Diumenge II durant l'any / Cicle B
Capella Santa Caterina
17 de gener 2021
1S 3,3b-10.19; Salm 39,2.4ab.7.8-9.10; 1C 6,13b-15a.17-20 i Jo 1,35-42
No som
nostres, és Déu qui ens ha adquirit a un preu molt alt, qui ens ha fet
santuaris de l’Esperit Sant, ens ha dit l’apòstol. El preu que ha pagat Déu per
nosaltres és el seu Fill, fet home per nosaltres, com acabem de celebrar en les
darreres festes de Nadal i mort i ressuscitat per a la nostra salvació com
viurem en la Pasqua. Ens ha dit sant Pau que Déu que ressuscità al Senyor també
ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. A vegades ens costa
reconèixer-nos propietat de Déu, fills de Déu; tal com a Samuel li costava
reconèixer que aquell qui el cridava era el Senyor; sentia una veu, estava ben
disposat a atendre-la però no sabia ben bé qui era, creia que era Elí. També
Joan assenyala a Andreu i a un altre deixeble que aquell qui passa és l’anyell
de Déu, la víctima pasqual que és ara el Fill de Déu. Tal com Samuel no tingué
mandra d’aixecar-se tants cops com sentí la veu, Andreu seguí Jesús i tal com
Samuel es posa en actitud d’escolta del Senyor, Andreu i l’altre deixeble del
Baptista seguiren a Jesús per anar i veure, no li pregunten per la seva
doctrina, ni amb quina autoritat parla; tant sols són convidats a anar i veure,
perquè estan disposats a compartir la seva vida; perquè la fe és per viure-la.
Per
atendre la crida del Senyor cal aixecar-se, anar i veure, Déu està delerós,
ansiós per mostrar-nos on s’allotja, perquè ens quedem amb Ell però cal
atendre’l. Hem escoltat en l’Evangeli de sant Joan com uns són cridats a les
quatre de la tarda, d’altres una mica més tard; Samuel a mitja nit; uns al
santuari del Senyor, d’altres arran del camí; el Senyor crida quan vol i on vol
però el que ens cal a nosaltres és mantenir l’orella atenta per escoltar la
seva crida i reconèixer la seva veu. Samuel es va fer gran i fou afavorit
sempre per Déu perquè no deixà mai de complir les seves profecies. També Pere,
el germà d’Andreu, és cridat, no pas el primer, però sí està atent a la veu de
Déu que a través del seu germà Andreu el crida a seguir al Messies, a l’ungit i
aquest el mira i li confia de ser pedra, fonament de la futura Església.
El
Senyor té una missió per a cadascun de nosaltres, per això ens crida, per això
ens convida a seguir-lo a anar i a veure. També ara i avui enmig de tanta
tribulació el Senyor vol que siguem deixebles seus, testimonis seus entre els
nostres germans. Testimonis de la seva paraula i testimonis d’esperança. Déu no
vol que ens afligeixi cap mal, però la malaltia, l’adversitat forma part de la
nostra mateixa humanitat; és en aquesta situació, com la que ara vivim, que el
Senyor ens convida a viure-la amb esperança, amb confiança i a ser capaços de
ser transmissors d’aquesta esperança i d’aquesta confiança en el Senyor. Una
esperança que hem de tenir posada sempre en el Senyor, com ens ha dit el
salmista i anunciar-la amb aquell goig d’Andreu que no se’n pot estar d’anar a
cercar al seu germà Pere per dir-li que ha trobat al Messies. Déu ens continua
parlant, escoltem-lo i anunciem amb goig la salvació que tant sols Ell ens
porta.