Dimecres
setmana XXII durant l’any / II
31 d’agost de 2022
Casa Ntra. Senyora de Montserrat de Caldes Montbui
Exercicis amb els preveres de Vic
1C 3,1-9; Salm 32,12-13.14-15.20-21 i Lc 4,38-44
«Aquestes
gelosies i discòrdies que teniu que són sinó mires humanes?» Pregunta l’Apòstol
als cristians de Corint. No, no som de Pau o d’Apol·ló; no som d’aquell o de
l’altre; som del Crist. No importa qui planta o qui rega, el que importa és qui
fa créixer i sols Déu fa créixer.
No,
les mires humanes, les polèmiques massa humanes, no són tant sols pròpies dels
temps de Pau; també en els nostres dies posem massa sovint els nostres
objectius en cosses massa humanes i això
segueix donant lloc a gelosies i discòrdies. D’una o altra manera mirem
d’apoderar-nos en exclusiva del Crist, com aquella gent que volia retenir-lo
perquè no s’anés i al cap i a la fi volien impedir que la Bona Nova del Regne
arribés a d’altres poblacions.
Jesús
se’ns acosta, com s’acostà a la sogra de Pere, per treure’ns la febre de la
gelosia; però no s’acosta a nosaltres tots sols, s’acosta a tots i cadascun de
nosaltres i per Ell, que és el Fill, tots hem estat fets fills i hereus del
Pare.
Quants
esforços perduts en vanes rivalitats, en qualsevol lloc, a qualsevol nivell,
també a l’Església. A vegades no ens fa cap mandra esmerçar tota la nostra
energia en gelosies i discòrdies, quan tota a questa força hauria d’anar
destinada en portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la
llibertat, la llibertat del Regne,
No
caiguem en la temptació, no caiguem en el parany de la murmuració; allò que
sant Benet tant blasma a la seva Regla i que també el papa Francesc ens mostra
tantes vegades com la font de tots els mals. És ben fàcil criticar, murmurar,
al cap i a la fi destruir als de Pau si som d’Apol·ló o als d’Apol·ló si som de
Pau; quan al cap i a la fi estem intentant destruir als qui són del Crist.
El
Senyor ha modelat un per un els nostres cors; el Senyor fixa la seva mirada en
nosaltres, ens ha dit el salmista. No ho hem d’oblidar mai això, som creatures
de Déu, ambaixadors del Regne.
Jesús
pregava sovint, se n’anava a un lloc solitari per pregar. També nosaltres hem
dde pregar. De la pregària ens vindrà la força necessària per a mantenir sempre
l’esperança en el Senyor, únic auxili i escut que ens protegeix; única alegria
per als nostres cors.