Mare de
Déu del Carme
16 de juliol de 2016
Monestir de Sant Josep i Santa Anna
Carmelites Descalces de
Tarragona
1Re 18,
42b-45a.; Gal 4, 4-7; Jo 19,25-27
Arribada la plenitud del
temps, havent enviat Déu al seu Fill per rescatar-nos i donar-nos la condició
de fills. Arribada l’hora de Jesús, del Fill de l’home, l’hora de passar
d’aquest món al Pare, l’hora d’estimar fins a l’extrem, l’hora de donar la vida
pels seus, per tots nosaltres; clavat en la creu Jesús ens confia Maria i ens
confia a nosaltres a ella. El Fill nascut d’una dona ara vora la creu hi té a
Maria, la dona, la mare, i al deixeble estimat, l’únic que no ha fugit
esporuguit com els altres que l’han abandonat i negat. Jesús a punt de lliurar
el seu darrer alè confia la seva mare al deixeble estimat i el seu deixeble
estimat el confia a la seva mare. Al peu de la creu Maria esdevé mare de tots
els homes i de totes les dones, perquè Crist mora a la creu per tots, pels qui
el coneixen i pels qui ignoren qui és; pels qui li són fidels i pels qui l’han
rebutjat; pels qui el segueixen i pels qui se n’aparten. La creu és la salvació
de tots, en ella Déu ofereix la salvació a tots; i als peus de la creu Maria la
mare ens es confiada a tots.
Vora la creu, crits d'odi, als peus de la creu, presències d'amor.
Allí ferma hi ha la mare de Jesús, amb ella altres dones reunides per amor al
voltant del qui agonitza. A la vora el deixeble estimat, no podia ser altre. A
la vora de la creu hi ha l’amor de la mare i l’amor del fill, tant sols l’amor
ha pogut superar la por, sols l’amor ha perseverat fins a la fi, perquè sols
l’amor engendra amor. Als peus de la creu neix la comunitat, al lloc de la mort
neix una vida nova. Maria acull al deixeble com a fill, el deixeble estimat
acull a María com a mare; tant sols l’amor pot servar l’amor, perquè sols
l’amor és més fort que la mort.
De l’amor que hi ha vora la creu neix l’Església, de la que Maria n’és
prefigura i del crucificat en brolla sang i aigua, símbols del baptisme i de
l’Eucaristia. Perquè la creu ha passat de ser instrument de mort i d’oprobi a
ser símbol de vida, arbre de la vida. I als peus de la creu l’amor de Maria ens
l’ofereix com la porta que ens porta a la vida que ens ofereix el Fill. Maria
és com el petit núvol que el servent d’Elías avista al cim del Carmel, la seva
fe i la seva disponibilitat representen per a la història de la salvació un nou
inici, Maria és el petit núvol que anuncia la pluja que ens dona la vida, regal
del cel, que és Jesucrist. María és, en efecte, un sagrament de la benedicció
divina i un petit signe de Déu, perquè en ella Déu ha obrat meravelles. Déu ha
mostrat en ella el seu amor benvolent, fent-la digne estatge del Fill de Déu, fruit
beneït del seu ventre i porta de salvació per a nosaltres.
María és la nova terra que
Déu fecunda amb el seu Esperit, és el nou tabernacle de l'aliança, cobert amb
l'ombra de l'Omnipotent; el nou Israel que dialoga amb Déu i compleix la seva
aliança per sempre. María és dona de la nostra història, oberta a Déu i als
homes, que ha realitzat plenament la seva vida en actitud de servei gratuït, en
profund lliurament pels altres; esdevenint així exemple per a la nostra vida de
consagrats.
Déu s'ha expressat a si
mateix en la vida de María, en la qual descobrim el seu misteri d'amor, la seva
comunió perfecta. En ella, petit núvol del Carmel, plugim fecund de benedicció
per a la humanitat sencera, descobrim que Déu és Pare perquè engendra a
Jesucrist, el seu Fill, en les seves entranyes santíssimes. Sabem que és Fill
perquè neix com a fill de dona enmig de la història. I sabem que és Esperit de
vida, comunió d'amor que actua, que es torna proximitat esdevenint un com
nosaltres entre nosaltres. Acollim també nosaltres a María, mare del Senyor i
mare nostra. Ella és el nostre model en el seguiment de Crist, el nostre auxili
i protecció en les adversitats de la vida. Veritable mare de l'Església i de
cadascun dels deixebles de Jesús, que som nosaltres.