- En primer lloc, com s’ha adaptat la comunitat cistercenca als temps del confinament?
La nostra vida diària, tot i ser en
aparença rutinària i viure-la en clausura, no està exempta de contacte
amb el nostre entorn, tant per la mateixa naturalesa del monestir de
Poblet, patrimoni mundial, com per la gent que s’acosta al monestir
sigui per conviure uns dies amb nosaltres, sigui per participar de la
nostra litúrgia. En aquest sentit les disposicions adoptades per les
diferents autoritats i les que han dictat la Santa Seu i els nostres
bisbes han afectat la nostra vida. El culte el fem a porta tancada, no
hi ha hostes, ni visites i hem adoptat algunes mesures de prevenció en
la nostra vida comunitària com poden ser evitar la proximitat física i
aquestes afecten també la mateixa litúrgia, com ara el gest de la pau o
la comunió per intenció, són dos exemples puntuals.
- Tota la comunitat es troba bé?
Gràcies a Déu i, fins ara, tota la
comunitat es troba bé. Evidentment en una comunitat on hi ha gent gran
sempre hi ha petits o no tant petits problemes de salut, no relacionats
directament amb la pandèmia perquè la resta de malalties o de xacres, si
fem servir una expressió col·loquial, segueixen, com també poden
succeir alguns incidents domèstics. En aquest sentit s’han suprimit les
visites mèdiques no urgents i les que ha calgut fer, el serveis mèdics,
tant del CAP de l’Espluga de Francolí com de la resta de la xarxa
sanitària, ens han atès puntual i diligentment, com sempre. Tenim uns
grans professionals en aquest camp al nostre país i ara ho veiem de
manera ben clara.
- Els monjos més grans conviuen al mateix espai?
Els monjos més grans, que són també
els que requereixen més atenció, viuen habitualment a la infermeria; per
tant sols ha calgut guardar amb més zel la seva cura. D’altra banda hem
preparat en una altra zona aïllada unes quantes cel·les, per si
d’altres membres de la comunitat en un moment donat haguéssim de guardar
aïllament, ja que no fora convenient fer-ho a la infermeria amb els
monjos més grans i, per tant, més vulnerables. Així ens ho van
aconsellar els serveis mèdics i així ho hem fet seguint sempre els seus
consells.
- El Monestir de
Poblet, com la resta de monestirs del Cister romanen tancats. Com creu
que pot afectar-los des del punt de vista econòmic i turístic?
El dissabte 14 de març es va decidir
tancar l’hostatgeria externa i la visita turística, seguint les
instruccions del Departament de Cultura de la Generalitat i hores abans
que es decretés l’estat d’alarma. L’hostatgeria interna, que estava
tancada ja que la setmana anterior la comunitat havia tingut exercicis
espirituals, ja no es va obrir. Evidentment en un monument de tant
interès com és Poblet el tancament afecta en múltiples aspectes. Ens
trobem en un període de l’any on les visites són molt nombroses,
coincidint amb la Setmana Santa, també pel que fa a l’ocupació de les
hostatgeries externa i interna. Això repercuteix en la situació
econòmica i ha calgut aplicar les mesures laborals que el govern ha
establert. Cal dir que tenim un gran personal que estima Poblet i sap de
la gravetat de la situació, aleshores la seva col·laboració ha estat
molt generosa. El mateix cas seria el de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i
Macià que també roman tancat. Ens preocupa, i molt, en aquest aspecte,
el que després d’aquesta situació de confinament pugui esdevenir i la
més que probable crisi econòmica que tot plegat pugui suposar; hi ha un
seguit de famílies que depenen del monestir en el terreny laboral i això
no és pas un tema menor.
- El president de la
Generalitat, Quim Torra, aquesta darrera setmana, en una entrevista a
Cadena SER-Catalunya, explicava que va mantenir converses amb algunes
personalitats d’Església, entre les quals vostè com Abat de Poblet. Què
li va manifestar el president en aquesta conversa?
La relació amb el President Torra,
com amb el seus predecessors al capdavant de la Generalitat i així
mateix amb d’altres institucions de l’Estat i del nostre país, és sempre
fluida i molt cordial. El President, amb un gest de gran sensibilitat,
va trucar personalment en primer lloc per interessar-se per l’estat de
la comunitat i oferir-se per si calia alguna cosa. També per agrair i
acusar rebut del nostre oferiment de posar a disposició de les
autoritats sanitàries la nostra hostatgeria exterior per si fa falta.
