Reflexions a l'entorn de la pandèmia (II)

Reflexions a l'entorn de la pandèmia (II)

Quants monjos són actualment? En cas que algun monjo no es trobés bé, com haurien d'actuar?

Actualment som 27 monjos, tot i que 4 son a fora del monestir: 2 a Roma, 1 en un monestir francès i un altre cuidant de la seva mare. Hi ha un cert grup de risc, perquè 4 som més grans de 80 anys. Des del principi estem en contacte amb el CAP de l’Espluga de Francolí i ells decidirien que ens cal fer en cas d’estar afectats. També disposem, així ens ho van aconsellar al CAP, a part de la infermeria, on hi ha els més grans i seria bo de no provocar riscos de contagi, de diverses habitacions preparades per si calgués aïllar-nos alguns de nosaltres; però és difícil preveure com i quan ens pot afectar.

Són una comunitat de clausura. Com els afecta viure en confinament?

La nostra vida és del que s’anomena tradicionalment clausura. Això vol dir que el nostre contacte amb l’exterior és en certa manera limitat i fem la major part de la nostra vida dins el monestir. En aquest cas que vivim seguim la nostra rutina habitual, el nostre horari habitual i hi ha algun canvi com per exemple que hem intensificat el contacte telefònic amb les nostres famílies, molt especialment aquells que tenen els pares grans i delicats. I molt especialment hem augmentat la pregària i el nostre record per tots els afectats, les seves famílies, aquells qui en tenen cura als  centres sanitaris o residencies de grans i també per les diferents autoritats que tenen que prendre greus decisions.

Hi ha moments en què es reuneixen junts? Mantenen distàncies?

Ens trobem tots plegats en diversos moments de la jornada: sis cops en la pregària comunitària, i tres al refetor pels àpats. També tenim tres cops a la setmana una trobada diguem d’esbarjo. Ho mantenim intentant guardar una distancia de seguretat més gran entre nosaltres, especialment si hi ha algun constipat dels habituals en aquesta època de l’any.

Es té més cura en tema higiene o menjar, etc?

En general intentem mantenir-ho sempre, més intensament en llocs com la infermeria o la cuina i ara d’una manera especial.

Se'ls ha donat alguna anècdota o circumstància que valgui la pena comentar?

Bé, algun simple constipat, així diagnòstic pel metge, pot donar lloc a una certa suspicàcia. Així un dels monjos grans ha estat constipat, ara ja recuperat, i algú que el va trucar es va alarmar. Però ja des del primer moment estava controlat pel nostre metge de capçalera al CAP de l’Espluga, on hi ha una molt bona atenció.

En el recinte s'ha hagut de tancar absolutament tot? Crec hi ha una petita capella...

El dissabte 14 es va tancar l’hostatgeria externa, en cancel·lar-se les reserves previstes, i també la visita turística, seguint les indicacions de la Conselleria de Cultura. Dies abans, en previsió, ja havíem anul·lat l’arribada de les persones que volien passar uns dies a la nostra hostatgeria interna. Des del diumenge 15 l’església està tancada als fidels, seguint les indicacions dels nostres bisbes, i queda oberta la capella de Santa Caterina a la plaça per si algú s’hi vol acostar. Habitualment ho fan de manera individual alguna de les persones que viuen als pisos annexes al monestir; ningú més ja que ningú s’hi acosta en estar allunyats dels centres urbans. D’altra banda hem ofert a les autoritats sanitàries l’hostatgeria externa per si cal que sigui utilitzada per aquesta finalitat en algun moment.

Quina és l'edat dels monjos, del més jove al més gran, o la mitjana d'edat dels monjos?

El més gran de 94 anys i el mes jove de 37, 4 més grans de vuitanta anys i 3 de més de setanta. La mitjana d’edat la podríem posar sobre els 60 o 62 anys.

Els preocupa que puguin ser un perfil vulnerable?

Evidentment hi ha un grup més vulnerable. Però tal i com evoluciona la pandèmia ningú està lliure de risc.

M'agradaria molt que opinessin sobre aquesta crisi del coronavirus i quina evolució n'esperen.

Vivim una situació límit, molt complicada i d’evolució i resultat molt incert. És normal que tothom, nosaltres també, la visquem amb preocupació. Passarà, certament, però el cost humà en morts i afectats i també el cost econòmic, que ja pateix gran part de la població, serà molt elevat i ens marcarà a tots en el futur. És especialment dura la situació de solitud dels afectats i molt especialment de la gent gran en residències; noticies com la rebuda a pedrades d’alguns malalts en alguna població no són pas un bon símptoma de la salut convivencial de la nostra societat, sovint excessivament crispada. La mateixa situació de viure confinats a casa no és pas fàcil i conformen passin les setmanes serà més dur. Nosaltres en aquest cas som uns privilegiats, no tant perquè la nostra vida ja sigui d’alguna manera aquesta, sinó sobretot per l’espai de que disposem. Un problema afegit és el que sant Benet anomena la murmuració i en llenguatge actual fake news, cal estar alerta amb el volum d’informació i intentar seleccionar fonts fiables i evitar crear més alarma.

Com creuen que es pot combatre? En podem treure algo de positiu de tot plegat?

La solució ha de venir del camp mèdic i sembla que no és fàcil tot i que s’hi treballa intensament. De qualsevol situació se’n poden treure lliçons, més que coses positives. Caldrà veure com evoluciona per repensar si la prevenció ha estat l’adequada o si es podia fer quelcom més, també amb el confinament i els seus graus si han estat eficaços, l’atenció als malalts, com tenim a la gent gran de ben atesa, etc.

Com a societat també és una prova, vivim una situació excepcional, de confinament, una convivència forçada. Cal tenir present que nosaltres hem escollit la nostra vida en comunitat, cridats per Déu segons la nostra manera de veure-ho. Pot ser una bona ocasió per redescobrir la família, la comunitat de veïns i conviure. Cal tenir paciència, obeir les indicacions de les autoritats responsables i no perdre l’esperança de que això passarà i tornarà la normalitat, però que haver viscut aquesta situació greu i insòlita de paràlisis i de perill ens ha d’aportar un grau de maduresa pel futur ja que en cert grau posa en qüestió moltes coses de la nostra societat.

 Respostes per a l'Agència Catalana de Notícies, 4 d'abril de 2020