Diumenge de la setmana XVI durant l'any A
23 de juliol de 2023
Capella de santa Caterina
Sa 12,13.16-19, Salm 85,5-6.9-10.15-16a, Rm 8,26-27 i Mt 13,24-43
No és fàcil, fins i tot per a Jesús, fer entendre com serà, com és, el Regne de Déu. Per això recorre a un gènere literari ben propi del món oriental com són les paràboles. Fa servir exemples ben propers a aquells qui l’escolten, gent de camp, que sap ben bé que és una llavor, quins perills corre un cop plantada, saben de viure en l’angoixa sempre pendents de sequeres, pluges o pedregades. Els llavis de Jesús exposen així, en paràboles, de manera planera, coses que han estat secretes des de la creació del món. Perquè Crist ha vingut a donar compliment, a donar plenitud al pla de Déu fins llavors amagat, no perquè Déu ho volgués, sinó perquè els cors dels qui escoltaven als profetes eren del tot sords a les seves paraules, escoltaven sense entendre, sense voler entendre.
Al cap i a la fi l’objectiu del missatge de Jesús és que no ens refiem tant sols de les nostres pròpies forces i això un pagès ho entén molt bé perquè ell planta però després la collita depèn de si plou o no, de si gela o no i de tantes altres incidències que s’escapen al seu control. Ens ho ha dit l’Apòstol, sant Pau, nosaltres no sabem ni tant sols que hem de demanar, és l’Esperit el qui intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.
També ens ho ha dit el llibre de la Saviesa, el Senyor humilia a aquells que es mostren arrogants, que es creuen que ho poden tot i que pensen que no els cal l’ajut de ningú, ni encara menys el de Déu. I el primer pas per confiar-nos a l’ajut de Déu, per posar-nos a les seves mans és ser humans amb tothom, com ens ha dit també el llibre de la Saviesa.
El nostre món, la nostra societat, té una clara tendència a creure’s suficient, a confiar única i exclusivament en les seves pròpies forces. Però per molt que hagi avançat la ciència i la tècnica, hi ha coses que segueixen escapant-se al nostre control, que no podem dominar ni resoldre. Potser el món actual es creu no necessitat de Déu, però sempre ens cal l’ajut i la força d’aquell que ha posat la llavor als nostres cors, la llavor de la fe, la llavor de la humanitat creada a imatge de Déu, el llevat que farà fermentar o no la fe en els nostres cors i que aquesta fe es faci present, sigui present en cada moment de la nostra vida depèn de que actuem com a justos, essent humans amb tothom.
Les lectures d’avui ens donen encara una altra pinzellada sobre com hem de viure la fe. Hem de ser confiats en l’actuació de Déu en la nostra vida, deixar-lo fer i no tancar-li les portes i per això, per arribar a tenir aquesta esperança ens cal penedir-nos dels pecats, com també ens ha dit el llibre de la Saviesa. És a dir reconèixer-nos no tant sols mancats de les forces que ens calen pel donar bon fruit, sinó saber també que som capaços de ser llavor de jull, de males herbes, de llavors que han estat plantades però al cap i a la fi s’assequen sense haver donar fruit, ni bellesa, que no han servit per a res.
Posem-hi de part nostre tot el que puguem, però sabedors de que sols res no podem. Obrim-nos a la confiança i a l’esperança de que el Senyor, per mitjà de l’Esperit, pot i vol actuar en nosaltres perquè donem fruit, perquè la pasta fermenti, perquè ens fem grans en la fe, com un petit gra de mostassa que acaba per ajocar ocells a les seves branques. És cert que aquest camp que és el món està ple de jull, sembrat per l’enemic de Déu i enemic nostre, el diable, però sempre hi ha lloc per obrar el bé en lloc del mal, sempre hi ha lloc per a l’esperança.
Diu el Papa Francesc: «Si Jesús ha vingut a buscar als pecadors més que als justos, a curar als malalts abans que als sans, també la nostra acció com la dels seus deixebles, ha d'estar dirigida no a suprimir als malvats, sinó a salvar-los.» (19 de juliol de 2020).
No ens adormin com aquell sembrador que havent plantat una bona llavor se n’anà a descansar refiat que faria bon blat. Estiguem alerta de que el jull no creixi al nostre voltant i procurem que doni llavor del bon blat de la salvació per a nosaltres i per a als altres.