El Nostre
Pare Sant Benet
11 de juliol de 2020
Pr 2,1-9; Salm 1; Ef 4,1-6; Lc 22,24-27
Sant Benet fou un home a
l’escolta, un home amb l’orella sempre ben atenta a la Paraula de Déu i obert
tothora a fer la seva voluntat, una escoltà amb el cor amatent a entendre. Estava
cert de que tant sols en el Senyor hi ha la saviesa que dona coneixement i
intel·ligència; així lluità sempre perquè la seva fos una vida honrada i al
llarg de tota ella maldà per guardar els camins dels homes justos i arribant a entendre
la bondat i la justícia no tant sols encertà a la fi els bons camins, sinó que
vetllant per la ruta dels seus fidels, això és nosaltres avui, ens deixà una
Regla a fi de que posant-la en pràctica militéssim per al Senyor, Crist el rei
veritable, l’únic rei veritable i incorruptible, i observant-la poguéssim tenir
així una honestedat de costums i un començ de vida.
La clau de volta de tota la vida
monàstica està en l’escolta, una escolta que esdevé punt de trobada amb el
Crist, inici d’un camí que porta a la vida eterna camí que cal recórrer amb
prudència i per això davant dels perills que ens hi esperen hem d’anar armats
amb aquelles esplèndides i fortíssimes armes que són la paciència,
l’obediència, la mansuetud i l’observança de les bones obres; convertint-nos
dia a dia, pas a pas, sota el guiatge de l’Evangeli. En paraules del papa Francesc, sant Benet ens demana en la seva Regla no
anteposar res absolutament a Crist, perquè estiguem sempre alerta, en el dia a dia,
a punt per a escoltar-ho i seguir-ho dòcilment (Cf. Discurs a la Confederació
Benedictina, 19 d’abril de 2018).
Sant Benet visqué certament
seguint la seva vocació, aquella a la que el Senyor el cridà, no escatimant cap
esforç per superar llurs febleses; de tal manera que ara nosaltres seguint el
seu guiatge, responent amb fets a les seves exhortacions, visquem en un sol
cos, un sol esperit i una sola esperança per a servir a un sol Senyor, Pare de
tots que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot, com
ens diu l’Apòstol.
Sant Benet no ens deixà una
doctrina, sant Benet ens deixà un exemple de vida, perquè tot això ell ho
visqué amb profunditat, no exempt pas de dificultats, ans al contrari, sabent
que de la superació de les dificultats, de les nostres febleses tant físiques
com morals, en surt un home nou posat en tot a les mans de Déu, perquè sigui
llur gràcia qui el guiï. Això ho visqué sant Benet servint a Déu a través dels
seus germans, establint així una escola del servei diví, comportant-se sempre
com el criat que serveix, seguint l’exemple del mestre, Crist nostre Senyor.
Tot aquest bagatge que sant Benet
ens ha llegat, esdevé també avui per al qui es vol afanyar per arribar a la
pàtria celestial, el camí que arriba als cims més elevats de doctrina i de
virtuts. Sant Benet esdevé així pare de monjos, pare del monaquisme occidental, certament, però per
damunt d’això esdevé un mestre de la vida espiritual, de la vida cristiana.
Perquè què és el monjo sinó un cristià? No hi pot haver cap títol més alt que
aquest, seguidor de Crist. Tots fem camí cap a la vida eterna, tots fem camí
sota el mestratge de l’Evangeli, tots, essent peresosos, vivint malament,
essent negligents, essent motiu de vergonya i de confusió; maldem per fer camí
cap al Crist, al costat del Crist i emmirallats en el Crist.
Aquest camí no el podem fer
d’altra manera que eixamplant el nostre cor, corrent per la via dels manaments,
i sols es pot recórrer en la inefable dolcesa de l’amor, fent experiència de
que Déu és més gran que el nostre pecat, que sols amb Ell al costat, confiats
en Ell, tenint-lo a Ell per puntal, podrem tenir aquella fermesa que ens
permetrà anar endavant en una vida on sempre hi haurà llum i foscor; fidelitat
i feblesa. Sols l’escolta de la veu de Déu ens pot ajudar a vèncer foscors i
febleses; però cal parar l’orella, parar-la atentament, amatentment.
Entossudits en seguir cap al Crist, seguint l’exemple de sant Benet servidor
fidel i prudent que amb la seva vida ens convida a imitar-lo, no per arribar
així tots junts a la vida eterna.
Sant
Benet feu de la seva vida una Regla i de l’Evangeli i de la Regla la seva vida.
Perquè la fe, la recerca de Déu és per a ser viscuda amb tota la intensitat
possible, amb apassionament, enamorats del Crist, l’orella atenta a l’escolta
de la seva Paraula i fits els ulls en Ell. En paraules del Papa Benet XVI «manifesteu
clarament als homes aquesta prioritat de Déu. Com a oasi espiritual, un
monestir indica al món d'avui el més important, més encara, en definitiva,
l'única cosa decisiva: existeix una raó
última per la qual val la pena viure, és a dir, Déu i el seu amor inescrutable.»
(Heiligenkreuz,
9 de setembre de 2007).