Sant Pere i sant Pau, Apòstols
29 de juny de 2023
Fets 12,1-11; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9; 2Tm 4,6-8.17-18; Mt 16,13-19
«De
pressa, aixeca’t.» digué l’àngel a un Pere
postrat, lligat amb dues cadenes, endormiscat entre dos guardians i vigilat per
quatre esquadres de soldats. El rei Herodes sembla tenir ben dominat aquest nou
moviment anomenat cristians, n’ha fet matar un dels més importants, un dels
dotze, Jaume el germà de Joan, i ara està esperant que passi la celebració de
la Pasqua per fer comparèixer-ne un altre dels dotze, Simó l’anomenat Pere, un
dels més representatius. Però si Herodes creu ben lligat el seu pla, els plans del
Senyor van per una altra banda.
La missió, la tasca de
Pere a favor i en bé de l’Església no ha fet sinó començar i el Senyor envia al
seu àngel per alliberar-lo de la presó dels homes i cridar-lo de nou al servei
de Crist i de l’Església. El Senyor ha escoltat la pregària de la comunitat que
demanava a Déu per Pere sense parar i així ha continuat endavant el pla de la
salvació.
El missatge que Pere i
Pau han rebut, l’encàrrec de transmetre la bona nova del Regne, no ve de cap
home, l’han rebut per una revelació de Jesucrist. Déu els ha escollit des de
les entranyes de la mare i els ha cridat per la seva gràcia. Pere i Pau amb
Jaume es trobaren a Jerusalem, els cridats de primera hora i el cridat al
darrer moment coincidiren en bé de l’Església i de la transmissió de la bona
nova. Uns per predicar als jueus, l’altra per fer-ho als gentils i tots junts
al servei de l’Evangeli.
Ni Pere ni Pau s’han
resistit a la crida, s’han aixecat de pressa i no s’han fet enrere davant de
les dificultats, de les persecucions; a un l’hi ha costat més d’adonar-se de
que Crist el cridava; per l’altre hi ha hagut moments de dubte, moments de
flaquesa, però a la fi ambdós han perseverat i acabada la cursa s’han mantingut
fidels, desfetes les amarres i deixant el port, després de lluitar noblement en
el combat de la fe el Senyor els ha concedit d’arribar a cenyir aquella corona
reservada als seus fidels, que s’han ben guanyat.
És la fe el que fa
aixecar a Pere de la presó, com aixecà Simó la vista quan Jesús el cridà vora
el llac de Galilea mentre tirava les xarxes amb Andreu el seu germà i deixant-ho
tot seguí al Senyor. Com Saule s’aixecà encegat del terra per aquella llum resplendent
i eixordat per aquella veu que el cridava, i es deixà portar a casa d’Ananies a
Damasc on es feu batejar.
«Cenyeix-te
i posa’t les sandàlies.» diu
l’àngel a Pere. Ell i Pau han estat cridats a l’acció. El seu apostolat els
portarà d’Israel a Roma i les seves sandàlies recolliran molta pols del camí.
Una part per a ser espolsada, l’altra per a passar a ser part dels fonaments de
l’Església juntament amb Pere la roca i amb Pau la columna.
Pere i Pau s’han posat en
marxa per fer el camí cap al Regne i recorrent-lo aquest camí hi aniran sumant
pobles, també els gentils i els pagans que amb ells i per ells descobriran la
bona nova del Regne. Perquè Pere i Pau estan certs de que Crist no és Joan
Baptista retornat a la vida, ni Elies, ni Jeremies, ni cap altra dels profetes.
Crist és el Messies, el
Fill de Déu viu i aquesta certesa seva, que no els ha estat revelada per cap
home de carn i sang, sinó pel mateix Pare del cel, és per a ells una joia tant
gran que no se’n poden estar de fer-ne partícips a tota la humanitat, de
llevant fins a ponent.
L’esperança del Regne mou
a Pere i a Pau a cenyir-se, a calçar-se i a anar per tot arreu a anunciant la
bona nova.
«Pren
el mantell i segueix-me.» Digué
l’àngel a Pere. Pere i Pau són els seguidors per excel·lència, sense samarra ni
bastó, fiats tant sols de la veu d’aquell qui els ha cridat, amb el mantell
cenyit per un altre, seran portats allí on no haurien volgut ser portats mai, sinó
fos perquè el Senyor els hi vol.
Què els mou a aixecar-se,
a cenyir-se i a seguir al Crist? No els mou altra cosa que la caritat, l’amor,
un amor el del Senyor que els assisteix i els dona forces per proclamar el
missatge de l’Evangeli.
Sense plata ni or, Pau i
Pere donaren el que tenien, el nom de Jesucrist, aquella força que fa
aixecar-se i caminar. La caritat mou als apòstols, és aquest l’amor que reberen
del Crist i l’amor que li retornaren al Senyor i amb ek que estimaren als
germans.
Pere i Pau servents de
Crist, cridats a ser apòstols, escollits per anunciar l’Evangeli (Cf. Rm 1,1)
columnes de l’Església; models de fe, d’esperança i de caritat per a tots
nosaltres.