PARAULES BENVINGUDA
Assemblea Germandat de Poblet
Dissabte 6 de juliol de 2019
Benvolgudes germanes i benvolguts germans, benvinguts siguin
tots a la trobada anual de la Germandat de Poblet, la que fa vint des de la
represa de l’activitat l’any 2000. En primer lloc agrair-los la seva presència
i en segon lloc una proposta al President i a la Junta i és la de cercar unes
altres dates per la nostra Assemblea que s’allunyin un xic de les èpoques de
calor, crec que tots ho agrairem.
De nou ens trobem en aquesta sala capitular, avui força
càlida, per fer balanç del darrer any i per incorporar als nous membres. La
Germandat agrupa gent de molt diversa procedència, tots creients i units tots
per l’estima a Poblet. Perquè sempre hi ha quelcom que ens uneix, a vegades
molt més del que ens pot semblar amb una simple ullada. La Germandat no nasqué
per crear polèmiques, llastimosament ja n’hi ha masses de polèmiques en els
mitjans de comunicació socials convencionals i a les xarxes. La Germandat
existeix per ser vincle d’unió entre gent de procedència molt diversa, d’idees
sovint divergents, però a la que uneix una cosa: Poblet. Per això associacions
com la Germandat tenen encara un sentit, potser fins i tot més sentit que mai.
Certament cal uns mínims que ens uneixin, ens cal compartir una fe que esdevé
l’eix vertebrador de l’Església, però els germans i germanes, els integrants de
la Germandat, no són uniformes però alhora tenen quelcom en comú: l’amor a
Poblet.
Com recordo al darrer número de la revista Poblet, celebrem
aquest any el novè centenari de la Carta
Caritatis, un document molt important per l’Orde Cistercenc, que establí la
relació entre els monestirs, basada fonamental en l’anomenada filiació, relació
entre les cases fundadores i les seves filles o fundacions. Una relació de
comunió i alhora d’autonomia. Avui també quan tantes coses són posades en
qüestió, ens cal fixar-nos en aquestes dues idees: comunió i autonomia.
Destacant la nostra pròpia idiosincràsia no oblidem allò que ens uneix; perquè
separar és fàcil, trencar ponts no és massa difícil; però un cop trencats
reconstruir-los és tasca de titans.
També com sempre avui és un moment emotiu per recordar a
tots aquells que ens acompanyaven en altres ocasions i que ara encomanem al
Senyor, vull tenir un record especial pel senyor Felio Vilarrubias que durant
tants anys fou el secretari de la Germandat, i pels nostres fra Ricard i el P.
Alexandre; a ells i a tots els nostres germans i germanes que ja reposen en pau
el nostre record i la nostra pregària.
Els convido de nou a col·laborar en les tasques de la
Germandat, a suggerir activitats, a participar en les que ja es fan; en
definitiva a apropar-se a Déu valent-se del poc que nosaltres els monjos els
puguem aportar i alhora vostès també ens ajudaran en el nostre camí amb la seva
experiència i vivència de fe.
Avui també els convidem a visitar el Centre d’Interpretació
i les sales del museu remodelades, són les darreres novetats. Amb la
seva incorporació ens mantenim fidels a aquella voluntat dels nostres
fundadors, aportant a aquestes terres, amb l’ajuda de les noves tecnologies, un
nou espai cultural i un nou incentiu turístic.
Als nous germans i germanes els dono la benvinguda i als
membres de la Junta, de manera especial al seu President senyor Tòfol Trepat,
al secretari senyor Josep Tarragó i al tresorer senyor Joaquim Pujals de nou
agrair-los la seva feina i la seva estima i generositat vers Poblet i també als
altres germans i germanes que al llarg de l’any a la Junta o com a voluntaris
han ajudat en les diverses tasques.
Moltes gràcies a tots i per tot,