dissabte, 6 de juliol de 2019

Assemblea Germandat de Poblet




PARAULES BENVINGUDA
Assemblea Germandat de Poblet
Dissabte 6 de juliol de 2019




Benvolgudes germanes i benvolguts germans, benvinguts siguin tots a la trobada anual de la Germandat de Poblet, la que fa vint des de la represa de l’activitat l’any 2000. En primer lloc agrair-los la seva presència i en segon lloc una proposta al President i a la Junta i és la de cercar unes altres dates per la nostra Assemblea que s’allunyin un xic de les èpoques de calor, crec que tots ho agrairem.
De nou ens trobem en aquesta sala capitular, avui força càlida, per fer balanç del darrer any i per incorporar als nous membres. La Germandat agrupa gent de molt diversa procedència, tots creients i units tots per l’estima a Poblet. Perquè sempre hi ha quelcom que ens uneix, a vegades molt més del que ens pot semblar amb una simple ullada. La Germandat no nasqué per crear polèmiques, llastimosament ja n’hi ha masses de polèmiques en els mitjans de comunicació socials convencionals i a les xarxes. La Germandat existeix per ser vincle d’unió entre gent de procedència molt diversa, d’idees sovint divergents, però a la que uneix una cosa: Poblet. Per això associacions com la Germandat tenen encara un sentit, potser fins i tot més sentit que mai. Certament cal uns mínims que ens uneixin, ens cal compartir una fe que esdevé l’eix vertebrador de l’Església, però els germans i germanes, els integrants de la Germandat, no són uniformes però alhora tenen quelcom en comú: l’amor a Poblet.
Com recordo al darrer número de la revista Poblet, celebrem aquest any el novè centenari de la Carta Caritatis, un document molt important per l’Orde Cistercenc, que establí la relació entre els monestirs, basada fonamental en l’anomenada filiació, relació entre les cases fundadores i les seves filles o fundacions. Una relació de comunió i alhora d’autonomia. Avui també quan tantes coses són posades en qüestió, ens cal fixar-nos en aquestes dues idees: comunió i autonomia. Destacant la nostra pròpia idiosincràsia no oblidem allò que ens uneix; perquè separar és fàcil, trencar ponts no és massa difícil; però un cop trencats reconstruir-los és tasca de titans.
També com sempre avui és un moment emotiu per recordar a tots aquells que ens acompanyaven en altres ocasions i que ara encomanem al Senyor, vull tenir un record especial pel senyor Felio Vilarrubias que durant tants anys fou el secretari de la Germandat, i pels nostres fra Ricard i el P. Alexandre; a ells i a tots els nostres germans i germanes que ja reposen en pau el nostre record i la nostra pregària.
Els convido de nou a col·laborar en les tasques de la Germandat, a suggerir activitats, a participar en les que ja es fan; en definitiva a apropar-se a Déu valent-se del poc que nosaltres els monjos els puguem aportar i alhora vostès també ens ajudaran en el nostre camí amb la seva experiència i vivència de fe.
Avui també els convidem a visitar el Centre d’Interpretació i les sales del museu remodelades, són les darreres novetats. Amb la seva incorporació ens mantenim fidels a aquella voluntat dels nostres fundadors, aportant a aquestes terres, amb l’ajuda de les noves tecnologies, un nou espai cultural i un nou incentiu turístic. 
Als nous germans i germanes els dono la benvinguda i als membres de la Junta, de manera especial al seu President senyor Tòfol Trepat, al secretari senyor Josep Tarragó i al tresorer senyor Joaquim Pujals de nou agrair-los la seva feina i la seva estima i generositat vers Poblet i també als altres germans i germanes que al llarg de l’any a la Junta o com a voluntaris han ajudat en les diverses tasques.
Moltes gràcies a tots i per tot,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.