9 d'agost
SANTA TERESA BENETA DE LA
CREU
(Edith Stein),
(Edith Stein),
VERGE I MÀRTIR, PATRONA
D'EUROPA
Festa
Homilia predicada durant l’Eucaristia
celebrada a l’abadia de Fontfreda
Os 2,16b.17b.21-22; Salm responsorial
44,11-12.14-15.16-17;Mt 25,1-13
Avui celebrem la festa d’una de les patrones d’Europa, Santa
Teresa Beneta de la creu, que morí víctima de la brutalitat del nazisme, una de
les plagues del segle XX. Ella es convertí al catolicisme i fou batejada
d’adulta, entrà al Carmel i a la fi, fidel a les seves arrels jueves, donà la
seva vida per creure en Déu, el Déu dels nostres germans grans en la fe, el Déu
d’Israel, el nostre Déu. Ella ha entrat a la festa de l’espòs per la porta gran
del martiri, estava a punt amb la torxa encesa per donar testimoni fins a la fi
de la seva fe en el Déu d’Abraham, el Déu de la vida i no pas de la mort i dels
seus cruels missatgers portadors d’una ideologia que va contra Déu i contra
l’home. Santa Teresa Beneta de la Creu, Edith Stein, la filosofa profunda
coneixedora del misteri de Déu, l’enamorada de Crist, fou una de les verges
prudents que esperava l’espòs amb la torxa encesa. Però la seva prudència no
encaixa pas massa amb el nostre concepte de prudència; ella abandonà la fe dels
seus pares per abraçar Crist, malgrat portar-li això la incomprensió i el
rebuig de llur família. Ella des del Carmel de Colònia feu lliurament de la
seva vida a Crist i refugiada al Carmel d’Echt a Holanda hi fou arrabassada per
donar la vida en un camp de concentració, víctima de l’odi i de la represàlia
contra l’Església d’Holanda per haver aixecat la veu contra la sense raó de
l’holocaust. “La fe és la que permet ser una sola cosa amb Crist”, escrivia a
“la ciència de la creu”. I confiada a la fe fou imprudentment prudent fins a lliurar
la seva vida per Crist amb qui era una sola cosa. També foren imprudentment
prudents tretze monjos que fa prop de nou-cents anys sortiren d’aquest monestir
vers les nostres terres per fundar Poblet, casa nostra. Partiren cap a unes
terres encara insegures, despoblades, hermes i pobres; allí ens portaren la fe
i una vida de pregària, de treball i centrada en la Paraula; una vida de la que
encara avui nosaltres en som deutors. Aquest any en que celebrem els setanta
cinc anys de la restauració de la vida monàstica a Poblet de la mà de quatre
monjos italians, fem memòria també dels nostres primers pares que des d’aquí
sortiren per fundar el nostre monestir. Gràcies a la imprudent prudència d’uns
i altres avui som nosaltres qui vivim a Poblet el carisma cistercenc, aquell
que ells ens portaren per viure com a camí vers Crist. Ells com Santa Teresa
Beneta de la Creu, són les nostres arrels, les arrels d’aquesta vella Europa
que viu sovint d’esquena a Déu i que tants cops ha estat sotragada per la
brutalitat dels homes que l’han arrasat. Unes arrels cristianes que no podem
pas oblidar i que hem de fer presents amb el nostre testimoni, amb la nostra
vida de monjos, de cercadors de Déu.