Epifania del Senyor
6 de gener de 2018
Is 60,1-6; Salm 71; Ef 3,2-3a,5-6; Mt 2,1-12
L’estel
que guià als mags és l’esclat de la llum, una llum que centra la celebració del
Nadal. En el misteri del Nadal, la llum de Crist s’irradia sobre tota la terra,
com si fos en cercles concèntrics. Primer als pastors, els representants dels
més desafavorits del poble d’Israel, la llum que arriba a Jerusalem, sobre la
que clareja com l’alba la glòria del Senyor. Avui als mags, que per una
revelació han conegut el misteri secret que els homes no havien conegut en les
generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat; vinguts de llunyanes terres
són la primícia dels pobles pagans, l’anunci de que la salvació ha arribat per
a tots els homes i dones de bona voluntat independentment de la seva raça,
llengua, cultura o llinatge.
Però
aquesta llum que ha vingut a il·luminar a tot el món, a treure’ns de la tenebra
i que té com a focus d’irradiació al nen, amb Maria i amb Josep, té zones
d’ombres perquè en els poderosos no els suscita joia, sinó temor i hostilitat;
són les tenebres que encara embolcallen la terra, les fosques nuvolades que
cobreixen el món. N’hi ha que tot i reconeixent que Jesús és el Fill de
Déu fet home, no volen pas acollir-lo, s’inquieten en sentir aquesta bona nova.
I es neguen així a acollir a Déu, perquè Ell és l’origen de tota llum, el verb que
s’ha fet home esdevenint el principi de recapitulació i reconciliació
universal, la meta de la història, la terra promesa de l’èxode de la humanitat
que en la mort i resurrecció de Crist troba el seu colofó. Per això avui la
litúrgia ens convida a anunciar també la Pasqua, centre de la història de la
salvació, quan Jesús mort, és sepultat pels homes i ressuscitat pel Pare.
La
seva mort és anunciada per la mirra que els mags oferiren al nen símbol de la
seva vertadera i plena humanitat. Aquest infant, indefens, humil i pobre ja al
bressol, revela però el rostre del Pare, perquè tot i la seva petitesa és vertader
Déu; tal com l’encens ofert pels mags prefigura. La llum que il·lumina les
nacions, que brolla del cor de la història d’Israel, del llinatge de David, es
mostra com un simple infant, amanyagat per Maria, la mare, però en Ell els mags
hi reconeixen la font de la llum que anunciaven l’estrella i les escriptures,
l’arribada del rei d’Israel profetitzada de temps antics, un rei per a tot el
món; com l’or ofert pels mags representa.
Per
damunt dels signes còsmics i dels anuncis, hi ha la voluntat personal de Déu
que en Crist es revela com a amor. Ara el Fill unifica en Ell el cel i la
terra, creació i creador, carn i esperit. Busquem bé en aquest infant, el
secret que des d’ara s’ofereix a tots els pobles; que en Jesucrist, tenen part
en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Hereus de Déu en el seu Fill, Crist Déu veritable, digne de rebre l’encens i manifestat
en el baptisme del Jordà. Formant part del cos de Crist, vertader home, que és
l’Església, prefigurada en la taula de Cana i formada per la humanitat finita
amorosida amb la mirra. Compartint l’esperança de l’acompliment de la promesa
del Regne d’aquell qui, vertader rei els mags amb l’or coronaren. No tinguem
por a les tenebres del món, perquè qui ens ha nascut és "la llum del
món" (Jn 8, 12). Anem amb el cor alliberat de les tenebres de la inquietud,
busquem-lo ben bé, aquest nen, i quan l'haurem trobat, fem-ho saber, perquè tot
el món pugui presentar-li el seu homenatge; Ell és el Salvador del món.