Diumenge XXI durant l’any / Cicle C
Diumenge 21 d’agost
de 2022
Capella de santa Caterina
Is 66,18-21; Salm 116 1.2 ; He
12,5-7.11-13 i Lc 13,22-30
La salvació és universal, el
Senyor ha vingut a salvar a tots els homes i no hi ha lloc per a circumscriure
la salvació a determinada raça o nació. Aquesta universalitat fou una de les
grans novetats del missatge de Jesús i que topava frontalment amb la concepció
que fins llavors s’havia tingut dels cridats a la salvació.
A vegades podem pensar que per
estar batejats ja estem salvats. Certament pel baptisme ens incorporem a
l’Església i no és pas un tema menor, sinó molt important perquè incorporats a
l’Església tenim accés a escoltar i a conèixer la Paraula de Déu, és a dir a
saber de primera mà com he de viure la nostra fe per tal de poder salvar-nos. Però
qui salva sempre és Déu.
Poc a poc al llarg dels
darrers anys tendim a pensar que ser salvats és quasi quelcom ja garantit, de
fet ens hem oblidat d’aquesta porta estreta de la que ens parla avui Crist en
l’Evangeli i donem per suposat que la porta s’eixamplarà convenientment per tal
de que hi puguem entrar, hàgim fet el que hàgim fet, hàgim viscut com hàgim
viscut o ens hàgim penedit del mal que hem fet o no.
No es pas que haguem de viure
la nostra fe amb l’angoixa de la que la porta de la salvació sigui tant estreta
que no puguem passar, perquè la nostra fe sempre l’hem de viure amb joia i
alegria. El que hem de reconèixer és que ens cal viure-la aquesta fe de tal
manera que la gràcia de la salvació no ens sigui negada, sinó sempre
generosament atorgada.
Salvar-nos a la fi de la
nostra vida o no salvar-nos sempre està en mans del Senyor i no pas a les
nostres, la salvació no es pot exigir com si es tractés de l’acompliment d’un
pacte, sempre és gràcia. Donar-li al Senyor arguments per a ser salvats, mirar
de viure en estat de gràcia, això si que està a les nostres mans i no hi ha
altre camí per aconseguir-ho que seguir els seus manaments, els seus consells. En
paraules de sant Agustí: «El que et va crear sense tu, no et salvarà sense tu.»
La nostra societat no és amant
de les correccions, si som sincers cadascun de nosaltres no li plau ser
corregit i si això és així en clau humana ens hauríem de plantejar si acceptem
la correcció que ve de Déu, que ve, com ens ha dit la carta als cristians
hebreus, del Pare. I Déu ens corregeix sovint, encara que pensem el contrari,
perquè si ens deixem interpel·lar per la Paraula de Déu podrem observar amb poc
esforç la distància entre els nostres actes i el que el Senyor ens diu de fer.
No es tracta certament d’anar dient Senyor, Senyor; es tracta de viure la fe
amb coherència i amb fidelitat i això no és sempre fàcil o millor dit no és mai
fàcil.
D’orient i d’occident, del
nord i del sud vindran els salvats; hi haurà darrers que seran primers i
primers que seran darrers; no, no és al món al inrevés; Déu té una lògica
podríem dir que enorme. Per collir el fruit d’una vida honrada cal haver
plantat honradesa; per entrar per la porta de la salvació cal haver viscut com
a mereixedors de ser salvats abans que el cap de la casa, Déu, no s’alci a
tancar la porta.