Diumenge de Pentecosta B
23 de maig de 2021
Fets 2,1-11; Salm 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34; Ga 5,16-25; Jo 15,26-27;16,12-15
Trobant-se tots junts
tots quedaren plens de l’Esperit Sant. El Senyor ha estat endut al cel, han passat set setmanes des de que
aquelles dones joioses i sorpreses en trobar el sepulcre buit, trencaren la
tristesa dels deixebles que ploraven tancats a casa la mort en creu del Mestre.
De nou era al matí quan se sentí venir del cel un so com d’una ventada violenta
i unes llengües de foc es posaren sobre cadascun d’ells. De nou com al Sinaí el
foc i un gran soroll. De nou com al Sinaí tot el poble de Déu junt, ara el nou
poble de Déu.
El Senyor abans de ser
mort, abans de ressuscitar i abans de ser endut al cel, els hi havia dit als
seus que calia que rebessin la força de l’Esperit, que calia que des del cel
fossin revestits per llur força i rebessin els seus dons. I els dons de
l’Esperit no es fan esperar.
El primer do és la
comunió que és la comunió de la mateixa Església; estant tots junts reben la
força de l’Esperit, com estant tots junts reberen el manament de celebrar el
memorial del Senyor, com tots junts estant reberen la visita del ressuscitat.
Fou al cenacle al darrer sopar quan Jesús digué als seus que convenia que
marxés per tal de que els pogués enviar l’Esperit defensor. Fou la mateixa
tarda d’aquell tercer dia després de la seva mort a la creu quan el ressuscitat
aparegut als deu tancats per por els donà la pau i els donà amb l’alè l’Esperit
i amb aquest la potestat de perdonar o retenir els pecats, els impulsos
terrenals que ens porten al desordre, a la idolatria, a les enveges, al
sectarisme, com diu l’Apòstol.
El segon do és la
universalització, rebent el do de llengües la bona nova del Ressuscitat arriba
a cadascú de manera particular. Si la desfeta de la torre de Babel va provocar
la confusió del món, la vinguda de l’Esperit porta de nou l’entesa. Perquè com
diu sant Pau els fruïts de l’Esperit són l’amor, el goig, la pau, la paciència,
la bondat, la fidelitat.
La Pentecosta significa
el gran viratge de la humanitat; el missatge del Crist ressuscitat s’estén ara
i per tots els segles a tot el món i el vehicle per a difondre’l és l’Església
del Crist ressuscitat. Així l’Esperit de veritat ens guia cap al coneixement de
la veritat sencera perquè prové del Pare i dona testimoni del Fill. «L'Esperit
habita a l'Església i en el cor dels fidels com en un temple, i en ells prega i
dóna testimoniatge de la seva adopció com a fills. Guia l'Església cap a la
veritat, la unifica en comunió i ministeri, la proveeix i governa amb diversos
dons jeràrquics i carismàtics i l'embelleix amb els seus fruits. Amb la força
de l'Evangeli rejoveneix l'Església, la renova incessantment i la condueix a la
unió consumada amb el seu Espòs», com ens diu la Constitució Lumen Gentium
del Concili Vaticà II (LG, 4).
Però en aquell lloc on es
trobaven tots reunits hi ha algú que ja coneix els efectes de l’Esperit. Hi ha
algú a qui l’Esperit ja ha visitat abans i amb la seva visita llur vida ha
canviat. La tradició situa el matí de Pentecosta entre els deixebles a Maria,
la mare, aquella que estava juntament amb algunes dones, els germans de Jesús i
els onze tots dedicats, constants i unànimes en la pregària. Ella sap que a
través de l’Esperit Déu obra meravelles, ella sap molt bé que significa ser
posseïda per la força de l’Esperit perquè per aquesta força del seu ventre
virginal vingué al món el Salvador.
L’Esperit té la forma a
vegades de colom, a vegades de ventada, a vegades de llengües de foc, a vegades
s’anuncia a través de la plàcida veu d’un àngel, a vegades aleteja sobre les
aigües (Cf. Gn 1,2). Però l’Esperit no és ni un colom, ni una ventada, ni cap foc;
és la força de Déu que irromp en les nostres vides i les transforma, com
transformà la de Maria, com transformà la dels deixebles, com ha de transformar
la nostra. La flama de l'Esperit Sant crema però no consumeix, transforma els
cors perquè surti d’ells la millor part i la més veritable de l'home, fent
emergir la seva vocació a la veritat i a l'amor.
En paraules de sant Joan
Pau II «L'Esperit Sant, en el seu misteriós vincle de comunió divina amb el
Redemptor de l'home, continua la seva obra; que rep de Crist i el transmet a
tots, entrant incessantment en la història del món a través del cor de l'home.»
(Dominum et vivificantem, 67)