Diumenge VI de Pasqua
9 de maig de 2021
Fets 10,25-26.34-35.44-48; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4; 1Jo 4,7-10 i Jo 15,9-17
«Déu no fa
diferències a favor d’uns o altres; Déu acull a tothom qui creu en Ell i fa el
bé»; ens ha dit l’apòstol sant
Pere. La comunitat apostòlica visqué ja en els primers anys un salt qualitatiu
molt important; la universalitat de la salvació fou l’eix de l’expansió de la
fe en Crist. Ara ja no és important pertànyer a aquell o a l’altre poble, ser
esclau o lliure, jueu o grec, home o dona (Cf. Ga 3,28); ara el vertaderament
important, l’únic important és l’amor. «Déu
és amor, i el que està en l’amor està en Déu i Déu està en ell.» (1Jo 4,16) ens
diu la Primera Carta de sant Joan. Per al Papa Benet, com recull en la seva
primera Encíclica Deus caritas est,
aquestes paraules de sant Joan expressen amb singular claredat el cor de la fe
cristiana, la imatge cristiana de Déu i també la consegüent imatge de l’home i
del seu camí. Ja no hi ha diferències perquè l’única diferència és estimar o no
estimar, i estimar no és un discurs buit, no és tant sols un propòsit sinó que
es tradueix en fets concrets com ho són observar els manaments del Senyor o no
observar-los; ser amics del Crist o no ser-ho; haver estat escollits per Ell o
no haver-ho estat.
El model és, no
podia ser d’altre, el Crist i la seva relació d’amor amb el Pare i amb
nosaltres. Ell observà els manaments del Pare, es feu obedient fins a acceptar
la mort i una mort de creu. També nosaltres tant sols observant els seus
manaments ens podrem mantenir en l’amor que ens té; tant sols serem els seus
amics si fem el que Ell ens mana; tant sols així serem dignes d’aconseguir tot
allò que demanem en nom seu al Pare.
La paraula
manaments pot tenir ressonàncies no pas sempre positives; podem veure-hi
quelcom que s’enfronta a la nostra llibertat i oposar-hi aleshores la nostra voluntat
individual. Ens diu sant Agustí «mirem si manaments no és un altre nom de
l’amor» (Tractat 1.9) perquè és Crist mateix qui ens va donar un nou
manament el d’estimar-nos els uns als altres tal com Ell ens ha estimat i ens
estima i Ell ens estima tal com el Pare l’estima. No hi ha altra manament més
gran que aquest de l’amor, no hi pot haver cap altra relació amb Déu que la
fonamentada i vehiculada en l’amor. I ha estat Déu Pare qui s’ha avançat a
estimar-nos, Ell ha estat el primer d’estimar-nos fins a donar-nos al seu Fill
per tal de salvar-nos.
L’amor no és tant
sols un sentiment, perquè els sentiments són fugissers; tant ràpidament com
s’encenen s’apaguen. L’amor, l’amor amb que Déu ens estima i amb el que demana
que l’estimem a Ell i als germans és un amor que ve de Déu i va cap a Déu. Un
amor encarnat en Jesucrist, aquell qui ens ha escollit, que és l‘amor fet carn,
perquè tant sols Ell va poder estimar fins a l’extrem de donar la seva vida per
tots nosaltres i ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus
amics.
És Ell qui ens ha
alliberat de la condició de servents per a donar-nos la d’amics, amics de Crist
i amics del Pare per mitjà del Crist. Hem estat escollits per a ser amics de
Déu, no hi pot haver regal més gran que aquest. I aquest és un regal no pas
reservat en exclusiva a aquell o a l’altra poble, no depèn de participar-hi ni
de la raça, ni de la llengua, ni de la nacionalitat; Déu no fa accepció de persones,
com recorda sant Benet en la Regla citant a l’Escriptura. Déu tant sols té un
vàrem per examinar-nos; l’amor. Mai no podrem correspondre-li amb la mateixa
intensitat amb que Ell ens estima.
Ens cal aprendre a
estimar, «si en la meva vida falta completament el contacte amb Déu, podré
veure sempre només l’altra, sense aconseguir reconèixer en ell la imatge
divina. Al contrari, si en la meva vida ometo del tot l’atenció a l’altre,
volent ser només piadós i complir amb els meus deures religiosos, es marceix
també la relació amb Déu.» (Deus Caritas
est, 18).
Sense amor no hi ha lloc per a la fe i sense la fe no hi ha alegria, no hi ha esperança. Com escrivia sant Joan de la Creu «A la tarde te examinarán en el amor; aprende a amar como Dios quiere ser amado y deja tu condición.»