dimarts, 9 d’agost del 2016

Santa Teresa Beneta de la Creu, patrona d'Europa



9 d'agost
SANTA TERESA BENETA DE LA CREU  
(Edith Stein),
VERGE I MÀRTIR, PATRONA D'EUROPA
 Festa

Homilia predicada durant l’Eucaristia celebrada a l’abadia de Fontfreda

Os 2,16b.17b.21-22; Salm responsorial 44,11-12.14-15.16-17;Mt 25,1-13

Avui celebrem la festa d’una de les patrones d’Europa, Santa Teresa Beneta de la creu, que morí víctima de la brutalitat del nazisme, una de les plagues del segle XX. Ella es convertí al catolicisme i fou batejada d’adulta, entrà al Carmel i a la fi, fidel a les seves arrels jueves, donà la seva vida per creure en Déu, el Déu dels nostres germans grans en la fe, el Déu d’Israel, el nostre Déu. Ella ha entrat a la festa de l’espòs per la porta gran del martiri, estava a punt amb la torxa encesa per donar testimoni fins a la fi de la seva fe en el Déu d’Abraham, el Déu de la vida i no pas de la mort i dels seus cruels missatgers portadors d’una ideologia que va contra Déu i contra l’home. Santa Teresa Beneta de la Creu, Edith Stein, la filosofa profunda coneixedora del misteri de Déu, l’enamorada de Crist, fou una de les verges prudents que esperava l’espòs amb la torxa encesa. Però la seva prudència no encaixa pas massa amb el nostre concepte de prudència; ella abandonà la fe dels seus pares per abraçar Crist, malgrat portar-li això la incomprensió i el rebuig de llur família. Ella des del Carmel de Colònia feu lliurament de la seva vida a Crist i refugiada al Carmel d’Echt a Holanda hi fou arrabassada per donar la vida en un camp de concentració, víctima de l’odi i de la represàlia contra l’Església d’Holanda per haver aixecat la veu contra la sense raó de l’holocaust. “La fe és la que permet ser una sola cosa amb Crist”, escrivia a “la ciència de la creu”. I confiada a la fe fou imprudentment prudent fins a lliurar la seva vida per Crist amb qui era una sola cosa. També foren imprudentment prudents tretze monjos que fa prop de nou-cents anys sortiren d’aquest monestir vers les nostres terres per fundar Poblet, casa nostra. Partiren cap a unes terres encara insegures, despoblades, hermes i pobres; allí ens portaren la fe i una vida de pregària, de treball i centrada en la Paraula; una vida de la que encara avui nosaltres en som deutors. Aquest any en que celebrem els setanta cinc anys de la restauració de la vida monàstica a Poblet de la mà de quatre monjos italians, fem memòria també dels nostres primers pares que des d’aquí sortiren per fundar el nostre monestir. Gràcies a la imprudent prudència d’uns i altres avui som nosaltres qui vivim a Poblet el carisma cistercenc, aquell que ells ens portaren per viure com a camí vers Crist. Ells com Santa Teresa Beneta de la Creu, són les nostres arrels, les arrels d’aquesta vella Europa que viu sovint d’esquena a Déu i que tants cops ha estat sotragada per la brutalitat dels homes que l’han arrasat. Unes arrels cristianes que no podem pas oblidar i que hem de fer presents amb el nostre testimoni, amb la nostra vida de monjos, de cercadors de Déu.