dimecres, 31 d’agost del 2022

Dimecres setmana XXII durant l’any / II

 

Dimecres setmana XXII durant l’any / II

31 d’agost de 2022

Casa Ntra. Senyora de Montserrat de Caldes Montbui

Exercicis amb els preveres de Vic

1C 3,1-9; Salm 32,12-13.14-15.20-21 i Lc 4,38-44

 

«Aquestes gelosies i discòrdies que teniu que són sinó mires humanes?» Pregunta l’Apòstol als cristians de Corint. No, no som de Pau o d’Apol·ló; no som d’aquell o de l’altre; som del Crist. No importa qui planta o qui rega, el que importa és qui fa créixer i sols Déu fa créixer.

No, les mires humanes, les polèmiques massa humanes, no són tant sols pròpies dels temps de Pau; també en els nostres dies posem massa sovint els nostres objectius en cosses massa humanes  i això segueix donant lloc a gelosies i discòrdies. D’una o altra manera mirem d’apoderar-nos en exclusiva del Crist, com aquella gent que volia retenir-lo perquè no s’anés i al cap i a la fi volien impedir que la Bona Nova del Regne arribés a d’altres poblacions.

Jesús se’ns acosta, com s’acostà a la sogra de Pere, per treure’ns la febre de la gelosia; però no s’acosta a nosaltres tots sols, s’acosta a tots i cadascun de nosaltres i per Ell, que és el Fill, tots hem estat fets fills i hereus del Pare.

Quants esforços perduts en vanes rivalitats, en qualsevol lloc, a qualsevol nivell, també a l’Església. A vegades no ens fa cap mandra esmerçar tota la nostra energia en gelosies i discòrdies, quan tota a questa força hauria d’anar destinada en portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat, la llibertat del Regne,

No caiguem en la temptació, no caiguem en el parany de la murmuració; allò que sant Benet tant blasma a la seva Regla i que també el papa Francesc ens mostra tantes vegades com la font de tots els mals. És ben fàcil criticar, murmurar, al cap i a la fi destruir als de Pau si som d’Apol·ló o als d’Apol·ló si som de Pau; quan al cap i a la fi estem intentant destruir als qui són del Crist.

El Senyor ha modelat un per un els nostres cors; el Senyor fixa la seva mirada en nosaltres, ens ha dit el salmista. No ho hem d’oblidar mai això, som creatures de Déu, ambaixadors del Regne.

Jesús pregava sovint, se n’anava a un lloc solitari per pregar. També nosaltres hem dde pregar. De la pregària ens vindrà la força necessària per a mantenir sempre l’esperança en el Senyor, únic auxili i escut que ens protegeix; única alegria per als nostres cors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.