a ser la mare del fill únic de Déu esdevingut home. Maria ha estat
constituïda com el tabernacle de la nova aliança, la dona que ha posat al món
un fill que governarà les nacions, el Messies el Senyor. Maria precedeix a tota
la humanitat i ella ja participa de la gloria i de la contemplació del Pare a
la qual tots els homes, mitjançant Crist, som convidats a participar-hi. Maria
és la que se’ns ha anticipat, la que ens obre camí. Ella que va rebre en el seu
si a l’Esperit i portà en les seves entranyes al Salvador del món és qui ara és
rebuda pel Fill al seu Regne per tal de participar amb el seu cos glorificat de
la gloria eterna. Sols Maria ha estat glorificada per Déu, entre les criatures
de la terra, és la primera entre la creació que morint rebé el premi de la
gloria eterna sense conèixer la corrupció de la carn, ella que havia estat
concebuda immaculada i que no ha conegut el pecat ha estat enviada com a
pionera per que estant a la vora del seu Fill ens ajudi a obrir les portes del
cel quan sigui l’hora i ara a intercedir perquè les nostres súpliques siguin
ateses.
Perquè Maria és la beneïda entre totes les dones,
des de llur petitesa ha estat benaurada en obrar-se en ella les meravelles del
Senyor i portar a les seves entranyes el fruit beneït de Déu. Maria és també la
imatge i primícia de l’Església gloriosa de la qual participarem si hi som
cridats a fer-ho en el dia en que el Regne del Fill arribarà al seu
acompliment. Maria és origen i fi de la nostra salvació; origen perquè concebuda immaculada i per obra de l’Esperit portà al món al Fill de Déu que ens havia de
salvar, i fi perquè ja ha arribat a allí on nosaltres volem arribar, perquè el
Pare mitjançant el Fill l’ha volgut distingir amb la gloria eterna ja des de la
seva mort. Maria icona de la salvació, icona de la Trinitat ja que afavorida
pel Pare és Mare del Fill per obra de l’Esperit Sant. Maria que fou fidel al
llarg de la seva vida aquí a la terra, ha estat la primera servidora de Crist i
per això participa ja del regne perquè en ella servir és regnar. Maria la
primera creient, la primera en ser fidel
i per això és també la primera en participar de la gloria eterna. Maria és
l’exemple, el model i el mirall; la feliç perquè ha cregut.
Contemplem avui el misteri del trànsit de Maria d’aquest món
al paradís ella que visqué la Pasqua ara
en participa. Com Crist va ressuscitar d'entre els morts i amb el seu cos
gloriós va pujar al cel, així també Maria, a Ell associada plenament, va ser
glorificada. En això Maria també segueix més de prop al seu Fill i ens
precedeix a nosaltres. Al costat de Jesús, el nou Adam, que és la primícia dels
ressuscitats[2], la
Verge, com a nova Eva, esdevé figura i primícia de l'Església, «senyal d'esperança certa» per a tots els cristians[3].
Amb Maria comença la nostra salvació; com Maria
podem arribar al Regne de la gloria; per la pregària i la intercessió de Maria
ens arriba l’ajuda de Crist i d’Ell, l’únic mitjancer, ens arriba la salvació i
la gloria. Perquè «Tot ve d'Ell, passa per Ell i va cap a Ell.»[4]