Sants Fructuós, bisbe,
i Auguri i Eulogi, diaques, màrtirs
Festa
21 de gener de 2019
He 10,32-36; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9 i Jo 17,11b-19
Als anys centrals del
segle III, el 21 de gener de l’any 259 foren cremats a l’amfiteatre de
Tarragona el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Eren els
primers temps del cristianisme a les nostres terres, acabava d’arribar-hi la
llum de la fe i els primers creients van haver de sostenir lluites i
sofriments, foren insultats i maltractats públicament, foren injustament
empresonats però gràcies a llur fe ho sofriren tot amb constància per complir
la voluntat de Déu i a la fi obtingueren el que Ell els havia promès. El Senyor
els guià, ells el seguiren i ara estan on Ell està, perquè el Senyor els va
escoltar. Fructuós, Auguri i Eulogi gràcies a llur fe no tingueren por, no
abaixaren els ulls avergonyits i meresqueren a la fi una digne estada al cel, a
la dreta de Crist.
Sota els emperadors
Valerià i Gal·liè, essent cònsols Emilià i Bassus; Fructuós, Auguri i Eulogi
foren cridats a donar testimoni de la seva fe. «Soc cristià», digué Fructuós, «jo
adoro l’únic Déu que ha fet el cel, la terra, el mar, i tot el que s’hi mou»,
afegí. «Jo adoro Déu omnipotent», respongué
Auguri al governador; «jo adoro Aquell a qui Fructuós adora», afegí Eulogi. En
el pensament de Fructuós hi tenia l’Església Catòlica, estesa d’orient a
occident; en el seu cor la certesa de que l’amor i la promesa del Senyor no
poden fallir mai ni en aquest món ni en l’altre.
Gràcies a llur fe segurs
de la resurrecció i pregant amb els braços estesos, signe de la creu victoriosa
del Senyor; posats dins el foc d’aquest món, on llur fe fou provada com l’or al
gresol; el Pare no els abandonà, el Fill els ajudà i l’Esperit els acompanyà
entre les flames del foc. No s’han perdut, tot i que el món no els estimà,
malgrat ser perseguits no renunciaren a la veritat, que és la Paraula de Déu i
a la fi foren consagrats en la veritat. Provats al foc, com l’or preciós,
revestits amb la cuirassa de la fe i l’elm de la salvació, essent coronats amb
la diadema reial i la corona immarcescible, foren així glorificats pel Pare.
Què ens deixen els
màrtirs? El seu testimoni i el seu exemple, són llavor de fe. Al màrtir no el
fa pena el mal que se li infringeix, sinó la causa que el motiva i la causa del
martiri és l’odi a la seva fe en Crist, a la seva fidelitat i al seu amor a
Crist i a la Paraula de Déu. El martiri està sempre lligat a la missió del
cristià; on hi ha la Paraula hi ha el deixeble, on hi ha el deixeble hi ha la
fidelitat, on hi ha la fidelitat, hi ha el testimoni; són aquesta fidelitat i
aquest testimoni els que porten al martiri. Els màrtirs són els fidels
testimonis de la Paraula, de la Paraula feta home, de Crist. Testimonis de fe per
al món, exemples de fe per a nosaltres.