Reflexions a l'entorn de la pandèmia (I)
Vivim aquestes setmanes una
situació excepcional; en primer lloc ens afecta la gravetat de la pandèmia, el
seu rumb imprecís, en espai i temps, i l’alt cost humà que suposa. En segon
lloc les mesures que les autoritats han establert per a contenir-la afecten
directament la vida de la immensa majoria dels ciutadans i l’aïllament decretat
ha provocat una aturada en l’activitat.
Quatre principis ben presents
en la Regla ens poden ajudar en aquesta situació, vivint-la des de la fe i la
confiança en el Senyor.
En
primer lloc amb la pregària; pregant
pels malalts, pels qui hi perden la vida, per les seves famílies, pels que
tenen cura dels afectats i també pels governats que han de prendre decisions
difícils i complicades. Intentant de portar un missatge de serenor amb els qui
ens relacionem, ara obligadament en la distància, especialment a les nostres
famílies i sobretot a aquelles que a hores d’ara ja ho viuen més intensament.
No oblidem en la nostra pregària aquesta pandèmia, per exemple unint-nos a les
dotze del migdia a la pregària de tota l’Església. És bo per al creient, donada
la impossibilitat d’acudir a l’Eucaristia, d’establir un espai i uns moments
determinats per a la pregària; l’Església ens proposa l’Ofici Diví, pregar al
matí, al vespre i en acabar la jornada (Laudes, Vespres i Completes) i alhora
apropar-nos als textos que la litúrgia ens proposa cada dia ens pot ser de gran
ajuda. Recordem-nos molt especialment dels qui són més vulnerables a la
pandèmia; mirant no sols de pregar per ells, sinó també, si ens és possible, de
comunicar-nos-hi, de transmetre’ls un missatge de solidaritat i d’estima. No
oblidem que vivim aquesta pandèmia durant el temps quaresmal, és a dir en el
camí cap a la Pasqua, intentem de viure-ho en aquest sentit, confiats en que la
Pasqua arribarà.
En
segon lloc no murmurem. Aquest és un
moment molt favorable per a crear i difondre tot tipus de notícies; miren de no
ser instruments de confusió sinó de llum i serenor en la mesura que puguem. Cerquem
de ser prudents en aquest aspecte, no murmurant, com diria sant Benet i com
tants cops ens diu el Papa Francesc. Les falses noticies sempre tenen un origen
i s’alimenten difonent-les, un fet que les noves tecnologies afavoreixen; abans
de difondre o de reenviar res pensem-nos-ho dos cops o tres; de si val la pena,
si hi ha un grau de veracitat, de si pot ajudar a qui ho rebi. Mirem de que
l’allau d’informació no ens esclavitzi, prioritzem uns temps per a rebre-la i
un temps per a cuidar-nos interiorment, amb moments de pregària, de reflexió,
de comunicació sincera amb els qui ens envolten.
En
tercer lloc obeïm, mirem de complir
amb les disposicions que han dictat les autoritats respecte a l’aïllament i
prevenció, donant així exemple. I anem seguint els que ens vagin indicant en
cada moment i fent el que correspongui. Intentem de seguir amb la nostra vida un
determinat ritme de pregària i treball, com ho fem als monestirs, això sí, més
que mai en comunió amb tota la societat. I si ens arriba a afectar de prop la
pandèmia, fem el que toqui i no deixem mai de confiar en el Senyor i en la seva
gran misericòrdia.
En
quart lloc, la paciència. Una situació d’estrès, d’angoixa, d’incertesa,
com aquesta, multiplica la susceptibilitat; no fem ni el que voldríem estar
fent ni el que habitualment fem. En certa manera és una ocasió de redescobrir
als altres, amb els qui convivim i amb els que ens envolten i habitualment ni
ens n’adonem, com poden ser els veïns. Esdevenim així com una comunitat; als
monestirs no ens hem triat, és Déu qui ens hi ha cridat, no som una colla
d’amics, sinó que ens hi uneix un mateix objectiu, cercar Déu en el clos del
monestir. Ara en certa manera les comunitats de veïns, també en un altre nivell
les mateixes famílies, s’han convertit més que mai en comunitats; potser és una
ocasió per aprofitar i descobrir en l’altre el rostre amagat de Crist.
En
definitiva, com ens aconsella sant Benet, no desesperar mai de la misericòrdia
de Déu i ajudar-hi pregant, no murmurant, obeint i tenint paciència.
Escrites per a Catalunya Cristiana, 4 d'abril de 2020