Nadal
Missa del dia
25 de desembre de 2017
Is 52,7-10; Salm 97; He 1,1-6; Jo 1,1-18
A Déu ningú no l’ha vist mai però al llarg de
la història de la humanitat, al llarg de la història de la salvació no ha
deixat de fer-s’hi present. La Paraula, la força abassegadorament creadora de
Déu, aquella que ja existia al principi, que era amb Déu i era Déu, aquella sense
la qual res no ha pogut existir, que té en ella mateixa la vida i que és la
llum veritable dels homes; avui s’ha fet carn, ha vingut a casa seva, ha plantat
entre nosaltres el seu tabernacle. Tota la força creadora de Déu s’ha contingut
en la nostra pobre humanitat. Perquè és pel Fill que Déu ha completat la seva
revelació, ho ha fet en Jesucrist. Ell que ha parlat en diverses ocasions i de
moltes maneres ens parla ara en la persona del Fill, la Paraula per la qual tot
ha vingut a l’existència.
El pròleg del quart Evangeli i el començament de la Carta als
Hebreus se centren en l’origen diví de Jesús, en la persona del Fill pel qual
tot ha existit, aquella paraula que ja en la creació Déu es posava a la boca i tot
esdevenia realitat. El Verb és
el preexistent, Ell és des de sempre, Ell revela Déu i dóna accés al Déu real. En
Jesús, ara és l’enviat que sortint de Déu ha vingut al món per acomplir
la missió del Pare. Per acomplir el que el Pare li ha encomanat amb fidelitat i
obediència, amb caràcter plenipotenciari, i un cop acomplerta la missió, Jesús
ha de tornar al Pare, al qui l’ha enviat. Té una missió, no ha vingut a fer res
més que venir al món; és la seva pròpia vinguda i la seva presència la que
salva; la seva missió i la missió són la mateixa cosa. Jesús mateix és la
missió, ja no es tracta com en els profetes de dues coses diferents. Ara tot
apunta a la presència permanent en Jesús d’aquell qui l’ha enviat, el misteri
de la presència de Déu en Jesús. És també el Fill i aquesta denominació, aquest
títol, defineix la seva relació amb el Pare. No hi ha Jesús sense el Pare,
Jesús no pot ser entès sense el Pare i per Ell nosaltres també esdevenim fills
del Pare, hereus amb Crist. Sense Jesús no es pot entendre la nostra filiació
divina, som fills de Déu per Ell i amb Ell.
La Paraula
s’ha fet carn per redimir-nos; aquesta és la claror d’aquest dia sant, perquè
avui ha baixat a la terra una gran llum, la llum que és la vida dels homes, la
llum de la qual Joan era testimoni, la llum veritable que en venir al món il·lumina
a tots els homes. Déu compartint la nostra condició humana ens ofereix de
compartir la seva divinitat. Aquell per la força del qual vàrem ser
admirablement creats de manera encara més admirable ha vingut per restaurar la
imatge de Déu en nosaltres, enterbolida per les nostres mancances.
La primera
que va obrir el cor, la qui el va portar en les seves entranyes, que l’infantà
i el contemplà fou Maria, la mare. Una noia senzilla de Galilea esdevingué el
temple de la saviesa, l’arca de la nova aliança, font d’amor vers l’amor
inesgotable; el Fill era en ella i era amb ella. Per Maria la paraula s’ha fet
home perquè l’home esdevingui Déu.
Admirable
intercanvi en el qual és Déu qui pren la iniciativa, qui es dóna a si mateix,
qui ofereix a l'home la participació en la seva nova condició de Fill de Déu. Mentre
els homes tant sols som capaços d'oferir-li la migradesa de la nostra condició
humana.
En celebrar
el naixement del Senyor, celebrem també el nostre naixement, el dels homes a la
vida nova i plena, a la vida de fills de Déu, que arrelant en el misteri del
Nadal culmina en la Pasqua. Després d’haver parlat en moltes ocasions i de
diverses maneres, ara en aquests dies que són els darrers, Déu ens parla a
nosaltres en la persona del Fill. Crist, nostre Senyor, aquell que essent
invisible com a Déu se’ns ha fet visible com a home i ha entrat en la nostra
història per retornar-nos al Regne, per salvar-nos.