Vam compartir durant uns minuts la mútua preocupació pels efectes de la
pandèmia, els d’ara i els que puguin venir en un futur immediat. No hem
d’oblidar en la nostra pregària, amb els malalts, els morts, els
confinats o el personal sanitari i de tots els altres serveis
imprescindibles, als governants que no ho tenen gens fàcil, perquè el
Senyor els il·lumini i els doni encert i prudència en bé de tots.
- En la mateixa
entrevista el president Torra també manifestava la seva preocupació, per
a totes aquelles persones, que no han pogut acomiadar els seus éssers
estimats pel COVID-19. Ell demana un acte ecumènic durant la Pasqua. Hi
ha possibilitats de celebrar-se?
L’actual situació té múltiples
repercussions. Ara per ara les més importants són les sanitàries i ara
i, sobretot, després també les econòmiques. Però en aquesta alteració
que s’ha produït de la nostra vida diària hi ha un preu emocional molt
elevat. Molta gent ha mort en la solitud i els seus no se n’han pogut
acomiadar ni els han pogut acompanyar en el moment del traspàs; sobretot
en col·lectius com la gent gran que per una raó o altre viu en
residències. Aquesta situació caldrà atendre-la amb la iniciativa
proposada pel President o les que siguin amb ella. El dol, com els
altres sentiments, cal expressar-lo per poder assumir-lo i incorporar-lo
a la nostra vida.
- Què creu que pot aprendre la nostra societat d’aquest confinament?
Vivim una situació excepcional que mai
no hauríem pogut imaginar que viuríem. En situacions límits podem donar
el millor de nosaltres mateixos; ho veiem en tanta gent en el món de la
sanitat, en tants voluntaris, en els mateixos aplaudiments espontanis en
solidaritat amb el personal hospitalari o en tantes iniciatives
similars. Certament aquesta situació també ens mostra la nostra
fragilitat, com ens va succeir amb el recent temporal de pluja i vent. A
la vegada en totes aquestes situacions a vegades tendim a cercar
culpables; evidentment sempre hi pot haver errors, però cal pensar que
tothom actua de la millor manera que creu que ha de fer. La situació de
confinament, incomoda i limita, però també pot ser una ocasió per a
conviure i conèixer-se millor. Consells de la Regla de Sant Benet com la
humilitat, la paciència, l’obediència, el bon zel, etc. poden ser
d’utilitat a tothom; m’atreveixo a suggerir de llegir-la, segur que hi
podem descobrir, creients i no creients, unes reflexions assenyades i
útils per a la vida comunitària, com ho és també la de la família.
- Per últim, ara que
estem a la Setmana Santa i, per tant, a punt de viure la Pasqua, quin
missatge transmetria als lectors de Flama.info i a les comunitats
cristianes davant aquesta situació?
Tot això que vivim els creients ho hem
de viure d’una manera particular. La pandèmia ha coincidit amb el temps
fort de la Quaresma, un temps que és penitencial però alhora un camí cap
a la més gran joia, la resurrecció de Crist i la seva victòria sobre la
mort. Hauríem de ser capaços de traslladar la nostra esperança al
nostre entorn més proper; no es tracta de resignar-nos ni de renunciar a
lluitar per a superar aquesta o qualsevol altra situació; es tracta
d’afrontar-ho amb esperança i amb confiança. Estem a les portes de
Tríduum Pasqual, el centre de l’any litúrgic; el Dijous Sant recordem
l‘amor de Crist fins a l’extrem en fer-nos lliurament del seu cos i de
la seva sang com a memorial i presència per sempre enmig nostre; el
Divendres Sant fem memòria del lliurament de la seva vida a la creu, ara
que hi ha tantes creus i tants calvaris al nostre voltant i també tanta
solitud com la del mateix Crist a la creu. Però per damunt de tot a la
nit del Dissabte Sant celebrem aquell primer dia de la setmana que
significà el primer dia d’una nova creació; quan la nit esclatà en llum,
les tenebres i la foscor s’esvaïren amb l’albada de la resurrecció del
Senyor i amb ella arribà l’esperança d’una nova vida per a tots
nosaltres fets fills de Déu amb el Fill.
| Respostes per a l'Agència Flama, Agència Cristiana de Noticies, 6 d'abril de 2020 |